Les plantes també criden quan se senten estressades o amenaçades

Les plantes xisclen quan estan estressades o amenaçades. I aquests sons no els perceben els humans, però sí que arriben a altres plantes i a alguns animals.

Així ho afirma un estudi fet per un equip d'investigadors de la Universitat de Tel Aviv, a Israel, encapçalat per Itzhak Khait. L'estudi encara no ha estat acceptat i publicat en cap revista, però ja es pot trobar a internet en versió sense revisar.

Els autors van situar micròfons a deu centímetres de plantes de tomàquet i de tabac. Van enregistrar sons a una freqüència inaudible per als humans, però que poden percebre molts mamífers i insectes. Van comprovar que aquests animals poden detectar els ultrasons a distàncies de fins a cinc metres. Els investigadors també suggereixen que poden ser percebuts per altres plantes.

Sons diferents en situacions diferents

Els científics van fer servir un sistema d'intel·ligència artificial per separar els sons de les plantes dels que podien ser produïts pel vent o altres fonts a l'hivernacle on van fer les gravacions. També van deduir si els sons de les plantes es produïen arran d'una situació d'estrès hídric, per manca d'aigua, o perquè rebien talls. Van comprovar que els "xiscles" de la planta del tabac són més forts quan els manca aigua que quan se'ls fan talls.

El possible mecanisme d'emissió de sons seria la cavitació, procés en què es formen i exploten bombolles d'aire en el xilema, el conducte per on les plantes vasculars transporten la saba des de l'arrel.

Pels autors, això canvia la visió d'un món vegetal que no emet sons.

"Aquestes troballes poden alterar la manera de pensar el regne vegetal, que fins ara ha estat considerat gairebé silenciós."

Els investigadors israelians citen un article publicat el 2012 per la biòloga Monica Gagliano, de la Universitat d'Austràlia Occidental, a la revista "Behavioral Ecology". Aquesta autora suggeria que, tot i que encara no s'havia detectat, les plantes podrien emetre sons amb diverses finalitats.

"Seria particularment avantatjós per a les plantes, per aprendre sobre el seu entorn, fer servir sons, perquè els senyals acústics es propaguen ràpidament i amb un mínim cost energètic o d'adaptació. De fet, tant l'emissió com la detecció de so poden tenir un valor adaptatiu en plantes i afectar les respostes d'altres organismes, com plantes i animals."

Khait i els seus col·legues proposen alguns d'aquests avantatges. Així, moltes arnes que col·loquen les seves larves en plantes de tomàquet o de tabac, podrien evitar les que emeten sons. També suggereixen que alguns depredadors es podrien guiar pels sons i anar a plantes que són atacades per herbívors i capturar-los.

Altres plantes també es beneficiarien dels avisos acústics i es podrien preparar per reaccionar davant de situacions de manca d'aigua o d'atacs de plagues a les seves veïnes.

Utilitat en agricultura

Finalment, creuen que els sons ofereixen una nova oportunitat per controlar les necessitats d'aigua dels conreus. Enregistrant aquests sons es podria modificar el reg i aportar més aigua a les plantes que emetin alarmes. Es tracta, afirmen, d'un tema molt important ara que l'escalfament global provocarà més episodis de sequera i més intensos i prolongats.

En tot cas, diversos científics esperen, abans de pronunciar-se, que els resultats passin l'avaluació d'alguna revista que decideixi publicar-los.