Trasplanten un ronyó de porc a una dona: esperances científiques i dubtes ètics

Metges de Nova York han realitzat el primer trasplantament d'un òrgan de porc a una persona. Concretament, van trasplantar un ronyó precedent d'un porc genèticament modificat.

La primera intervenció del que s'anomenen xenotrasplantaments la va fer al setembre un equip de la N.Y.U. Langone Health liderat per Robert Montgomery, director de l'Institut de Trasplantaments d'aquest centre afiliat a la Universitat de Nova York.

La receptora va ser una dona en mort cerebral, connectada a un ventilador, que estava registrada com a donant d'òrgans. Com que no eren apropiats per a trasplantaments, la seva família va donar el consentiment perquè se li fes aquesta prova.

El ronyó no es va implantar a l'abdomen, sinó que es va unir a la part superior d'una cama i es va connectar als vasos sanguinis d'aquesta extremitat.

L'òrgan va començar a funcionar pràcticament de seguida i va produir orina i expulsar creatinina, que és un producte de rebuig que els ronyons filtren i eliminen. Per al doctor Montgomery, els resultats van ser fins i tot millors del que esperaven:

"Semblava com qualsevol trasplantament que hem fet a partir de donants vius. Molts ronyons de persones mortes no treballen correctament i triguen dies o setmanes a funcionar. Aquest va fer-ho immediatament."

Tot i així, els metges només varen fer seguiment del funcionament de l'òrgan durant 54 hores. Si bé diversos experts creuen que ha estat un pas molt important, queda per veure quines serien les conseqüències a mitjà i llarg termini i alguns especialistes volen esperar a veure les dades recollides i si l'experiència es pot reproduir. De moment, no s'ha publicat en cap revista científica.

Ximpanzés, babuïns i porcs

Els primers trasplantaments de ronyons en humans es van fer als anys 50 a partir de donants vius. Pel que fa als xenotrasplantaments, als anys 60 es van implantar ronyons de ximpanzés en un nombre reduït de persones, però la majoria va morir gairebé de seguida i només una va sobreviure nou mesos.

En un document publicat el 2020 per N.Y.U. Langone Health, s'explicava que els babuïns són més semblants als humans perquè sigui factible aprofitar els seus òrgans, però no compleixen amb requeriments més pràctics: no són nombrosos i són cars de mantenir.

En canvi, els porcs, si bé es troben evolutivament més allunyats dels humans que els babuïns, tenen més semblances:

"Encara mantenen moltes similituds biològiques, com mida, anatomia i fisiologia. També tenen menys probabilitats que els babuïns de significar un risc d'infecció per al receptor amb zoonosi (malaltia animal que pot ser transmesa als humans)."

El document també assenyalava que es poden criar de manera barata i eficient i que solen donar moltes cries per camada.

Fins ara s'havien trasplantat vàlvules cardíaques de porcs a humans i alguns pacients amb diabetis havien rebut cèl·lules de pàncrees de porc. Però és la primera vegada que es trasplanta un òrgan sencer a un humà. Només s'havien implantat cors i ronyons de porc a monos i babuïns.

El porc del que es va extreure el ronyó havia estat modificat genèticament perquè no es produís rebuig per l'organisme del receptor.

Manca d'òrgans i dubtes ètics

En una entrevista publicada la primavera del 2016 a la web de N.Y.U. Langone Health, el doctor Montgomery explicava que als Estats Units la gent podia esperar de mitjana entre quatre i sis anys per rebre un ronyó i veia els òrgans d'animals com una solució:

"Les donacions de morts es troben estancades, tot i el significatiu compromís públic. Una possible solució és el xenotrasplantament --trasplantar òrgans d'animals modificats genèticament. La gent sempre diu que això està a tocar. Però amb els porcs transgènics, diguem que simplement podria ser."

As Estats Units hi ha actualment 90.240 persones que necessiten un ronyó i cada dia moren 12 persones de la llista d'espera.

A Catalunya, a 31 de desembre del 2020 constaven 925 persones que esperaven un ronyó. El nombre anual de trasplantaments de ronyó s'acosta al miler. El 2020 en van ser 677, per una important reducció degut a la Covid. El 2019 n'havien estat 882. El 2020, 111 van ser de donant viu (132 el 2019).

Però l'ús d'òrgans d'animals, a part de possibles problemes mèdics a resoldre, també fa aparèixer dubtes ètics. Així, PETA (Persones pel Tractat Ètic als Animals) assenyala que els porcs "mai s'haurien d'utilitzar simplement perquè els humans estan massa centrats en ells mateixos per donar els seus cossos a pacients que esperen desesperadament trasplantament d'òrgans".

Fa un any, la revista Current Opinion in Organ Transplantation va publicar diversos articles sobre xenotrasplantaments. Un d'aquests, signat per investigadors sud-africans, revisava els treballs recents sobre aspectes ètics. Constatava que molts d'aquests es basaven en una anàlisi de cost-benefici antropocèntrica, però que aquesta no havia de ser l'única perspectiva:

"Més aviat, els riscos que presenten per als donants humans i no humans, receptors i terceres parts s'haurien de considerar de forma minuciosa."

Per això, assenyalaven que abans de promoure els xenotrasplantaments s'haurien d'examinar a fons les alternatives viables per incrementar la disponibilitat d'òrgans.