T1xC13 - La tossuderia de l'emperador
Subtítols en: català
Subtítols en: català
En Temba, l'ocell, està més presumit que mai. Aquesta primavera li han sortit les belles plomes de colors i no para de vantar-se de ser el més bonic de la reserva. El Tin i la Tan l'intenten convèncer que no es deixi portar per l'aparença, però en Temba no en fa cas. De tant voler ser el més vistós, acaba perdent les seves belles plomes i aprèn una valuosa lliçó d'humilitat.
El Sigfrid, el lèmur espantadís, està mort de por. No troba la seva mare i un soroll aterridor no deixa de ressonar a tota la selva. Els valents Tin i Tan intentaran ajudar-lo i descobrir d'on ve el misteriós soroll. Però la imaginació els juga en contra i acaben encomanant-se la por del Sigfrid. Amb l'ajuda de la Malala, descobriran que els pitjors monstres viuen només a la nostra imaginació.
El Tuko està exaltat perquè és l'últim dia de vacances. Té tant d'entusiasme com quantitat de plans per fer amb els seus amics. Però tant d'ímpetu no dóna respir al Tin i la Tan, que no tenen temps per a tantes activitats com ha planejat el Tuko. Finalment, el noi comprendrà que gaudir no té res a veure amb omplir-se d'activitats.
La Zuri, la petita zebra, és terriblement tímida. El Tin i la Tan estan decidits a ajudar-la i junts intenten diverses estratègies per aconseguir que la Zuri perdi la vergonya que li impedeix jugar amb les altres zebres. Des d'un canvi d'imatge fins a fer-se passar per un glamurós unicorn, res dóna resultat. Gràcies a la Malala, comprendran que la Zuri ha d'acceptar-se tal com és i confiar en si mateixa.
La Mamba, la cobra africana, és una màquina de dir mentides. Li agrada tant enredar, que ha posat els animals de la reserva els uns contra els altres. El Tin i la Tan arriben al rescat i intenten contenir el conflicte. Però la Mamba és tan hàbil que se les enginya perquè s'enfadin també entre ells. Finalment, a la Mamba li surt el tret per la culata i, per molt que li pesi, acabarà aprenent el valor de l'honestedat.
L'Ukuku, el suricata, sembla abatut i sense entusiasme, però els seus germans són tot el contrari: no paren mai de bellugar-se. El Tin i la Tan intenten ajudar l'Ukuku animant-lo a jugar amb ells i a divertir-se. Però res dóna resultat i l'Ukuku continua trist. Amb l'ajuda de la Malala comprendran que, de vegades, acceptar que estàs trist és el primer pas per començar a trobar-te més bé.
La Twiggy, la girafa, és molt individualista. No en vol saber res d'animals més baixos que ella. Però el Tin i la Tan la necessiten per accedir a la capçada d'un arbre. La Twiggy es nega a ajudar-los, però quan és ella qui passa necessitats i el Tin i la Tan acudeixen a rescatar-la, la Twiggy entén la importància de la solidaritat i la cooperació.
El George, el camaleó, s'ha despertat de molt mal humor. Sembla que tot l'irrita i no té inconvenient a expressar el seu disgust. El Tin i la Tan intenten fer de tot perquè li passi l'empipament: des d'explicar-li acudits per distreure'l fins a fer-li bromes, passant per fer-li pessigolles. Però res no funciona i al George no li passa el mal humor. Amb paciència, el Tin i la Tan entendran que les enrabiades del George tenen solució.
El Kovu, l'elefant gandul, no fa ni el més mínim esforç per res ni per ningú. Però l'hivern s'acosta i el Tin i la Tan es proposen ensenyar-li a aconseguir el seu propi menjar. No obstant això, el Kovu és gandul fins a l'extrem i no està disposat a col·laborar. Després d'aquesta aventura, el Kovu aprendrà que l'esforç i la responsabilitat són molt importants.
La Kia està furiosa. Ha trobat senyals de desforestació a la reserva i res l'empipa més que el dany a la flora i la fauna autòctones. El Tin i la Tan acudeixen a ajudar-la i intenten trobar la causa del problema. Però la Kia està tan rabiosa que es baralla amb tot el que se li presenta. Finalment, la Kia aprendrà a gestionar la seva ira i comprendrà que la solució dels conflictes s'aconsegueix dialogant.
L'Hugo és un gosset domèstic molt bufó. Però el seu desig és convertir-se en un llop salvatge temerari com els seus avantpassats. Per aconseguir-ho, demana ajuda al Tin i la Tan. Amb la supervisió del Tin, expert en vida salvatge, l'Hugo ho intenta tot per tal de convertir-se en allò que somia. Però quan prova d'udolar, en comptes d'un ferotge udol li surt un lladruc agut i ridícul. Gràcies a la Malala, comprendran el valor de la constància a l'hora de perseguir els somnis. Finalment, l'Hugo i el Tan acaben udolant a la lluna plena com dos llops ferotges.
En Draco, el drac, està molt preocupat. Ha llegit que els dracs són éssers mitològics que només existeixen a la imaginació. Immers en una autèntica crisi existencial, recorre al Tin i la Tan. Els nens ho intenten tot per convèncer en Draco que ell és real: des de pessigar-lo per demostrar-li que no viu en un somni fins a disfressar la Zuri d'unicorn per convèncer el drac que a la reserva hi ha altres éssers mitològics com ell. Però en Draco té por que els pessics tampoc siguin reals i descobreix que el corn de la Zuri és fals. Desolats i confosos, busquen consell en la Malala. L'anciana els parla del meravellós poder de la imaginació i de la importància d'exercitar-la.
El Rino, el petit rinoceront, és un fugitiu: té tanta por del dentista que n'ha fugit corrents. Però el queixal li fa mal i necessita ajuda. Llavors, el Tin i la Tan l'intenten convèncer que hi torni, però ell no en vol saber res. Aleshores proven d'arrencar-li el queixal de tantes maneres com poden... sense resultat. La boca del Rino està cada cop més inflamada i gairebé no pot ni parlar. Al Gran Llibre de la Vida aprendran per què serveix anar al dentista i per què és important tenir cura de les dents. Tot i així, el Rino continua entossudit fins que el Tuko li diu que quan li hagin tret el queixal només podrà menjar gelat durant uns quants dies. Feliçment, hi ha una cosa molt més forta que la seva por del dentista: la passió que té pels gelats.
En Beto és un peresós enamorat. Vol sorprendre la seva nòvia amb un regal molt especial pel seu aniversari: una delicada orquídia que creix als confins de la reserva i que només floreix un dia. El Tin i la Tan volen ajudar-lo i surten amb ell a buscar l'exòtica flor. En Beto és tan lent que treu de polleguera la Tan, que veu que no hi seran a temps. El Tin i el George intenten infructuosament que en Beto acceleri, però res dona resultat: tot s'ho pren amb massa calma. El Gran Llibre de la Vida els revela que els peresosos són els animals més valents de la Terra, que viuen gairebé sempre als arbres per tenir a l'abast menjar com fulles, tiges i brots. Quan ja s'han resignat a no aconseguir la flor, la troben gràcies un cop de sort. I en Beto, il·lusionat, l'hi regala a la seva nòvia. Ella, agraïda, es menja la preuada orquídia davant els ulls atònits del Tin i la Tan.
En Muyi és un tigre de Bengala d'aspecte ferotge. Però, en canvi, és un convençut pacifista i vegetarià que mai ha matat ni una mosca. El pobre Muyi està desolat perquè tots els animals fugen d'ell per por que se'ls mengi. El Tin i la Tan intenten ajudar-lo a fer amics, però la seva aparença impedeix que els altres s'adonin del seu caràcter mansoi i tranquil. Després d'uns quants intents fallits per apropar-lo a altres animals, el Tin i la Tan decideixen consultar el Gran Llibre de la Vida. Aleshores aprenen que els tigres són experts caçadors i temibles carnívors. És terrible: amb aquesta fama de depredador, el Muyi no aconseguirà mai que ningú se li apropi! La Malala explica que els veritables amics són els que saben veure'ns amb els ulls del cor. Quan tot sembla perdut, en Muyi coneix en Rolo, el talp, que gràcies a la seva ceguesa no es fixa en l'aspecte d'en Muyi, sinó en la seva manera de ser.
En Kolo, el coala, és extremadament llepafils amb el menjar. La seva mare està preocupada perquè a en Kolo no li agrada res i es resisteix a empassar-se tot el que li posen a la boca. El Tin i la Tan intentaran inculcar-li l'hàbit d'una alimentació variada, però en Kolo és tossut. Ho intenten tot: des de distreure'l amb la típica gràcia de l'avió fins a seduir-lo amb unes classes de cuina. Però en Kolo sempre els descobreix els estratagemes i reacciona fent rebequeries. Al Gran Llibre de la Vida aprenen que els coales mengen fulles d'eucaliptus... però només de certs arbres! Quan tot sembla perdut, el Tuko arriba amb una capsa de pizza, el seu menjar preferit. En Kolo sembla hipnotitzat per l'olor i el Tin i la Tan descobreixen alleujats que la pizza és la debilitat del Kolo. Per fi hi ha alguna cosa que al petit coala li agrada menjar! L'únic que no està content amb el desenllaç és el Tuko, que s'ha quedat sense la seva pizza.
Han arribat els Jocs Olímpics a la reserva. La Kia invita el Tin i la Tan a formar part del seu equip i els nens accepten sense dubtar-ho. Però quan comencen els entrenaments amb ella, el Tin i la Tan descobreixen que la Kia és una entrenadora molt exigent que no accepta quedar ni en segon lloc. Així, l'exercici es torna un infern. Després de provar sort en diferents disciplines i de no assolir els models de perfecció que la Kia els exigeix, s'adonen que la noia no sap perdre. Consultant el Gran Llibre de la Vida, entenen que l'objectiu de les olimpíades és fomentar l'amistat, la sana convivència i el respecte a les regles. Però a la Kia només li interessa guanyar el primer lloc, sigui com sigui. Després de demanar consell a la Malala, la Kia entendrà que l'important no és guanyar, sinó entendre els valors de la competició.
Una mona alerta el Tin i la Tan de l'escassetat de bananes a la reserva i ells es proposen investigar què passa. Després d'indagar una mica, descobreixen que tot és obra d'en Miko, un ximpanzé molt intel·ligent i fantasiós. Amb aires de científic boig i utilitzant les seves habilitats en ciència i tecnologia, en Miko està acaparant tota la collita de bananes. El Tin i la Tan l'intenten convèncer que els recursos s'han de compartir, però el monopoli de les bananes és tot just el primer pas en els bojos plans d'en Miko per dominar el món. El Tin i la Tan no troben la solució al Gran Llibre de la Vida i decideixen demanar ajuda a l'Awk. Llavors es desferma un duel de titans de la ciència i la mecànica. Després d'un tens combat intel·lectual, en Miko aprendrà que l'extrema intel·ligència no té cap valor si no va acompanyada de bones intencions.
L'Armand, l'armadillo, somia triomfar en el món del futbol. Però com que és petit i de potes curtes, ningú se'l pren seriosament. Llavors acudeix al Tin i la Tan, que decideixen ajudar-lo a complir el seu somni. Primer proven les seves aptituds amb el Tin i el George com a entrenadors, però l'Armand no és gens hàbil. Després decideixen que és hora de sortir al camp i el fan participar en un partit amb les zebres, però l'Armand no aconsegueix ni tocar la pilota. La Tan decideix consultar el Gran Llibre de la Vida i descobreixen que els armadillos són éssers nocturns i excavadors que s'alimenten d'insectes. Són pacífics i porucs; per això, quan s'espanten, s'enrosquen com una pilota dins la seva pròpia closca. Però a l'Armand, tot això tant li fa. Ell només vol jugar a futbol i marcar gols. Després d'una breu visita a la Malala, l'anciana els explica que sempre hi ha una forma d'aconseguir els nostres somnis, encara que moltes vegades no la veiem. Quan tot sembla perdut, l'Armand descobreix per casualitat que té molt de talent com a pilota de futbol. Això no tan sols li dona un lloc privilegiat durant el partit, sinó que, a més a més, li permet marcar els gols de tots dos equips.
La Tutu, l'estruç distreta, té un problema: en tornar al seu niu després d'haver sortit a buscar menjar, el seu ou ja no hi és. El Tin i la Tan estan decidits a ajudar la Tutu a buscar-lo, però es veu que la Tutu és molt desmemoriada i li han de recordar contínuament el perquè de l'excursió. La Tan consulta el Gran Llibre de la Vida i descobreix que els estruços no són ocells voladors, sinó corredors. A més a més, són els ocells més grossos i pesants que existeixen i els seus ous són blancs i molt grossos. De cop i volta, se sent un gran enrenou al costat del llac. Es veu que un estrany monstre sense cap espanta els animals de la reserva. El Tin i la Tan descobreixen que es tracta de l'ou de la Tutu: la cria ha aconseguit treure les potes i camina sense veure-s'hi atemorint a tothom. Finalment, la Tutu es reuneix amb el seu ou perdut.