Los Angeles es prepara per als Oscars entre la desesperació i la il·lusió

Saps que ets a Los Angeles quan et trobes un actor a l'ascensor de l'hotel. Fins i tot en aquells segons en què dubtes de qui és, ja saps que és algú. En aquest cas, un simpàtic i una mica adormit Luis Guzmán, un secundari de luxe que comenta esgarrifat com un robot, amb veu de robot, li ha portat l'esmorzar a l'habitació. "On anirem a parar els humans?", es pregunta mentre s'allunya pel passadís.

Saps que ets a Los Angeles quan la taxista que et puja cap al famós cartell de Hollywood t'explica que acabes de passar per davant del bar on el cantant i actor Harry Styles va prendre un cafè un dia. Després, la llegenda s'amaneix amb l'aportació d'un matrimoni i la seva filla, que en surten, i m'expliquen que no saben si hi va venir, però que en parla en una de les seves cançons.

Saps que ets a Los Angeles quan el teu veí d'esmorzar, un canadenc vermell de cara i amb barret blanc de cowboy, t'explica que ha treballat en gairebé totes les temporades d'"El conte de la criada" formant part de l'equip de decorats i ens ensenya orgullós la foto amb el seu nom al certificat d'un premi Emmy.

Diu que Elisabeth Moss és tan encantadora com bona actriu, que fuma un cigarret darrere l'altre i que va pagar 10 milions de dòlars de la seva butxaca perquè l'equip pogués tornar a treballar en condicions òptimes després de la pandèmia.

També té molt bones paraules per a Guillermo del Toro. Viuen a la mateixa ciutat, Toronto, i ja està mirant d'apuntar-se al seu nou projecte, una versió de Frankenstein, "perquè no és tan fàcil treballar amb directors bons i, a més a més, bones persones".

Saps que ets a Los Angeles quan dos senyors amb restes de passat surfista als cabells i llum a la cara passegen el gos descalços per un veïnat benestant i t'expliquen, sense que els hagis preguntat res, que tenen molt bon record de Formentera i Eivissa.

També saps que ets a Los Angeles quan anant a buscar les acreditacions per seguir la gala dels Oscar, a les 8 del matí, per Hollywood Boulevard només hi passeges tu i els que han dormit al carrer. Al mig del carrer.

Estirats sobre les estrelles que recorden els grans artistes o abandonats al costat de persianes rovellades que fa temps que ningú aixeca. No és cap ficció, però podria ser una pel·lícula. De les crues.

La setmana dels Oscars tot conviu allà mateix: la desesperació i la il·lusió.

Les partícules de cinema floten a L.A. No cal buscar-les, hi són, i només has de passejar-t'hi pel mig i parar la mà: a l'ascensor, al taxi, al carrer o tot esmorzant. Només cal callar, mirar i escoltar. Com en una gran sala de projecció a l'aire lliure.

I és així com el cos es prepara inconscientment per a la sobredosi de glamur, estrelles, discursos i esperem que algun gir de guió que l'edició número 95 dels Oscars està a punt de brindar-nos, literalment, en una catifa que canvia el color vermell pel xampany. Salut i cinema!