Crisi a la frontera d'Haití amb la República Dominicana

La crisi a la frontera entre Haití i la República Dominicana, a l'illa d'Hispaniola, ha arribat a l'Assemblea General de les Nacions Unides. Haití, un dels països més pobres del món i el més pobre d'Amèrica, viu en el caos permanent, agreujat per l'assassinat del president Jovenel Moïse ara fa dos anys. Ara l'estat no existeix, la pobresa endèmica s'agreuja igual que la corrupció i les bandes armades campen al seu aire en un caos que els és del tot propici per als seus negocis de droga i d'armes. És en aquest marc tan perillós que un grup d'agricultors haitians estan construint un petit canal de reg agafant l'aigua del riu Masacre, el riu que transcorre per la frontera amb la República Dominicana. Per als uns, aquest canal de reg és supervivència; per als altres --els dominicans-- és una violació de la frontera. En tot cas, és un conflicte més per l'aigua. Haití, un país amb recursos que viu sotmès al caos i la violència Crisi per l'aigua o l'aigua és l'excusa? Aparentment, ho sembla, però a Haití les coses no són mai tan senzilles. És veritat que la construcció del canal de reg, que és un canal petit de només deu quilòmetres, ha estat el detonant i amb aquesta excusa el president de la República Dominicana, Luis Abinader, ha tancat la frontera per terra, mar i aire. Aparentment, aquesta poca aigua que volen desviar els agricultors haitians és el problema, però no sembla que hagi de provocar mals majors als dominicans, que tenen dins el seu territori 53 dels 55 quilòmetres del riu. Ara bé, el president Abinader n'ha fet "casus beli" i és probable que hi tingui a veure que té unes eleccions presidencials a tocar i a la República Dominicana és habitual fer servir els haitians com l'ase dels cops. Al "Catalunya nit" hem demanat al geògraf haitià i professor de la Sorbona de París Jean-Marie Théodat com pot acabar aquesta situació: "El president dominicà s'ha posat en un carreró sense sortida, perquè ha mobilitzat l'exèrcit però no pot atacar Haití, un país sense exèrcit. Haití no té forces armades, però si no ho fa passarà per un covard." Haití és un país en fallida, sobretot després de l'assassinat del president Moïse, un terreny favorable a les bandes (Reuters/Ralph Tedy Erol) A Haití hi regna el desgovern des de fa massa anys, però sobretot els últims dos, després de l'assassinat del president Moïse. És un estat que fa fallida i això s'ha convertit en un terreny adobat per a les bandes. I la República Dominicana, que bàsicament depèn del turisme, necessita seguretat a la seva frontera. Potser per això el president Abinader ha fet un discurs una mica desesperat a les Nacions Unides, on s'ha concentrat a demanar ajuda perquè la construcció del canal és simplement el millor exemple --diu-- de la inexistència de govern a Haití, ja que l'estan fent agricultors particulars. "Haití no només pateix una tragèdia mediambiental, sinó també una inestabilitat política i social que es pot convertir en una amenaça per a tota la regió. D'aquí la necessitat que aquesta comunitat de nacions assumeixi el tema haitià com una qüestió prioritària." La situació a Haití sembla estàtica Haití ha viscut vint anys d'ocupació nord-americana, després trenta anys de dictadura dels Duvalier, i ara democràcies febles i dirigides per les elits, sovint corruptes. Les Nacions Unides creuen que caldria fer eleccions en un país on fa dos anys que el president és mort, però, segons ens ha explicat el professor Théodat, que no estalvia crítiques també als seus dirigents, això ara és impensable: "Seria molt difícil avui fer eleccions lliures. Però és que les classes dirigents es pot dir que creen les condicions de manteniment del caos, perquè mentre hi hagi caos ells es poden mantenir al poder." La violència, la pobresa gairebé endèmica i el caos fan impossible la convocatòria d'eleccions Crides per una força multinacional de l'ONU A l'Assemblea General de les Nacions Unides s'hi han fet crides per aprovar l'enviament d'una força multinacional de pau que estabilitzi la situació, posi ordre al caos i es puguin convocar eleccions lliures i netes. Fins i tot el president dels Estats Units, Joe Biden, ha demanat al Consell de Seguretat que aprovi aquesta intervenció. Òbviament, també ho han demanat el president de la República Dominicana i les mateixes autoritats haitianes que exerceixen els càrrecs de manera provisional. Ara la força d'intervenció es planteja sota el lideratge de Kenya i amb el suport de l'illa veïna de Jamaica. Segurament, el que anomenem nacions "occidentals" ja han perdut tot el crèdit. "Fa més de 30 anys que els Estats Units, el Canadà, França i Europa en general han pres decisions fatals per a Haití. Fins i tot ens han imposat candidats a les eleccions totalment corruptes." Haití, en la geoestratègia mundial, és un país oblidat. Fins i tot el mateix Joe Biden, quan era senador de Delaware, el 1994, va dir en una entrevista que si Haití s'enfonsés tranquil·lament, al Carib no importaria gaire, i aquest sentiment, el de no importar, continua vigent per als haitians. "Haití, en tota la història, ha estat una nació sola. Cap país no està disposat a ajudar-nos."

Crisi a la frontera d'Haití amb la República Dominicana

Les Nacions Unides intenten enviar una missió multinacional a Haití, sotmès al caos, la pobresa i la delinqüència. El tancament de la frontera per part de la República Dominicana agreuja la situació