Amb la sessió d'aquest dimecres, el judici del procés deixa enrere la fase de declaracions dels acusats i comencen els interrogatoris als testimonis. Dels gairebé 500 testimonis citats a declarar en el judici, aquest dimecres es preveu que declarin Joan Tardà, Artur Mas, Soraya Sáenz de Santamaría, Cristóbal Montoro, Mariano Rajoy, Marta Pascal, Núria de Gispert, Eulàlia Reguant i Antonio Baños.

En la sessió d'aquest dimarts, van declarar el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell. Podeu recuperar tot el que va passar a la sessió en aquest enllaç. A més, aquestes van ser les deu frases més destacades de Cuixart i les deu més importants de Forcadell.

La declaració de Carme Forcadell aquest dimarts al Suprem va aparèixer a l'informatiu "The Nine" del nou canal BBC Scotland:

 
També a l'informatiu en gaèlic escocès "An Là", del canal BBC Alba, han informat sobre la declaració de l'expresidenta del Parlament:

   

En una entrevista al "Més 324", l'advocada de Carme Forcadell, Olga Arderiu, ha lamentat que els atestats que s'han presentat en el judici del procés "ignoren que Parlament i govern són institucions separades".

Arderiu ha assegurat que cap dels tuits mostrats en el judici "portaria a cap incitació a la violència":



 

Els dos fiscals de sala que interrogaran els testimonis són Fidel Cadena i Javier Zaragoza. En la vuitena sessió del judici del procés, està previst que declarin Mariano Rajoy, Artur Mas, Soraya Sáenz de Santamaría, Cristóbal Montoro, Núria de Gispert, Marta Pascal, Eulàlia Reguant i Antonio Baños. El president del Parlament, Roger Torrent, havia de declarar avui dimecres, però el Suprem ha accedit a ajornar-ho per evitar la coincidència amb el ple del Parlament.

 

 Els presos independentistes ja els han traslladat per assistir a la vuitena sessió del judici oral.
 

El diputat d'ERC al Congrés serà el primer de declarar a la fase de testimonis. A les 10.00 es reprèn el judici. Tardà declara com a testimoni proposat per Vox i la defensa de Jordi Cuixart.
 

Com es va saber aquest dimarts, Roger Torrent no declararà avui com a testimoni en el judici. Tot i estar citat, va comunicar al tribunal que no podia assistir al Suprem perquè hi ha ple al Parlament.
 

Declaren els testimonis, que tenen l'obligació de dir la veritat i de respondre tothom.

 

Comença a declarar el diputat d'ERC al Congrés. Comença dient que el fet de conèixer els acusats no el privarà de ser un testimoni veraç.

 

Joan Tardà diu que contestarà en català les preguntes de Vox. El president del Tribunal, Manuel Marchena, que diu que "no comencem bé", no el deixa declarar en català. Diu que els testimonis no tenen dret a declarar en català.

 

Primera resposta de Tardà a l'advocat de Vox i primera interrupció de Marchena que li crida l'atenció: "No està autoritzat a fer declaracions polítiques", li diu, i li demana que no faci valoracions ni del judici ni del tribunal. Li recorda que està citat com a testimoni i ha de respondre les preguntes que se li facin.

 

El diputat d'ERC està responent les preguntes de Vox. "Li vaig dir a Rajoy que érem davant d'una cruïlla i que, com a president espanyol, havia de decidir entre la via democràtica i la via judicial", explica Tardà.

 

L'advocat demana si s'havia reunit alguna vegada amb alguns dels acusats. Tardà explica que, "evidentment" es va reunir amb els acusats que són membres d'Esquerra Republicana en les reunions del partit.

Li pregunta l'advocada de l'Estat a Tardà, que en la resposta ironitza sobre com pronuncia el nom l'advocada: "'Yuvé'? No. Coneixo el senyor Jové", respon Tardà, que afegeix: "Amb una mica d'esforç, no és tan difícil."

"Som un partit republicà, accidentalment independentista i profundament antifeixista", respon. Marchena crida l'atenció a l'advocat de Junqueras i Romeva, i li diu que pregunti sobre fets, no sobre idearis.

 

Explica que va ser a les mobilitzacions davant del Departament d'Economia: "Vaig entendre que el meu paper, com a diputat, era ser-hi" i afegeix que va demanar als ciutadans que no caiguessin en provocacions perquè "tenia por que hi haguessin infilitrats."

