La primera legislatura és des d'ara la de la II República, la més llarga i trencadora

Des que el 1980 Heribert Barrera va ser escollit setè president del Parlament de Catalunya, tots els presidents posteriors s'han traspassat la carta de l'últim president de la cambra a l'exili, Francesc Farreras. En aquesta carta, Farreras comunicava al seu successor la renúncia a la presidència i legitimava la continuïtat històrica de la institució.

Ara, la cambra catalana ha decidit que el símbol s'ompli de contingut, i que aquella legislatura, la de 1932, sigui també la primera de tota la Generalitat moderna. Una manera de reivindicar també tota la tasca legislativa dels diputats de la República.

Perquè, malgrat tots els entrebancs i el clima revolucionari que va impregnar l'etapa republicana, el legislatiu va fer la seva feina. Es va reunir més de 250 vegades i va elaborar més d'un centenar de lleis, reglaments i legislació complementària.

La primera feina de la Generalitat provisional, proclamada la República l'abril de 1931, és elaborar l'Estatut d'Autonomia, molt ambiciós, que aviat serà retallat pel Congrés dels Diputats. El següent pas és convocar eleccions al Parlament, que se celebraran el 20 de novembre de 1932.

Esquerra Republicana de Catalunya guanya els comicis, amb més del 52% dels vots. ERC aconsegueix 56 dels 83 diputats que finalment van constituir el Parlament. Però a més, una desena de diputats d'altres formacions col·ligades també li donaven suport, com la Unió Socialista o el Partit Radical Autònom (PRAT), a Tarragona.

Amb tot aquest suport, Francesc Macià és escollit president el 14 de desembre. El seu govern posa en marxa la nova administració de la Generalitat, aprofitant bona part de la feina que havia iniciat la Mancomunitat vint anys abans i convocant centenars de places de funcionaris. L'amplíssima majoria al Parlament va facilitar la feina legislativa de la cambra, que va elaborar una quarantena de lleis de gran abast amb l'objectiu de modernitzar la legislació existent

Per la doctora en Història Contemporània Mercè Morales, en aquell Parlament hi havia una àmplia voluntat reformista que abraçava totes les formacions. Fins i tot la Lliga. Un sentiment que es va trencar a partir de 1934. Es voten lleis que estableixen el que en el futur s'entendrà com a estat del benestar:

"Fins aleshores, les lleis anaven per un cantó i la realitat social avançava per un altre. El que intenta la República és donar resposta al que demana la societat en aquell moment. Per això diem que són lleis modernes."

El Parlament legisla sobre el règim interior de Catalunya, fa una llei municipal i el traspàs del servei d'ordre públic. A banda, continua la modernització de l'ensenyament i els serveis socials i impulsa el sistema de museus, biblioteques i patrimoni, i desenvolupa les competències de Justícia, que contemplen un sistema judicial propi amb un Tribunal de Cassació d'última instància en dret civil i administratiu.

Una de les més rupturistes, diu Morales, és la Llei de Capacitat Jurídica de la Dona, que l'empara en el terreny laboral i econòmic. "La dona ja no havia de demanar permís ni al pare ni al marit per poder treballar o per gestionar els seus béns", explica. A més, per primera vegada a Espanya, la Generalitat promulgarà una normativa regulant l'avortament.

Lleis aprovades pel Parlament en I Legislatura by Moderador Noticies Web on Scribd

El xoc amb l'Estat arriba l'octubre del 34 amb l'aprovació de la Llei de Contractes de Conreus, el projecte de la qual havia estat prèviament tombat pel tribunal constitucional. Lluís Companys s'enfronta al govern espanyol i proclama l'Estat català. La revolta acaba amb la detenció de tot el govern i la suspensió del Parlament i l'autonomia.

La victòria de les esquerres el febrer de 1936 restableix l'autonomia i Companys torna a la Generalitat. A partir d'aquell juliol, tota l'acció legislativa i executiva queda supeditada per la Guerra Civil espanyola. El Parlament cedeix bona part de la iniciativa al govern. L'economia es dirigeix a la producció de material bèl·lic i el suport als soldats del front.

De seguida es crea el comissariat de propaganda i les milícies antifeixistes es converteixen en un autèntic contrapoder de la Generalitat. Les tensions generen un enfrontament civil entre anarquistes i comunistes la primavera del 37.

En aquest període, el Parlament només es reunirà cinc vegades. Una, aquell mes d'agost, per suspendre les eleccions previstes per a la tardor i prorrogar la legislatura fins a la fi de la guerra. La següent, l'octubre de 1938, per nomenar un nou president del Parlament, Josep Irla, en substitució del dimitit Joan Casanovas.

L'exili dilueix la política i només alguns diputats mantenen un cert nivell d'acció. Franco executa Companys i Irla en pren el relleu. El 1954 Irla renuncia a la presidència i Josep Tarradellas busca la legitimitat política i institucional fent que el Parlament el voti com a nou president de la Generalitat. Aconsegueix reunir una desena de diputats a Mèxic, que el voten. També recull el vot per correu de 17 diputats més. En la mateixa votació s'escull Francesc Farreras com a vicepresident del Parlament, mantenint així la continuïtat de les dues institucions. De totes maneres, finalment, Farreras va accedir as la presidència.

Per Mercè Morales, la continuïtat històrica de la institució és indubtable:

"El Parlament, quan marxa a l'exili, és veritat que no pot legislar, però té altres prerrogatives com l'elecció del president i la representació de la voluntat popular. I perquè hi ha una continuïtat a la presidència: sempre hi ha un president del Parlament."