La legislatura oblidada: volen comptar la de la II República com un mandat del Parlament
Laura Borràs proposarà que la legislatura sorgida de les eleccions del 1932 es consideri la primera del Parlament, en comptes de la del 1980
Les dates històriques són un bon moment per recuperar velles reivindicacions o fer-ne de noves. La del 90è aniversari de la proclamació de la República catalana del 14 d'abril del 1931 no podia ser diferent.
En un acte al peu de l'antena de Ràdio Barcelona, al parc del Tibidabo de Barcelona, per commemorar que va ser des d'aquella emissora que es va difondre el famós discurs de Francesc Macià fent la proclama, la Comissió de la Dignitat ha proposat fer un lligam més fort amb l'antiga legalitat republicana interrompuda pel cop d'estat militar: que compti com a primera legislatura de la Generalitat recuperada la que es va constituir el 6 de desembre del 1932.
La proclamació de la República catalana, "com a Estat integrant de la Federació Ibèrica", va donar pas a una negociació amb el govern provisional de Madrid i al reconeixement de la Generalitat com a institució d'autogovern de Catalunya. Les eleccions celebrades el 20 de novembre del 1932, amb l'Estatut de Núria ja aprovat, van configurar el primer parlament modern al Principat. I amb una majoria aclaparadora d'ERC: 56 escons de 85 possibles.
Es recuperaven les antigues corts i constitucions suprimides 200 anys abans. La primera legislatura començava amb un projecte ambiciós de modernització de país, però els fets d'octubre del 34 i la revolta militar del 1936 van liquidar el projecte.
Malgrat tot, les institucions es van mantenir durant el conflicte. El Parlament es va reunir cinc vegades encara, fins l'hivern de 1938, que -amb pocs diputats presents- va escollir Josep Irla president de la cambra en substitució del dimitit Joan Casanovas.
El primer d'aquells cinc plens, el 18 d'agost del 1937, feia evident la impossibilitat de convocar les eleccions que tocava fer aquell novembre, cinc anys després de les del 1932. Els diputats van decidir prorrogar la legislatura i ratificar Lluís Companys com a president de Catalunya, a l'espera de poder celebrar-les més endavant. "De facto", entenen ara, la pròrroga es va allargar tota una dictadura.
És l'argument que segueix la Comissió de la Dignitat per reclamar que ara, 90 anys després, es recuperi el llegat d'aquella primera legislatura del Parlament de Catalunya.
El seu president. Josep Cruanyes, tot i que reconeix l'anomalia que significa recuperar les institucions de govern després de 40 anys de dictadura, ho defensa. Posa d'exemple la IV República francesa, que va mantenir la continuïtat històrica interrompuda per la Segona Guerra Mundial.
La presidenta del Parlament, Laura Borràs, present en l'acte commemoratiu del parc del Tibidabo, ha recollit el guant llançat per la Comissió i ha anunciat que proposarà el canvi de numeració de les legislatures de la cambra catalana. D'aquesta manera, si prosperés la iniciativa, l'actual cicle de sessions deixaria de ser la tretzena legislatura i passaria a ser la catorzena del Parlament de Catalunya.
