La desaparició d'una espècie pot tenir un efecte en cascada

La sisena extinció d'espècies massiva està en marxa i és una greu amenaça

Un estudi mostra que la disminució de poblacions és alarmant i afectarà l'espècie humana
Xavier Duran Actualitzat

Estem assistint a la sisena gran extinció d'espècies en el nostre planeta i les conseqüències seran molt més greus del que podríem pensar. Aquesta seria, de forma molt resumida, la contundent afirmació de tres investigadors que acaben de publicar un estudi sobre la pèrdua de biodiversitat a la Terra.

Gerardo Ceballos, de l'Institut d'Ecologia de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, i Paul R. Ehrlich i Rodolfo Dirzob, del Departament de Biologia de la Universitat de Stanford (Califòrnia), ho acaben de publicar als "Proceedings of the National Academy of Sciences" dels Estats Units un ampli estudi per avaluar el ritme al què estan desapareixent espècies.

Durant la història de la Terra hi ha hagut cinc grans extincions massives, la primera fa uns 440 milions d'anys i la més recent fa 65 milions d'anys. Aquesta darrera és coneguda perquè va conduir a la desaparició dels dinosaures, però a part d'aquest fet, es calcula que va significar l'extinció del 75% d'espècies que hi havia en aquell moment.

Ehrlich i Ceballos, juntament amb altres investigadors, ja havia publicat el 2015 un article on alertaven que havíem entrat en la sisena extinció. Però ara, juntament amb Dirzob, han detallat que el risc no només amenaça moltes espècies, sinó també el desenvolupament normal de l'espècie humana.

Ehrlich i els seus col·legues creuen que parlar d'espècies desaparegudes porta a menysvalorar el ritme d'extinció. Els investigadors han fet servir dades de 27.600 espècies de vertebrats terrestres -pràcticament la meitat de les que es coneixen- i de 177 mamífers. I han constatat que hi ha una gran i ràpida disminució de les poblacions i del territori que ocupen fins i tot per espècies que es consideren amb baix risc.

En el cas dels vertebrats, les poblacions del 32% de les espècies estudiades estan disminuint. En el cas dels 177 mamífers, per als quals hi ha dades molt detallades del període 1900-2015, la seva distribució geogràfica ha disminuït un 30% o més en tots els casos, i per a més del 40% hi ha hagut una important disminució de la població.

Per això, els autors parlen d'anihilació biològica per referir-se a aquest procés. I destaquen que l'impacte pot ser extraordinari. Les causes són molt diverses: pèrdua d'hàbitats, sobreexplotació, espècies invasores, contaminació i canvi climàtic. Però es pot produir un efecte en cascada que amplifiqui el ritme d'extinció.

Els diversos ecosistemes i les espècies que els formen tenen relacions complexes i la desaparició d'alguns organismes pot produir un desequilibri important. Els ecosistemes també perdran resiliència, la capacitat de recuperar-se després de canvis importants i ràpids en el medi.

Superpoblació i consum excessiu

Però, per altra banda, es perden molts dels anomenats serveis ecològics: pol·linització de plantes per insectes i ocells, control de plagues, purificació d'aigües i filtratge de contaminació. Per això, més enllà dels plantejaments ètics, els autors afirmen que cal corregir de seguida els principals processos pels quals la humanitat està provocant aquesta extinció, com superpoblació i consum massa elevat de recursos.

També cal abandonar "la ficció que el creixement perpetu es pot produir en un planeta finit".

La frase final de l'article no és només un pronòstic, sinó un avís seriós per als qui pensin que la pèrdua de biodiversitat no té gaire importància per nosaltres:

"Tots els senyals apunten cap a una agressió encara més poderosa a la biodiversitat en els dues properes dècades, dibuixant una descoratjadopra imatge de la vida futura, inclosa la vida humana."

El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut