Trump s'encalla en les eleccions a mig mandat quan volia un trampolí cap a la Casa Blanca

Donald Trump és un home a qui agraden les victòries, els cops d'efecte i que confia molt en el seu instint. S'havia bolcat en aquestes eleccions de mig mandat fent una cursa de mítings arreu del país per donar suport als seus candidats favorits a un ritme quasi semblant al de Joe Biden, que malgrat que tampoc estava a les paperetes, s'hi jugava molt més.

Confiava, el seu nas li deia, que un triomf clar del seu partit i els seus acòlits es convertiria en una gran plataforma de llançament per a la campanya per a les primàries i presidencials del 2024, que tenia previst anunciar dimarts que ve des del seu resort de Mar-a-Lago.

Però, com va passar el 2020, el seu instint polític li ha fallat i no pot estar gaire satisfet del seu paper. I part de les raons que expliquen la seva discreta nit rauen en la seva pròpia persona i el perfil extrem que exigeix als polítics que vulguin el seu suport.

La majoria de candidats novells al Senat que va patrocinar en estats clau han perdut les eleccions. D'exemples en trobem a Pennsilvània, Nou Hampshire i, segurament, també a Arizona i Geòrgia, a l'espera d'una probable segona volta. Nevada encara no se sap de quin cantó caurà.

Pel que fa a les curses a governador, només un terç dels aspirants trumpistes s'han imposat. El seu radicalisme ha espantat electors en estats decisius com Wisconsin, Michigan i Pennsilvània --l'anomenat "blue wall" que Biden va reconquerir el 2020--, on els demòcrates, eufòrics, mantindran els governs estatals.

Una altra prova de poca fortuna de Trump és a Geòrgia. Allà ha guanyat clarament l'actual governador republicà, Brian Kemp, que es va negar a manipular les últimes eleccions tal com li exigia el magnat populista. Al mateix temps, està perdent l'aspirant a senador, l'exestrella de futbol americà Herschel Walker, que és un trumpista convençut en qui Trump havia dipositat molta fe de victòria.

La lliçó lògica que es pot extreure el Partit Republicà és que, si presenta candidats molt radicals i negacionistes tenen més punts de perdre estats clau... i sense aquests no s'arriba a la Casa Blanca. Li agradi o no, Trump i la seva òrbita atemoreixen molts votants que, d'altra banda, no tindrien problemes per votar un republicà ultraconservador menys estrident.

Això ha quedat de manifest, per exemple, a Texas, on l'actual governador ultra Greg Abbott s'ha imposat amb comoditat al seu rival demòcrata. I, especialment, a Florida, on els republicans han tingut una gran nit: s'han emportat folgadament l'escó del Senat i la majoria dels de la Cambra de Representants i el governador extremista Ron DeSantis ha arrasat amb el 60% dels vots.

DeSantis, que porta quatre anys agitant les guerres culturals i demostrant que és un governador competent per a molts, és ideològicament un trumpista convençut, però no amaga aspiracions presidencials i no té tics antidemocràtics. En això xoca amb Donald Trump, que si abans l'apadrinava, ara se'n distancia i ni tan sols han fet campanya junts.

És més, el magnat l'ha advertit en una entrevista a Fox News aquesta matinada que seria un error que li fes ombra i l'ha amenaçat de treure draps bruts "que només coneix la seva dona" si es presenta a les primàries.

La perspectiva d'una candidatura de DeSantis encara queda lluny, però després de l'èxit d'aquestes eleccions de mig mandat i de l'onada d'admiració que aixecarà a molts punts del país, és menys impensable que ahir.

Trump encara domina les bases i té ben collat el partit, però dos anys són molts en política. Ell té processos judicials oberts, resulta tòxic a molta gent i si la lliçó d'aquestes midterm és que no s'han de presentar candidats extremistes, per què no aplicar-la, pot suggerir DeSantis, a les presidencials del 2024?

Dit tot això, un últim apunt. Trump no se n'ha sortit amb els seus candidats extrems en estats clau però, en canvi, ha aconseguit col·locar-ne més de 210 a càrrecs de governador, secretaris d'estat, senadors i congressistes a Washington. Això representa més de la meitat dels candidats que apadrinava. I uns 170 d'aquests ompliran la majoria la nova majoria de la Cambra de Representants.

Són polítics que neguen o qüestionen els resultats de les presidencials del 2020, que encoratgen teories conspiratives i molt extremistes i que a partir d'ara tindran més força que mai al Congrés i seran la punta de llança del seu expresident.