Polònia va instal·lar una tanca metàl·lica a la frontera amb Bielorússia com a mesura momentània (Kacper Pempel / Reuters)

L'enèsim mur a Europa: Polònia blindarà la frontera amb Bielorússia

Continua la mateixa política dels països europeus a l'hora d'encarar la crisi migratòria, aquesta vegada als que tenen frontera amb el territori de Lukaixenko
Jordi Brescó Montserrat Actualitzat
TEMA:
Refugiats

Europa continua responent a l'arribada de migrants de la mateixa manera que durant l'últim lustre: erigint murs fronterers.

Primer van ser els països travessats per l'anomenada ruta dels Balcans: Grècia, Bulgària, Macedònia del Nord i Sèrbia dificultaven l'avenç dels migrants cap al centre i el nord d'Europa. A mesura que la ruta migratòria guanyava quilòmetres, més països van prendre la mateixa decisió: Eslovènia, Àustria i sobretot Hongria, que es va blindar per complet. 

La ruta de l'Àrtic també va comportar mesures similars per part de Noruega, Estònia i Letònia. Precisament a la zona pròxima al Bàltic fa mesos que ha aparegut una nova via d'entrada: la bielorussa. Animats pel líder del règim, Aleksandar Lukaixenko, als migrants se'ls va presentar una nova porta d'entrada a la Unió Europea.
 

*Les línies dibuixades al mapa són orientatives, ja que els trams exactes de frontera coberts pels murs és informació que els països amaguen


Bielorússia, sense sortida

"Nosaltres atrapàvem migrants en massa; però oblideu-ho, ara ho fareu vosaltres", va avisar el president bielorús, Aleksandr Lukaixenko, a la Unió Europea el mes de maig passat. Lukaixenko, fart de les sancions que li imposava Europa per la repressió exercida pel règim que dirigeix, va decidir utilitzar els migrants com a arma per atacar la UE.

Amb vols directes des d'Istanbul, Bagdad i Damasc cap a Minsk, Bielorússia no posava cap trava perquè els migrants arribessin a la frontera d'un dels tres països de la Unió amb els quals comparteix límit: Letònia, Lituània i Polònia.

Els dos primers ja van decidir instal·lar tanques al llarg de les seves fronteres per dificultar l'entrada dels migrants. D'entrada, Polònia va declarar l'estat d'emergència a les regions frontereres per tal que l'exèrcit tingués via lliure per tornar els migrants a Bielorússia.

Però el nombre de persones que intenten arribar al país es manté en xifres mai vistes fins ara. En tot l'any 2020 van intentar-ho 120 migrants; ara són 500... cada dia. Finalment, Polònia ha decidit copiar el mateix sistema que els seus veïns: destinarà 353 milions d'euros a resseguir la seva frontera amb un mur de 5,5 metres d'alt.

Els migrants es troben en uns llimbs gelats entre Polònia i Bielorússia (Kacper Pempel / Reuters)


Murs i més murs

Polònia es converteix així en el quinzè país d'Europa que decideix erigir una paret -ja sigui un mur o una tanca metàl·lica- per contenir l'arribada de migrants al seu territori.

La gran majoria d'aquests murs s'han construit durant la segona dècada del segle XXI, coincidint amb les crisis de refugiats provocades pels conflictes de l'Orient Mitjà, però els primers es van erigir a finals del segle XX, en un altre continent: Espanya va tancar Ceuta i Melilla rere una tanca que ha anat guanyant alçada amb el pas dels anys.

No és l'únic país europeu que ha instal·lat murs de manera quirúrgica. Àustria ho ha fet en dos dels principals passos que travessen els Alps: el de Spielfeld i el del Brenner. També el Regne Unit ha aixecat en territori francès, a Calais, un mur d'un quilòmetre de llarg que evita l'accés dels migrants al port des d'on surten els vaixells que connecten el nord de França amb el sud d'Anglaterra.

La tanca situada als voltants del port de Calais es va construir l'any 2016


Conflictes bèlics, també a Europa

Altres murs erigits en territori europeu no tenen a veure amb la migració de refugiats, però també volen impedir el moviment de persones. És el cas, per exemple, d'alguns dels països que durant l'època de la Unió Soviètica vivien sota el poder de Moscou: alguns, com Estònia, han volgut limitar així la influència russa dins del seu territori.

A Europa també hi ha conflictes bèlics que semblen lluny de resoldre's, i que també han provocat la construcció de murs. El més recent, el que enfronta Ucraïna i Rússia, que ha empès Kíev a protegir la llarguíssima frontera que separa els dos països amb una tanca. Fins ara se n'ha construït un 40% i hauria d'estar llesta l'any 2025.

Amb tot, el mur més antic d'Europa és el que separa en dues meitats l'illa de Xipre: al sud hi ha la part habitada pels grecoxipriotes, que forma part de la Unió Europea; al nord, la República Turca de Xipre del Nord, només reconeguda per Turquia. El mur passa pel mateix centre de Nicòsia, que és l'única capital d'estat del planeta que continua separada per un mur.

 

ARXIVAT A:
Refugiats Unió Europea Bielorússia
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut