Dels ingredients als additius: com llegir les etiquetes dels aliments

És important tenir eines per no quedar perduts i entabanats sense saber què ens fiquem a dins del cos a l'hora de dinar. Les lletres que hi ha impreses als envasos dels aliments es poden dividir en dos grans grups: el de la publicitat i el de la informació. La publicitat a les etiquetes "Estil casolà" Quan al súper trobes una salsa de tomàquet que diu amb lletres grosses "estil casolà", què interpretes? "Casolà" vol dir el mateix que "recepta de la iaia" o "mediterrani", res. És més: és una mica ofensiu, perquè, en general, una salsa d'estil casolà vol dir que hi trobarem grumolls; o es diu d'unes croquetes que són d'estil casolà quan es fan boterudes i irregulars. "Natural" Què vol dir "brou 100% natural", "paté natural", "pa natural" o "puré de patates natural"? Algú ha trobat mai passejant pel bosc un erol de brics de caldo de pollastre després d'una bona ploguda? O algú trobaria natural que cresqués un pa a la vora d'un marge, per molt blat que hi hagués sembrat? "Sostenible" La següent és una paraulota que m'encanta. Què vol dir "sostenible"? O... què vol dir "ecològic"? El terme concret ecològic està regulat, i es pot imprimir a l'etiqueta d'aliments sense fertilitzants o pesticides sintètics, no transgènics, amb rotació de cultius i limitació d'antibiòtics. Hi ha un reglament que estableix les condicions del procés de producció ecològica. Tot i això, aquesta llei no diu res ni sobre embalatge ni sobre distribució. Un producte pot ser etiquetat com a ecològic, però arribar a les prestatgeries del supermercat embolicat amb tres capes de plàstics després de recórrer milers de quilòmetres, sense ser de temporada i ocupant l'espai d'alternatives més sostenibles, però sense l'etiqueta: podem dir que això sigui ecològic? Alerta amb les coses ecològiques, doncs, si el medi ambient et preocupa, i alerta sobretot amb coses com "casolà", "natural" o "tradicional": No hi ha cap legislació europea que defineixi què signifiquen a la indústria alimentària aquests tres conceptes, i les organitzacions de consumidors ens avisen que es fan servir per enredar-te i fer-te creure que un producte és més saludable del que realment és. (Canva) La informació a les etiquetes Tot allò que hi ha a l'etiqueta és el que el fabricant ha de posar per força, obligat per llei. Les dues coses més importants que pots trobar en una etiqueta són aquestes: 1. Data de caducitat o consum preferent La data de caducitat s'indica en productes que són molt peribles i amb risc microbiològic: coses que es podreixen com carns i peixos crus i frescos, que duren pocs dies i que caducats et podrien fer posar malalt. En canvi, la data de consum preferent s'aplica a productes més duradors i estables que, un cop passada aquesta data poden haver perdut part de les seves propietats, haver agafat aquell regustet de ranci, tenir menys aromes, canviar de textura, o fins i tot de color... però no comporten cap risc per la salut. Si veus que arriba la data de caducitat d'alguna cosa i veus venir que no te la menjaràs, congela-la de seguida! Això sí, en descongelar-la, cuina-la i menja-la en menys de 24 hores. 2. Llista d'ingredients En aquesta llista d'ingredients trobaràs ressaltats en negreta, amb tipografia diferent o subratllats, els que són algun tipus d'al·lergen, i tots els trobaràs en ordre de més a menys pes, és a dir, el primer de la llista és el que n'hi ha amb més quantitat. I compte!, perquè això, que sembla tan senzill, pot amagar trucs! Una de les coses amb què els consumidors anem alerta és, per exemple, la quantitat de sucre dels aliments que comprem. L'OMS ens recomana menjar-ne el mínim possible, i els fabricants fan mans i mànigues per evitar que el sucre aparegui a les primeres posicions del llistat d'ingredients, encara que això signifiqui fer coses tan surrealistes com fabricar les galetes o el quètxup amb diferents tipus de sucre barrejats, de manera que apareguin com una renglera de coses petites diferents al final de la llista, que sumades ocuparien, segur, un lloc al podi. Com a truc, ves amb compte amb els ingredients que acaben en -osa: dextrosa, fructosa, glucosa, maltosa o sacarosa. Aquests trinxeraires són sucre! (Canva) La informació nutricional Et pots trobar que a la llista d'ingredients no s'hi especifica cap sucre, però llavors vas a la taula d'informació nutricional i posa "hidrats de carboni per 100 grams X dels quals són sucres". Quina és la diferència? L'ingredient és una substància, sòlida o líquida, que et menges, i que per norma general pots identificar per la vista i reconeixes amb noms comuns com farina, mongetes o escamarlans. Els nutrients, en canvi, són els components químics que formen tots aquests ingredients. La informació nutricional ha d'incloure: El valor energètic, per si vols comptar les calories que et tocarà cremar al gimnàs Les quantitats de diferents tipus de greix, especificant-ne els saturats, perquè són els més perillosos per la salut Els hidrats de carboni, els sucres, les proteïnes i la sal És per això que pots trobar que apareix el sucre en un aliment que no està inclòs al llistat d'ingredients: perquè deu ser un sucre que és present de forma natural en un dels ingredients de la llista, i que no ha estat afegit. Atenció que "Sense sucres afegits" no vol dir sense sucre. Una cosa com la patata, per exemple, és tota ella un rebost de sucre, midó i fibra. (Canva) Aliments "lights" i sense gluten Un enciam és light o no és light? Dues consideracions. La primera: la paraula light té uns marges molt concrets en la legislació i indica un producte que conté com a mínim un 30% menys de valor energètic, de calories, que els productes genèrics de la seva categoria. La segona és que l'enciam light, per exemple, és que se'ns podria acudir etiquetar-lo amb un "baix en calories" per evitar la paraula light i llestos. Però està rotundament prohibit insinuar que un aliment té característiques especials quan tots els aliments similars tenen aquestes mateixes característiques. Pel que fa al gluten, si no en té per norma general, no s'hi pot posar "sense gluten" a l'etiqueta, i el mateix passa amb la lactosa. Additius: sí o no? Els additius són coses que s'afegeixen al producte original per conservar-lo o afegir-hi un sabor, un color, una textura o el que sigui, i que no formen part del que seria el llistat d'ingredients que el fan ser el que és: si el producte no tingués aquest additiu, continuaria sent essencialment el mateix. Són tots dolents els additius? I ara! Si t'ensenyo una galeta i us dic que porta àcid ascòrbic, probablement m'arrufaràs el nas. En canvi, potser t'agradi veure un cartell que digui que aquesta galeta duu vitamina C.

Dels ingredients als additius: com llegir les etiquetes dels aliments

Com saber quins nutrients té i els sucres amagats en la informació d'un producte