Troben el text més antic en la llengua predecessora de l'euskera: "Sorioneku"

"Afortunat" és l'única inscripció que s'ha pogut desxifrar de l'anomenada "mà d'Irulegi", una peça trobada a Navarra que és considerada com "el text més antic en llengua bascònica".

Datada del primer terç del segle I abans de Crist, és el document de més edat i més extens escrit en la llengua antecessora del basc que es coneix fins ara.

Té uns 2.100 anys, mentre que les Glosas Emilianenses de San Millán de la Cogolla, a La Rioja, considerat el bressol del castellà, contenen anotacions en basc que són de fa un miler d'anys. Són el testimoni escrit més antic conservat en aquesta llengua. 
 

El valor lingüístic de la "mà d'Irulegi"

La troballa "excepcional" de la "mà d'Irulegi", segons l'ha qualificada el govern navarrès, confirma l'ús de l'escriptura per part dels antics pobladors de la zona, que es considera que eren els bascons. 

"Sorioneku" ("Afortunat") és la primera i única de les cinc paraules de la peça, que es creu que servia per penjar-la a l'entrada d'una casa, com a ritual protector. 

En destaca la semblança entre la primera paraula i el mot en basc "zorioneko" ("de bona fortuna"). 

La presidenta navarresa, María Chivite, ha destacat la importància del descobriment:

L'expert en paleolingüística i catedràtic de Lingüística Indoeuropea de la Universitat del País Basc Joaquín Gorrochategui, i l'expert en epigrafia i catedràtic de Filologia Llatina a la Universitat de Barcelona Javier Velaza han confirmat el valor lingüístic de la troballa. 

Es pensa que els bascons feien servir una variant específica del conjunt de signes ibers, coneguda com a "signari bascònic". 

Velaza ha explicat a EITB la rellevància que té: 

"És una làmina de bronze que té un text escrit en caràcters paleohispànics i llengua bascònica. Això és el que és autènticament sorprenent. Constitueix el primer document indubtablement escrit en llengua bascònica i, a més, escrit en un signari que, probablement, és també un signari específicament bascònic." 

La similitud entre la primera inscripció i la paraula basca que remet a la mateixa definició han portat a atribuir a la llengua bascònica el document. Tot i que en les altres la correlació no és tan senzilla, Velaza creu que "no hi ha dubte" de la vinculació amb la llengua antecessora del basc. 

"Això confirma que els bascons eren un poble alfabetitzat, que escrivia en una llengua pròpia, el mateix que passava amb els celtibers, els ibers o altres pobles peninsulars. Està escrit en bascònic, que seria l'antecessor de l'euskera o del basc actual", ha remarcat Mattin Aiestaran, arqueòleg director de l'excavació d'Irulegi. 

La mà té inscrites cinc paraules (amb un total de 40 signes) distribuïdes en quatre línies. 

On s'ha trobat la "mà d'Irulegi" 

Els arqueòlegs van trobar la "mà d'Irulegi" el 18 de juny de 2021, a l'entrada d'un dels habitatges excavats al jaciment del poblat d'Irulegi, a la base del castell del mateix nom, a la vall d'Aranguren. 

Aquest poblat va ser habitat entre mitjans de l'Edat de Bronze (del segle XV a l'XI aC) i fins al final de l'Edat de Ferro (segle I aC), fins que va ser incendiat per les tropes romanes. 

La inscripció a la peça, però, no es va descobrir fins al 18 de gener d'aquest any, quan van començar les tasques de neteja i restauració de la peça. 

Des d'aleshores, l'ha analitzat un equip format per arqueòlegs, geòlegs, restauradors, químics, epigrafistes i lingüistes.

La Societat de Ciències Aranzadi ha dut a terme la campanya arqueològica.

La mà, una làmina llisa, mesura 143,1 mm d'alçada, té un gruix d'1,09 mm i pesa gairebé 36 grams. 

La perforació que presenta, el lloc on es va trobar, la forma i decoració que té i la inscripció confirmen que és un objecte ritual que es clavava a la porta per protegir la llar. 

Ara es guardarà en una cambra especial per a la conservació de metalls a les dependències del Servei de Patrimoni Històric, on continuarà la investigació. En el futur s'espera que es pugui exhibir al Museu de Navarra.