Catalunya, oh là là

El Parlament acollirà per primera vegada, la tardor vinent, una cimera de l'Assemblea Parlamentària de la Francofonia. La projecció internacional de Catalunya a través de l'espai de la francofonia es remunta a l'any 2008. Des d'aleshores, ha hagut de superar pressions de l'estat espanyol, sobretot durant els anys del procés sobiranista. Ernest Benach, expresident del Parlament. Juliol del 2008. El Parlament, sota la presidència d'Ernest Benach, presentava candidatura per ser admès com a observador a l'Assemblea Parlamentària de la Francofonia. Un club de 90 membres, liderats per dos gegants --França i el Canadà--, amb presència en tots els continents i amb la particularitat que admet estats, però també nacions sense estat i altres realitats polítiques subestatals. Una mena de Nacions Unides a la francesa que transcendeix la francofonia cultural i que permet connectar els seus membres com un autèntic lobby internacional, com destaca Miquel Palomares, lletrat major del Parlament i enllaç amb l'Assemblea Parlamentària de la Francofonia. Miquel Palomares, lletrat major del Parlament de Catalunya "El sistema institucional de la francofonia permet la creacio d'una xarxa de relacions privilegiades amb representants d'altres parlaments que poden servir els interessos estratègics definits per la Generalitat o per les majories parlamentàries de cada moment." L'ingrés de Catalunya va trobar bons aliats, començant pel Quebec. Fins i tot, la poderosa França, que hi havia posat problemes, va acabar prioritzant l'extensió de la francofonia a altres raons d'estat, com recorda el president del Parlament d'aquell moment, Ernest Benach. "Ens va ajudar força que la presidència de l'Assemblea Parlamentària de la Francofonia estigués en mans del Quebec. Qui va posar-hi més pegues? França. Però Andorra ens va ajudar molt, el Marroc ens va ajudar moltíssim, i això va facilitar les coses." El reconeixement que Catalunya ha obtingut dins la francofonia, a través del Parlament, mai no l'ha aconseguit a nivell governamental. Hemicicle del Parlament de Catalunya L'any 2005, el president Maragall no va acabar d'oficialitzar mai el seu anunci d'incorporar el país a aquest espai internacional. Una dècada després, Espanya vetava l'intent del president Mas d'assistir com a convidat a una cimera francòfona de caps d'estat i de govern. I el procés independentista, destaca Palomares, ha anat accentuant aquestes pressions. "Indirectament, em consta, a través de funcionaris d'altres parlaments i de representants polítics, que hi ha hagut pressions d'ambaixadors espanyols sobre càrrecs de l'Assemblea Parlamentària de la Francofonia posant en dubte que el Parlament de Catalunya pogués realitzar accions internacionals." Unes pressions que no van impedir que la presidenta Forcadell i el president Torrent denunciessin en el si de l'Assemblea de la Francofonia la persecució del referèndum de l'1 d'octubre i la presó i l'exili posteriors. Carme Forcadell i Roger Torrent, expresidents del Parlament de Catalunya. Fins i tot, en un fet internacional poc habitual, el president de l'assemblea francòfona es va pronunciar públicament en contra de l'aplicació del 155 de la Constitució espanyola que suspenia l'autogovern català. Una declaració que, pel lletrat major del Parlament, no va ser casual. "Aquesta declaració va ser iniciativa del llavors president de l'Assemblea Parlamentària de la Francofonia en la seva dimensió mundial, el senyor Jacques Chagnon, president del Parlament del Quebec, i va ser fortament criticada al seu país. Al meu parer, és impensable que això es produeixi d'una manera espontània, sense un treball previ." La reputació del Parlament a l'espai de la francofonia li ha valgut passar de membre observador a membre associat. Reunió de presidents de l'Assemblea Parlamentària de la Francofonia a Mònaco. L'última fita s'ha assolit aquest mes d'abril, quan la presidenta Borràs va aconseguir, per unanimitat, que el Parlament de Catalunya sigui la seu de la pròxima cimera de l'Assemblea de la Francofonia. Una oportunitat que l'expresident Benach demana no desprofitar. "Es tracta d'una oportunitat interessantíssima que l'hem d'aprofitar, i hem de fer molt bé les coses. Nosaltres vam plantar una llavor que vam regar, que vam cuidar, que vam mimar. Cada vegada ha crescut més. I ara comença a ser una cosa més seriosa." La pròxima cita, aquesta tardor a Barcelona.

Catalunya, oh là là

A través del Parlament, Catalunya ha aconseguit presència a l'espai internacional de la francofonia, malgrat les pressions exercides per l'estat espanyol durant els anys del procés independentista