Què diu la proposta d'Urkullu per reinterpretar la Constitució i qui li ha recollit el guant

La Generalitat replica que a Catalunya l'objectiu és l'amnistia i l'autodeterminació, mentre que el PSOE i el PP ho reben amb prudència i sense tancar-hi la porta d'entrada
Redacció Actualitzat
TEMA:
País Basc

Una possible investidura de Pedro Sánchez passa pel suport necessari de nacionalistes i independentistes, i en aquest context tothom mou les seves fitxes.

També el lehendakari Íñigo Urkullu, que les últimes hores ha proposat un nou pacte territorial per millorar l'autogovern d'Euskadi i les comunitats històriques, com Catalunya.

A través d'un article a El País, el president basc ha posat damunt la taula l'opció de reinterpretar la Constitució per encaixar-la a la plurinacionalitat de l'Estat.

I és que per Urkullu la nova legislatura és l'oportunitat definitiva per trobar l'encaix d'aquestes comunitats i per ampliar l'autogovern d'Euskadi, Catalunya i Galícia sense necessitat de tocar la Carta Magna. El lehendakari, a més, reclama una bilateralitat real, és a dir, capacitat de decidir d'igual a igual.

L'article ha provocat divisió d'opinions entre els principals afectats. El PP ha evitat fer grans escarafalls amb el text i el PSOE diu que veu legítima la proposta, tot i que no la comparteix, mentre que el govern català la respecta però institeix en l'amnistia i l'autodeterminació.


Catalunya va "més enllà"

El moviment del polític basc arriba quan falten pocs mesos per a les eleccions a Euskadi, en què el PNB es juga el govern amb Bildu, que a les generals i les municipals ja va ser primera força.

En aquest sentit, la Generalitat considera que la proposta de qui va mediar entre Catalunya i l'estat el 2017 s'emmarca dins els interessos bascos, i no pas en els catalans.

Vilagrà ha explicat que el govern català respecta la proposta però considera que és en clau basca (ACN/Mariona Puig)

La consellera de Presidència, Laura Vilagrà, ha assegurat que "la majoria social i política a Catalunya aposta per l'autodeterminació i l'amnistia, i per tant aquest és el marc de negociació que plantegem".

Una idea que també comparteix la secretària general d'ERC, Marta Rovira, que creu que a Catalunya hi ha "una majoria social per anar més enllà" del que proposa el líder basc.


Inusual prudència de PSOE i PP (excepte Ayuso)

La demanda d'una nova correlació de forces no ha comptat, d'entrada, amb el rebuig frontal ni de socialistes ni de populars. Una actitud fàcil d'entendre si es té en compte el paper decisiu dels cinc vots del partit d'Urkullu en un debat d'investidura.

De fet, aquest dimecres Urkullu i Feijóo van tenir una extensa trucada telefònica en el marc de les converses del popular de cara al debat que s'ha de celebrar a finals de mes al Congrés.

El més suau a l'hora de valorar la proposta ha estat el PSOE, que la veu legítima i no hi tanca la porta, tot i que hi marca distàncies. El ministre Félix Bolaños ha assegurat que sempre valora "molt en positiu totes les propostes que es fan per trobar punts d'equilibri i d'acord entre diferents".

El ministre socialista s'ha mostrat prudent en la resposta a les paraules del lehendakari (Alberto Ortega/Europa Press)

Des del PP, en canvi, sí que hi posen límits: els que marca la Constitució. Però al govern gallec, governat pels populars, la música li sona bé. El president de la Xunta, Alfonso Rueda, considera que va "ben encaminada", però ha advertit que no pot implicar "desigualtats".

També el president de la Junta d'Andalusia, Juanma Moreno, ha dit a Twitter que "està bé" dialogar per avançar en autogovern, com planteja el dirigent del PNB, "però sense relegar ningú i sempre dins la Constitució".

"Andalusia va conquistar la seva autonomia per la mateixa via que la resta de comunitats històriques, i això s'ha de respectar", ha assenyalat el president andalús.

Molt més dura ha estat la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que considera que l'objectiu de la proposta és "una república federal laica plurinacional", a més de demanar que "ens expliquin a tots els espanyols què és "reinterpretar la Constitució".


Sumar defensa un "acord territorial"

Per la seva banda, la líder de Sumar, Yolanda Díaz, ha destacat que "aquesta ha de ser la legislatura d'un nou acord territorial" i que, per tant, se sent "còmoda" amb la proposta.

La també vicepresidenta del govern espanyol ha defensat que Espanya "ha d'avançar en dues carreteres": la de l'agenda social i econòmica, amb més drets i feminisme, i la que comporti un "nou acord" que tingui a veure amb la plurinacionalitat, per construir, ha dit, un país "millor i divers".

ARXIVAT A:
ERC PP PSOE PNB País Basc Eleccions Generals 2023 - 23J
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut