El final precipitat de la legislatura (cosa últimament habitual a Catalunya), sumat a la debilitat que suposa governar amb només 33 diputats, ha provocat que la 14a legislatura hagi acabat sent una de les menys prolífiques des de la reinstauració de la democràcia. El pla de govern que va presentar el 2021 Pere Aragonès preveia fer de nou o modificar més d'una quarantena de lleis. Però segons dades de la cambra catalana el comptador s'ha quedat pràcticament a la meitat: 26. I encara més: cal tenir en compte que, d'aquestes, més de la meitat les han impulsades els grups parlamentaris (en alguns casos amb la participació d'ERC). Al calaix han quedat promeses històriques com promoure una nova llei electoral o una llei del tercer sector. Tampoc no han aconseguit veure la llum unes noves lleis de l'esport, del turisme o del foment de l'agricultura i la ramaderia sostenible.  Pujol aprovava quatre cops més lleis L'anterior legislatura (que va acabar abans d'hora arran de la inhabilitació de Quim Torra) va aprovar 32 lleis. L'anterior, amb Carles Puigdemont, en va tirar endavant 26, com ara, però pràcticament en la meitat de temps. Ens hem de remuntar al 2012, quan Artur Mas dona per finalitzada la seva primera legislatura, per trobar un mandat menys prolífic (aleshores el Parlament, en 21 mesos, va aprovar 21 lleis noves). En el penúltim mandat de Jordi Pujol (del 1996 al 1999), el Parlament va donar llum verda a 107 lleis noves, quatre cops més que el govern d'Aragonès.  Moment de la votació al ple del Parlament de Catalunya El balanç del govern L'executiu actual ha posat en marxa un mecanisme intern per anar actualitzant el grau de compliment del pla de govern. Però no ho fa amb lleis, sinó que ho valora a partir de 1.484 indicadors (més o menys concrets). Segons l'últim balanç fet per l'executiu, el setembre passat havia complert amb el 58,5% dels objectius que s'havia marcat.