Un Ajuntament de Madrid facilita als seus ciutadans el laberíntic procés burocràtic per apostatar
La primera visita que ha rebut la nova Oficina de Defensa dels Drets, el nou servei que ofereix l'Ajuntament de Rivas, a Madrid, per ajudar els ciutadans a tramitar la sol·licitud d'apostasia, és a dir, negar la fe de Crist rebuda durant el baptisme, és la de Julia Antón, de 77 anys, que afirma que no té fe ni n'ha tingut mai.
"Vull apostatar perquè al llarg de la meva vida he arribat a la conclusió que Marx tenia raó quan deia que les religions són l'opi del poble", afirma Julia, i conclou: "Només crec en el que puc veure." Ara el seu Ajuntament l'hi posa més fàcil. I és que el procés per sol·licitar l'apostasia està ple de complicacions i laberíntiques gestions. De fet, Julia Antón ja ho havia intentat abans, i no se n'havia sortit, i encara ara es mostra reticent a aconseguir el seu objectiu malgrat l'ajuda de l'Ajuntament. "Em moriré sent catòlica", afirma resignada.
L'alcalde de Rivas, José Masa, d'Esquerra Unida, ha explicat que l'Oficina de Defensa dels Drets "no va contra ningú", sinó que pretén ser una ajuda per als ciutadans en la defensa del seu dret a la protecció de dades i l'apostasia "no deixa de ser un dret més que els ciutadans ens vénen a reclamar".
Les laberíntiques gestions per apostatar
Per apostatar, s'ha de demanar a l'Església catòlica que esborri les dades personals de l'interessat de tots els seus registres. Per fer-ho, s'ha d'enviar una sol·licitud a la parròquia en què s'ha rebut el sagrament del baptisme, i una altra a l'arquebisbat, ja que al seu arxiu hi ha còpia de tots els llibres parroquials.
Però l'autoritat eclesiàstica considera que els llibres de baptismes, confirmacions i matrimonis recullen fets que no es poden anul·lar per decisions posteriors, i aquí és quan poden començar els problemes. Així doncs, si l'arquebisbat es nega a esborrar el nom d'aquests registres, el sol·licitant ha d'acudir a l'Agència Espanyola de Protecció de Dades perquè exigeixi a l'autoritat eclesiàstica que compleixi la llei.
Els requisits que es demanen, però, varien molt en funció de la diòcesi; les de Madrid i València són les més exigents i la que menys, la de Pamplona, la primera a reconèixer oficialment el dret de l'apostasia, el 1993. Per l'Església, però, apostatar és un pecat que va contra el Primer Manament i que es castiga amb l'excomunió.