Quatre anys i mig després del referèndum de l'1 d'Octubre els tribunals mantenen oberta una constel·lació de causes judicials vinculades al procés que no s'acaben de tancar. Des de sentències absolutòries recorregudes per la Fiscalia fins a casos que no aniran a judici fins al 2025. Els síndics del referèndum de l'1 d'Octurbre Judici a la Sindicatura del referèndum de l'1-O Jutjats per desobediència i usurpació de funcions. Quatre anys d'espera fins a la celebració del judici. Sentència absolutòria. Recorreguda per la Fiscalia i pendent de resolució des de fa un any. Jordi Matas, president de la Sindicatura del referèndum de l'1-O Jordi Matas, president de la Sindicatura Electoral de l'1-O, no té dubtes que la justícia allarga deliberadament les causes contra els represaliats. "Crec que hi ha una voluntat explícita d'allargar els procediments. Potser hi ha un rerefons polític que té a veure amb aquesta voluntat explícita d'allargar els procediments per veure com van les aigües polítiques." I tampoc no dubta que dilatant els processos judicials i desgastant els entorns familiars dels encausats es persegueixen efectes polítics. "La idea és escarmentar, és estar amb l'ai al cor permanentment, és atemorir la gent, és tenir una causa pendent, una cosa que no es resol mai. La idea és que t'afecti i juguen amb això." El cas de la Xènia Detinguda en les protestes postsentència del 2019. Acusada de desordres públics. Li demanen dos anys de presó i no la jutjaran fins a finals del 2025. Concentració reclamant la llibertat de Xènia Garcia Riera La Xènia Garcia Riera tenia 22 anys quan la van detenir i va complir presó provisional. Ara en té 25. Estarà a punt de fer-ne 29 quan vagi a judici. Li pesa el cop psicològic de no poder girar full. "Aquesta setmana he tornat a tenir sentiments que feia temps que no tenia. Ser a casa i posar-me trista perquè hi penso, posar-me a plorar i sentir molta impotència perquè, al cap i a la fi, no hi puc fer res." I deixa anar el dubte de si, col·lapse judicial a banda, no hi ha un desig premeditat d'allargar-li el patiment. "No sé si m'ha tocat expressament una sala que és la que està més col·lapsada. No hauria de ser així. Vull pensar que ha estat mala sort i prou. Però hi ha altres casos en què és evident que és deliberat." El cas de Dani Gallardo Detingut a Madrid en les protestes postsentència del procés. Més d'un any en presó preventiva i condemnat a quatre anys i mig per agressió a un policia, quan ja tenia la llibertat provisional. Pendent del recurs contra la sentència des de fa més d'un any. Manifestació per la llibertat de Dani Gallardo Dani Gallardo continua sense saber si haurà de tornar a trepitjar la presó. Encara no ha paït la dutxa escocesa de la condemna just quan acabava de recuperar la llibertat provisional després d'haver-se celebrat el judici --un fet que feia presagiar una sentència absolutòria que no va arribar. "Per mi, això va ser un cop molt fort. Van decretar-me llibertat provisional i penses que pinta bé. Però després t'endús la sorpresa que no. Però tampoc és cap sorpresa veient l'Estat a què ens enfrontem." Assegura que està pagant una factura psicològica molt cara. "Aconseguir una feina estable, aconseguir un pis..., i, de cop i volta, perdre-ho tot. Aleshores et col·loquen en la disjuntiva de construir per tornar a perdre-ho tot." La macrocausa del 13 S'investiguen els preparatius i l'organització del referèndum. 30 encausats entre exalts càrrecs i tècnics de la Generalitat. S'enfronten a acusacions per malversació, prevaricació, desobediència i falsedat documental. Macrocausa oberta al jutjat 13 de Barcelona La causa oberta al jutjat d'instrucció 13 de Barcelona va servir per alimentar el judici del procés al Tribunal Suprem. Han passat més de quatre anys i la instrucció continua oberta, no hi ha un escrit definitiu d'acusació i encara menys data de judici. El sumari no s'acaba de tancar perquè les defenses han recorregut contra el fet que algunes de les proves practicades al 13 s'hagin utilitzat per obrir una nova causa en un altre jutjat, el 18. Ramon Setó, advocat de les defenses Una pràctica que genera indefensió, segons denuncia el lletrat Ramon Setó, un dels advocats de les defenses. "Tornar a utilitzar un determinat informe en una causa diferent quan, en teoria, la causa del 13 hauria d'estar conclosa no és massa lleial." Un cas que difícilment arribarà a judici durant aquest 2022. "És un judici molt llarg, molt farragós. La secció 21a deu tenir una agenda molt atapeïda i intentar incloure un judici de mesos, com serà el cas, en l'agenda d'una sala de l'Audiència és difícil. Per tant, no hi veig una data propera. Aquest any segur que no, això és evident" Una macrocausa que, a ulls de les defenses, s'ha convertit en un calaix de sastre, estrafet i molt difícil de gestionar.