Ni rebel·lió, ni sedició, ni malversació: l'escrit de defensa de Junqueras i Romeva

Ni rebel·lió, ni sedició, ni malversació. La defensa no veu que es pugui acusar Oriol Junqueras i Raül Romeva de cap d'aquests delictes i, per tant, en demana l'absolució. Així es desprèn dels escrits en què es basaran els seus advocats en el judici de l'1-O, que avança TV3. Són 115 pàgines en què els advocats tornen a demanar que deixin Junqueras i Romeva en llibertat per tenir un judici just.

La defensa no veu la violència armada d'una acusació per rebel·lió, la que implica les penes de presó més altes. Diu que és una invenció de la Fiscalia, que veu en el dret a decidir una agressió. I recorda que Junqueras i Romeva, "abans que independentistes, són demòcrates i pacifistes".

En el cas de Junqueras, l'escrit de la defensa diu que és el pare del "junquerisme", com a terme utilitzat per referir-se a un projecte pacífic i integrador:

"La trajectòria d'Oriol Junqueras i Vies està vinculada a l'europeisme i la defensa dels valors republicans. És conegut pels seus articles sobre la tradició cristiana i els seus valors, inclosa la persecució dels seus objectius per mitjans pacífics. Sovint, en els mitjans de comunicació i com a definició del seu posicionament ideològic, s'ha fet referència al 'junquerisme' com la definició d'un projecte polític pacífic i integrador."

De Romeva, recorda la seva carrera d'impuls a la cultura de la pau i la seva militància en projectes de no-violència.

"Raül Romeva ha dedicat tota la seva vida a la cultura de pau i és un militant de la no-violència que va aprendre dels moviments d'objecció al servei militar obligatori. Investigador sobre pau i desarmament al Centre UNESCO de Catalunya, va ser coordinador de campanyes de desarmament i prevenció de conflictes d'Intermón-Oxfam. Durant anys va estar treballant en camps de refugiats de la guerra dels Balcans i en 1995-1996 va ser Cap d'Oficina de la UNESCO a Sarajevo."

Sobre la sedició, l'Advocacia de l'Estat veu un alçament públic i tumultuari contra l'actuació de les autoritats, en clau del 20S i l'1-O. Els advocats defensen que és l'exercici de drets fonamentals, com el de manifestació:

"Les conductes atribuïdes als meus mandants s'insereixen clarament en l'exercici de drets fonamentals bàsics que, més enllà de generar (en la pitjor de les hipòtesis) dificultats en el desenvolupament d'actuacions de l'autoritat tolerades per qualsevol concepció democràtica d'aquests drets, no estiguessin mai orientades a impedir l'exercici de funcions públiques o de l'autoritat."

Pel que fa al delicte de malversació, la defensa tampoc el troba per enlloc. No n'hi pot haver --diuen-- si no hi ha una pèrdua de la confiança ciutadana en l'administració dels diners públics. I, en aquest cas, era el mandat ciutadà el que --segons diuen-- demanava fer el referèndum i, per tant, destinar-hi una inversió.

"Tampoc constitueixen els fets acte de malversació en no existir cap acte comès per autoritat per sufragar de forma il·lícita despeses contraris al deure de fidelitat a la custòdia de fons públics."

Notícia relacionada: Les defenses demanen lloc per a cinc observadors internacionals al judici del procés

El relat dels fets de les defenses

Per defensar-se, Junqueras i Romeva apunten amb el dit. 

Apunten al govern de Rajoy, per haver creat -diuen- una estratègia de persecució judicial i política d'una ideologia legal i legítima: l'independentisme, quan la seva base social havia crescut i era una opció de canvi real.

"Aquesta causa és un exemple d 'instrumentalització del procés penal per a la persecució d'un moviment que, pacíficament, anhela un objectiu polític legítim en democràcia."

Apunten al Constitucional, per més d'un motiu. Per la sentència de retallada de l'Estatut que va fer créixer el sentiment independentista. I per haver fet de censor, en els últims anys, de les resolucions polítiques que s'han aprovat al Parlament de Catalunya a favor de la sobirania.

"Durant la legislatura es va produir una situació inaudita com és la criminalització del debat ja que el TC prohibia al Parlament, sota amenaça de cometre delicte, debatre en el Ple i tramitar propostes que tinguessin com a tema l'exercici del dret a l'autodeterminació, afectant així diferents iniciatives polítiques, passant de la seva tradicional paper de 'legislador negatiu' o instància de control a un veritable censor."

Tots dos, exvicepresident i exconseller, asseguren que no van abandonar mai la idea del diàleg amb el govern espanyol. I sí que reconeixen haver actuat unilateralment només un cop: quan van decidir convocar i impulsar el referèndum plantejat per Puigdemont. Asseguren que estan convençuts de la seva legitimitat i que no era cap delicte.

Un referèndum que als seus ulls ha servit a l'estat espanyol per inventar-se un relat judicial artificial: que arrenca el 20S i que diuen que està ple d'irregularitats. D'entrada, amb una acusació de violència que no comparteixen i que atribueixen a l'exageració d'una secretària judicial, la del 13, que diuen -sense assenyalar-la- que té una ideologia determinada.

"Per raons que es desconeixen però que podrien estar vinculades amb l'adscripció ideològica de la lletrada de l'administració judicial, aquesta va decidir espontàniament explicar els fets en una versió esbiaixada que va servir de perfecta excusa per a la construcció d'un relat apocalíptic dels fets esdevinguts que finalment va resultar molt útil a les tesis d'acusació i crucial per a l'empresonament de dos homes bons, els senyors Jordi Sànchez i Jordi Cuixart."

Creuen que l'1 d'octubre la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van actuar amb finalitats diferents a les de donar compliment al mandat judicial d'aturar el referèndum. Asseguren que volien generar imatges de violència per atemorir i castigar els votants i a més generar la imatge que hi havia una sublevació popular.

"El CNP i la GC van actuar amb finalitats diferents a les de donar efectivitat a l'ordre judicial, centrant-se en generar imatges de violència inusitades que poguessin (segurament al seu entendre) atemorir els votants i impedir la seva participació en aquest referèndum o bé escarmentarles per haver-ho fet."

Els intents de diàleg asseguren que van continuar fins a la declaració d'independència. Però amb la mateixa resposta negativa. I que, a canvi, van ser víctimes d'una causa general en què s'han vist retallats greument els seus drets fonamentals: per la presó preventiva, per com es van presentar a les eleccions del 155 o, més tard, per la suspensió com a diputats.

L'escrit fa diverses peticions al Suprem de cara al judici. La més destacada és que es deixi en llibertat Junqueras i Romeva perquè així diuen que no se seguirà vulnerant el seu dret a la defensa, i que el judici es faci al Suprem, però que es traslladi a Barcelona.

Andreu Van den Eynde, advocat de Romeva i Junqueras
 

Setmana clau del judici

Dilluns comença una setmana clau del judici del procés. Les defenses presenten els escrits on refuten les acusacions que poden condemnar els polítics independentistes a 25 anys de presó.

Tot i que encara no hi ha data per l'inici del judici oral, el Tribunal Suprem ja ha demanat al Ministeri de l'Interior que comenci els tràmits per traslladar els líders independentistes que són en presons catalanes cap a Madrid l'última setmana de gener.

Fins ara les dates que sonaven més per a l'inici d'aquest judici eren el dia 22 i el 29 de gener. Amb la decisió del Suprem s'obre la possibilitat que el judici no comenci fins a principis de febrer.