Les cançons de la reina Elisabet II, una icona pop: dels Sex Pistols a ABBA

La reina d'Anglaterra Elisabet II ha mort a la residència d'estiu de Balmoral, a Escòcia, als 96 anys, després de 70 anys de regnat. Quan l'emissora musical BBC Radio 1 Dance ha donat la notícia ha hagut d'interrompre una de les cançons noves de Rosalía, "La Kilié", un tema inèdit inclòs a l'edició deluxe de "Motomami". Elisabet II ha mort als 96 anys a la residència d'estiu de Balmoral, a Escòcia (Royak.uk) La vida de la reina Elisabet II ha inspirat moltes cançons de la història musical, com una dels Beatles, una altra dels Smith, o el tema conegudíssim dels Sex Pistols. The Beatles: "Her Majesty" La Reina es va enamorar dels Quatre de Liverpool el 26 d'octubre del 1965, quan els va condecorar amb la medalla de l'Orde de l'Imperi Britànic a Buckingham. Era el primer cop que un artista rebia un títol d'aquesta categoria, i l'acció va ofendre alts militars que havien rebut la mateixa distinció per haver defensat el país a la Segona Guerra Mundial. Quatre anys més tard, John Lennon tornaria la medalla per la posició britànica en la guerra del Vietnam. Els seus companys, Paul McCartney i Ringo Starr, no només la conserven, sinó que també tenen el títol de Sir. "Her Majesty", la cançó més curta de tota la discografia dels Beatles, és una declaració d'amor a Elisabet II ("Sa majestat és una noia maca però no té gaire cosa a dir, però li vull dir que l'estimo molt"). Sex Pistols: "God save the Queen" El 27 de maig del 1977 es va publicar una de les cançons més polèmiques de la música anglesa. El grup bandera del punk va prendre el nom de l'himne nacional per escriure una cançó que ataca frontalment la reina d'Anglaterra "i el seu règim feixista", tal com deia la lletra. La BBC i la majoria de ràdios van prohibir la cançó, però això només va fer que augmentés la seva popularitat, el que ara anomenem "efecte Streisand". Tothom volia comprar una còpia d'aquell disc tan incorrecte, i ho van tenir difícil, perquè els Sex Pistols havien trencat el contracte amb la discogràfica A&amp;M i van demanar que es destruïssin les 25.000 còpies que ja s'havien fabricat. Les poques còpies que corren s'han venut per més de 15.000 euros. El tema vomitat per Sid Vicious advertia que "no hi ha futur per al somni d'Anglaterra". El que sí que tenia futur era el regnat d'Elisabet II: encara li quedaven 45 anys al tron. The Smiths: "The Queen is dead" Tard o d'hora, la premonició que titula el millor disc del mític grup de Manchester s'havia de fer realitat. L'àlbum inclou una icònica portada amb el francès Alain Delon i la frase "The Queen is dead", una combinació que no va agradar als pares de l'actor. Potser Elisabet II no el va arribar a sentir mai, però no li hauria agradat gaire la lletra, basada en un fet real: l'any 1982 un ciutadà va saltar el mur del Palau de Buckingham i va aconseguir entrar fins a l'habitació on dorm la Reina. Aquí qui irromp al Palau armat amb una "esponja i una clau oxidada" és el narrador, que s'hi refereix com "her very lowness" (el contrari de "her royal higness"); i es pregunta si l'hereu Carles ha desitjat mai aparèixer a la portada del Daily Mail amb el vestit de núvia de la seva mare. The Stone Roses: "Elizabeth my dear" Un altre grup llegendari del Manchester dels vuitanta va optar per dedicar aquesta encriptada carta d'amor a la seva reina, fent una adaptació lliure de la tradicional "Scarborugh fair". Sense cap percussió ni pèls a la llengua, no van tenir inconvenients a deixar anar sentències com ara "No descansaré fins que sigui destronada. El meu objectiu és autèntic, el meu missatge és clar, aquest és el teu final, estimada Elisabet". Els Stone Roses, per cert, van ser una de les grans influències d'Oasis. Fa uns mesos, Liam Gallagher va afirmar que li agradava la reina perquè li recordava un petit jedi. Abba: "Dancing Queen" Us imagineu la Queen amb majúscules ballant aquest gran hit d'Abba? Segons el DJ de la BBC Chris Evans, això ha passat. En un banquet al castell de Windsor, ell mateix va punxar la cançó del quartet suec i ella es va posar a ballar de seguida. Òbviament, no hi ha proves gràfiques ni cap document que ho certifiqui, i no queda clar on comença la realitat i on la llegenda, però ens és igual: a partir d'ara pensarem en ella quan soni "Dancing Queen". Fred Astaire: "Cheek to cheek" En el seu norantè aniversari, es va fer pública una llista amb les seves deu cançons preferides, on hi ha, per exemple la mítica "Cheek to cheek". Ara sí, la pot cantar des del més enllà: "Heaven... I'm in heaven, and my heart beats so that I can hardly speak. And I seem to find the happiness I seek, When we're out together dancing cheek to cheek". Si teniu curiositat, aquesta era la selecció completa: Howard Keel: "Oklahoma!" Dolores Gray and Bill Johnson: "Anything you can do (Annie get your gun)" Gary Barlow and the Commonwealth Band featuring the Military Wives: "Sing" Fred Astaire: "Cheek to cheek" Vera Lynn: "The white cliffs of Dover" George Formby: "Leaning on a Lamp-post" "Praise, My Soul, the King of Heaven" (hymn) "The Lord is My Shepherd" (hymn) "Lester Lanin Medley" "Regimental March Milanoll"

Les cançons de la reina Elisabet II, una icona pop: dels Sex Pistols a ABBA

La vida de la monarca britànica ha inspirat moltes cançons, malgrat que n'hi ha algunes que no són gaire amables amb la seva figura