Joan Tardà nega que hi hagués violència el 20S: "No vaig veure cap acte de violència", diu, i afegeix que el que va viure "va ser espontani".

"El dia 3, Felip VI va fer un discurs on s'avalava la repressió i es legitimava l''A por ellos', afirma Tardà, referint-se a les paraules del monarca dos dies després del referèndum de l'1 d'octubre. Sobre l'1-O, Tardà ha dit que va ser "un dels dies més emotius" de la seva vida.

Tardà ha estat proposat com a testimoni per l'advocada de Jordi Cuixart. És el seu torn, que tancarà la declaració del diputat d'ERC. Pregunta sobre el 20S: "Hi havia una situació de normalitat el 20S. No em vaig sentir violentat ni hi havia tensió. Només indignació."

 

Joan Tardà acaba la seva declaració, una declaració on el president del Tribunal ha cridat l'atenció a advocats i al testimoni.

 

És el torn de l'expresident de la Generalitat Artur Mas. Declara com a testimoni proposat per l'acusació popular de Vox i pels advocats de Cuixart i Sànchez. "He estat condemnat per desobediència i estic inhabilitat", respon Mas a la pregunta de Marchena de si mai ha estat imputat.

El president del Parlament ha estat citat de nou el 4 de març, a les 11.30, després de comunicar que avui no podia assistir al judici perquè hi havia ple a la cambra catalana.

 

Artur Mas respon a les preguntes de l'advocat de Vox Pedro Fernández. "Vaig parlar, diverses vegades, amb Mariano Rajoy sobre la necessitat que hi hagués persones que mantinguessin el fil del diàleg entre els dos governs", defensa Mas. L'expresident de la Generalitat afirma que "el govern de la Generalitat va ser qui va prendre la decisió de fer el referèndum de l'1 d'octubre."

L'expresident de la Generalitat explica que va dir que "sobretot no perdessin mai el control de convocar eleccions a la Generalitat" i afegeix que les decisions les prenia l'aleshores president de la Generalitat: "Puigdemont escoltava la gent i, a partir d'aquí, el que ha de prendre la decisió sospesa pros i contres."

És el torn de la Fiscalia. Pregunta Javier Zaragoza sobre el moment en què Mas va deixar la presidència: "Jo tenia dues opcions el gener del 2016: o convocar eleccions o marxar. I la descisió va ser meva. Vaig marxar perquè vaig voler."

 

Artur Mas explica, responent a les preguntes del fiscal, que hi va haver un canvi de posicionament respecte al referèndum: "L'estiu del 2016 va sorgir la idea de fer un referèndum, que no era al programa inicial quan vam anar a les eleccions." Sobre per què es va convocar el referèndum declara que "el debat sobre fer el referèndum es va suscitar en amplis sectors de la societat catalana" i que el fet que la CUP posés com a condició convocar un referèndum no va ser l'únic motiu pel qual es va convocar. Mas també afirma: "La conclusió final després del debat sobre una consulta la majoria va pensar que era el millor escenari. Allò va alterar el full de ruta inicial."

 

L'expresident de la Generalitat afirma que "la prioritat absoluta era pactar amb l'Estat" i fer "un referèndum acordat", però que no es volia fer de manera unilateral: "La via unilateral no era primera, segona ni tercera opció del sobiranisme". També ha explicat que es volia que fos "vinculant", però que "no es va aconseguir".

L'expresident de la Generalitat afirma que la prioritat era buscar acords però que no hi havia predisposició per part del govern espanyol: 

"Les primeres opcions sempre són buscar l'acord amb les autoritats de l'Estat. En aquell moment, amb el govern central i amb el Parlament espanyol. Era la prioritat absoluta i total en tot moment. Però, evidentment, perquè això fos possible, a l'altra part havia d'haver-hi algú disposat a començar un diàleg polític. I aquesta altra part no existia."

Artur Mas respon ara a l'advocada de l'Estat, Rosa María Seoane. "El meu consell va ser que el govern no perdés mai la iniciativa pròpia; és a dir, de convocar eleccions anticipades per controlar el marc legal."

Artur Mas explica que l'administració va tenir poca vinculació amb el referèndum de l'1 d'octubre, diu que "era molt baixa o nul·la" i que "es va organitzar, sobretot, des del carrer". Ha afirmat també: "No vam destinar ni un euro a l'organització de l'1-O, fins i tot ho va afirmar el llavors ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro."