Qui es farà càrrec dels 210.000 milions d'euros que costarà la reconstrucció de Síria?

La guerra de Síria ha tingut un cost terrible. Prop de mig milió de morts, més de dotze milions de refugiats o desplaçats. Però també hi ha el cost econòmic de reconstruir el país.

Es calcula que el 30% dels habitatges han quedat destruïts, mentre que ha desaparegut un 18% de les indústries. Cal refer un 9% de les xarxes d'aigua i electricitat, i s'ha perdut un 7% de la força agrícola del país.

Qui té la possibilitat de finançar-ho, i quins rèdits podria treure d'aquestes inversions? Reconstruir aquesta devastació a Síria podria costar uns 210.000 milions d'euros.

Però el règim d'Al-Assad està financerament fos després de gairebé set anys de conflicte. Qui pagarà, doncs, la factura? Ningú, pronostiquen molts experts.

Per una banda, perquè els països amb diners per fer-ho només hi tenen interessos. Així ho explica Jihad Yazigi, editor en cap de "Syria Report":

"La Comissió Europea, el Banc Mundial i el golf han perdut la guerra siriana. I no pagaran per un país que avui està sota el control de l'Iran."

Per altra banda, els aliats que han guanyat la guerra, Rússia i l'Iran, creuen que ja han desembutxacat massa diners a Síria. Ara, intenten capitalitzar el seu suport accedint als seus camps de petroli i de gas.

Quin és, per tant, el pla d'Al-Assad? A llarg termini cap, semblaria. A curt: prioritzar el negoci immobiliari. Jihad Yazigi:

"Perquè en aquest sector no es necessita inversió, tens propietats immobiliàries. La idea és construir habitatges que puguin vendre's a preus elevats i obtenir un gran marge de benefici."

Per contra, deixaria aparcada la rehabilitació de zones més populars a Alep, Homs o suburbis de Damasc.
Llocs d'on han marxat milions de refugiats, que Al-Assad podria utilitzar, segons alguns experts, per fer xantatge a la comunitat internacional i treure'n rèdit. Jihad Yazigi:

"Com més tensió i pressió hi hagi, el règim ho podrà fer servir com a carta de negociació en les relacions amb altres països, i amb Occident en particular."

La por de molts analistes és que a Síria, com ha passat al Líban després de la guerra civil, per exemple, la reconstrucció estigui guiada per interessos especulatius, i no en benefici de la seva gent.