Un satèl·lit espia de la guerra freda demostra el ràpid desglaç de l'Himàlaia

La velocitat a què es fonen les glaceres de l'Himàlaia s'ha doblat en els darrers 16 anys en comparació amb els 25 anteriors. Així ho assenyala un article publicat a la revista "Science Advances". L'estudi es basa en fotografies obtingudes per un satèl·lit espia durant la guerra freda.

Per conèixer bé els processos de desglaç i preveure la seva futura evolució calen sèries llargues de dades. Investigadors de les Universitats  Columbia i de Utah, encapçalats per Josh Maurer, ha pogut fer servir una sèrie d'imatges que van del 1973 al 1980. Van ser obtingudes per satèl·lits espia del Pentàgon i ara s'han desclassificat. Tenen una resolució d'entre 6 i 9 metres, cosa que permet estudiar en detall l'estat de les glaceres.

Juntament amb imatges del satèl·lit ASTER, posat en òrbita el 1999, i de mesures sobre el terreny, els investigadors han pogut reconstruir el període que va des del 1973 fins al 2016. I han observat que des de l'any 2000 la velocitat a què reculen les glaceres s'ha doblat.

Els autors han analitzat 650 glaceres, que representen el 55% del volum total de gel a la regió. Segons els seus càlculs, de tot el gel present a les glaceres l'any 1975, l'any 2000 en quedava el 87% i el 2016 només era el 72%. La pèrdua sembla menys accelerada que en altres regions, com els Alps. Però tot i així és preocupant.

Com que les dades meteorològiques de diverses estacions revelen un augment d'un grau en la temperatura mitjana entre el 2000 i el 2016, els autors consideren que la causa principal del desglaç és el canvi climàtic. Tot i així, també admeten la possibilitat que en part hi influeixin altres factors, com canvis en les precipitacions.

L'Himàlaia s'anomena sovint "el tercer Pol de la terra", degut al gel que acumula. Actualment té uns 600.000 milions de tones de gel. Però al ritme a què es desfan, fins a dos terços podrien haver desaparegut l'any 2100.

Segons el darrer informe de l'IPCC (Panel Internacional del Canvi Climàtic), la massa perduda per les glaceres de tot el món van contribuir a l'augment del nivell del mar més que no pas el desglaç dels pols. A part de la incidència en el clima futur, les glaceres són cabdals per l'abastiment de recursos hídrics a la regió i afecten tant la conservació dels ecosistemes com l'agricultura i la producció hidroelèctrica.

Els autors consideren que estudis com el seu i d'altres que analitzin bé els mecanismes permetran millors estimacions acurades sobre la futura evolució del clima a l'Himàlaia.