Les infeccions resistents als antibiòtics ja són una de les principals causes de mort
El 2019 hi va haver, a tot el món, 1,27 milions de morts degudes a infeccions resistents als antibiòtics. A més, 4,95 milions de morts estaven relacionades amb aquest problema, si bé no en va ser la causa directa.
Aquestes són les xifres globals que ofereix un informe publicat aquest dijous a la revista The Lancet. Per elaborar-lo, un ampli equip internacional, en el marc del projecte Global Research on Antimicrobial Resistance (GRAM), ha recollit i analitzat dades de 204 països i territoris. La conclusió és que la resistència als antibiòtics ja és una de les principals causes de mort al món, al davant de la sida o la malària.
El problema de la resistència als antibiòtics no és nou i a finals del 2020 l'OMS va posar en marxa un grup per fer front a aquest problema. Però per primer cop s'obtenen xifres concretes de la incidència que té a tot el món.
I això és un senyal clar que s'han de prendre mesures urgents, com explica un dels autors de l'estudi, el doctor Chris Murray, de la Universitat de Washington:
"Les estimacions prèvies predeien deu milions de morts anuals per resistència antimicrobiana el 2050, però ara sabem amb certesa que ja estem molt més a prop d'aquesta xifra del que pensàvem".
La resistència es produeix, en bona part, degut al gran ús que es fa dels antibiòtics, tant per prescripció com per automedicació, i que moltes persones no acaben el tractament, que s'ha de seguir els dies indicats pels metges encara que la infecció hagi remès.
Els bacteris que sobreviuen als antibiòtics traspassen aquesta característica a les generacions posteriors i així van proliferant. En cert moment poden superar els que són sensibles al tractament. L'ús abusiu d'antibiòtics facilita que sorgeixin més bacteris resistents, que troben menys competència pels recursos.
L'informe ha analitzat morts relacionades amb 23 patògens i amb 88 combinacions fàrmac-patogen. Dels 23 patògens, només sis ja sumen 929.000 morts directes: E. coli, S. aureus, K. pneumoniae, S. pneumoniae, A. baumannii i P. aeruginosa. També estaven associats a 3,57 milions de morts més.
L'impacte més elevat, a l'Àfrica subsahariana
L'estudi considera morts directes les que no s'haurien produït amb infeccions susceptibles de ser tractades amb antibiòtics. I morts relacionades o associades, aquelles en què la infecció resistent hi va estar implicada però no en va ser la causa directa.
L'impacte més elevat es va donar en infeccions respiratòries de les vies baixes, com la pneumònia. Van provocar unes 400.000 morts i estaven relacionades amb un milió i mig més. A continuació es situen les infeccions de la sang i, en tercer lloc, les infeccions intraabdominals, causades usualment per apendicitis.
El problema és especialment important en menors de cinc anys, que van representar una de cada cinc morts. Per regions, l'Àfrica subsahariana té l'impacte més elevat, amb 24 morts directes i 99 d'associades per 100.000 habitants, seguida del sud d'Àsia, amb 22 morts directes i 77 d'associades per 100.000 habitants. En els països amb més ingressos, hi va haver 13 morts directes i 56 d'associades per cada 100.000 habitants.
En un comentari que acompanya l'article, el doctor Ramanan Laxminarayan, del Centre de Dinàmica, Economia i Política de la Malaltia, als Estats Units, lamenta que sent el nombre de morts per aquest motiu tan elevat, s'hi dediquin molts menys esforços en investigació. I com exemple posa que la recerca sobre la sida rep 50.000 milions de dòlars anuals:
"Malgrat això, la despesa global sobre la resistència antimicrobiana és probablement molt menor. Això ha de canviar. La despesa ha de ser dirigida a prevenir, en primer lloc, infeccions, assegurant que els antibiòtics actuals es facin servir de manera apropiada i assenyada i portant nous antibiòtics al mercat."
En la mateixa línia va l'editorial de la revista. Proposa revisar els objectius del Fons Global de Lluita contra la Sida, la Tuberculosi i la Malària, que ara compleix vint anys. Considera que ha estat un instrument molt efectiu per protegir la població de malalties amb elevat impacte, però que el nombre de casos de morts per resistència als antibiòtics i l'amenaça futura que significa haurien de ser un estímul per revisar i ampliar de forma urgent els seus objectius:
"Ara és el moment, per al Fons, d'abastar la resistència antimicrobiana com una de les seves responsabilitat centrals. I els donants haurien d'invertir generosament en un fons renovat i revigoritzat."
Virus que mengen bacteris
Una de les opcions per tractar infeccions resistents és fer servir virus que eliminin els bacteris resistents, els anomenats bacteriòfags. És un procediment encara experimental, però, casualment, dimarts, dos dies abans de l'informe de Lancet, un article a Nature Communications exposava un cas d'èxit.
Es tracta d'una dona belga que va tenir un politraumatisme durant un dels dos atacs terroristes suïcides que hi va haver a l'aeroport de Brussel·les el 22 de març del 2016. Ingressada a l'Hospital Erasme de la capital belga, als pocs dies va experimentar una infecció en una cuixa, provocada per diversos bacteris.
El tractament amb antibiòtics d'ampli espectre no es va mostrar efectiu contra un dels bacteris: Klebsiella pneumoniae. Gairebé sis mesos després, els metges van demanar a l'Institut George Eliava de Tbilisi, a Geòrgia, un virus bacteriòfag específic. El resultat va ser una remissió de la infecció i una millora de l'estat general. Ara pot caminar, si bé amb crosses, i fer esport.
Aquesta teràpia no és nova i l'Institut George Eliava s'hi dedica des de fa vora un segle. Però segons els autors, molts dels tractaments amb bacteriòfags que s'estan elaborant no tenen en compte l'especificitat contra alguns bacteris concrets.
També hi ha una tècnica que els fa evolucionar perquè siguin efectius contra aquests bacteris. Consisteix a fer cultius successius i cada vegada es seleccionen els virus més efectius contra el bacteri. Seria com el procés de proliferació de bacteris resistents, però a l'inrevés, buscant els virus que millor els eliminen.
Així, els dissenyats de forma específica i fets evolucionar, com el d'aquest cas, s'han mostrat més efectius. Segons els científics, aquest cas pot obrir una nova via en aquesta teràpia, fent servir combinacions ajustades a cada individu de bacteriòfags i antibiòtics.