Observen directament per primer cop un planeta fora del nostre sistema solar

Per primer cop s'ha fet una observació directa d'un planeta que pertany a un altre sistema solar. S'ha dut a terme amb l'instrument Gravity, instal·lat en el sistema VLT (Very Large Telescope) que es troba al desert d'Atacama, a Xile. El VLT forma part de l'European Southern Observatory (ESO), la principal organització astronòmica europea.

La troballa s'ha publicat a la revista "Astronomy and Astrophysics". L'article el signa un ampli equip internacional encapçalat per Sylvestre Lacour i Mathias Nowak, de l'Observatori de París.

Degut a la gran distància de la Terra i a la intensitat de la llum del seu estel, els exoplanetes -planetes que es troben en altres sistemes solars- són molt difícils d'observar directament. Per això s'utilitzen altres mètodes, com ara mesurar alteracions en el moviment que revelen l'existència d'un planeta que exerceix atracció gravitatòria.

A 129 anys llum

En aquest cas, els investigadors han aconseguit una observació directa de l'exoplaneta HR8799e, que orbita al voltant de l'estel HR8799, que està a uns 129 anys llum de la Terra, a la constel·lació de Pegàs. El planeta va ser descobert el novembre del 2010.

Forma part d'un sistema solar amb tres planetes més, tots més grans que els gegants gasosos del nostre sistema solar. HR 8799e, concretament, té una massa d'entre 5 i 13 de Júpiter.

Els investigadors han fet servir una nova tècnica anomenada interferometria òptica. Es basa en la combinació de diversos telescopis. En aquest cas, dos o més dels quatre grans telescopis del VLT, cada un dels quals té un mirall de 8,2 metres. La combinació dels diversos telescopis aconsegueix crear un "supertelescopi" amb 25 vegades la capacitat de resolució d'un de sol.

D'aquesta forma es pot capturar i analitzar la llum que l'estel reflecteix en el planeta. Un dels punts més interessants és que HR8799e és un planeta molt jove en termes astrofísics, té uns 30 milions d'anys. Per això pot proporcionar dades sobre la formació d'aquests astres i dels sistemes planetaris.

Més de mil graus de temperatura

La seva joventut fa que encara no s'hagi refredat gaire des de la seva formació. Això, juntament amb un potent efecte hivernacle produït per la seva atmosfera, fa que tingui una temperatura d'uns mil graus.

La composició d'aquesta atmosfera ha proporcionat algunes sorpreses, com explica Sylvestre Lacour:

"La nostra anàlisi mostra que HR8799e té una atmosfera que conté molt més monòxid de carboni que metà, cosa que s'espera de la química en equilibri. Podríem explicar millor aquests sorprenents resultats amb la presència de vents alts verticals dintre de l'atmosfera, que impedirien al monòxid de carboni reaccionar amb l'hidrogen per formar metà."

Els autors també han descobert que l'atmosfera conté núvols de pols de ferro i silicats. Això, combinat amb l'excés de monòxid de carboni, suggereix que s'hi està produint una tempesta enorme i violenta, com descriu Latour:

"Les nostres observacions suggereixen que hi ha una bola de gas il·luminat des de l'interior, amb raigs de llum càlida que s'arremolinen a través d'àrees tempestuoses de núvols foscos."

Tot això fa que els núvols de ferro i silicats es desfacin i plogui cap a l'interior. En conjunt, conclou Latour, "això ens pinta un panorama en què presenciem l'atmosfera dinàmica d'un exoplaneta gegant en el seu naixement, sotmès a complexos processos físics i químics".