La Península Antàrtica es refreda de manera transitòria malgrat la tendència global a l'escalfament
La complexitat del sistema climàtic és tal que, malgrat que estem en un període disparat d'escalfament global hi ha una zona del planeta on la tendència des de finals dels anys 90 és la contrària: la península Antàrtica es refreda. Tot i això, els climatòlegs pensen que aquesta deriva serà una treva que no durarà gaire més.
La península va ser un dels indrets que es van escalfar més ràpidament durant el segle XX, fins a finals dels anys noranta. La pujada de temperatures va provocar que prop de 10 barreres de gel, des de la de Jones a la de Wilkins, retrocedissin o es trenquessin. Aquestes barreres són grans extensions de gel que sura al mar des del final de les glaceres. Una altra conseqüència de l'escalfament va ser la disminució d'algunes colònies de pingüins.
Canvi de tendència
Però segons un informe presentat a la revista Nature, des de llavors hi ha hagut un canvi a vents més freds freds, s'ha acumulat més gel marí i això ha causat un refredament de l'aire a la regió. Des de 1998 aproximadament, la temperatura local de l'aire ha caigut al voltant de 0,5º C per dècada, que és més o menys la velocitat a la que prèviament havia pujat des dels anys 50.
Segons l'autor principal de l'estudi, John Turner del British Antartic Survey (BAS), l' acció dels gasos d'efecte hivernacle ha quedat superada en aquesta zona per les variacions naturals del clima local. L'estabilització del forat d'ozó sobre l'Antàrtida pot explicar en part el canvi en els vents que han portar al refredament. És un exemple de com les tendències climàtiques de llarg termini també tenen una capa de variabilitat més curta en sentit contrari.
El futur de l'Antàrtida
L' evolució prevista és molt diferent. Si res no canvia, els efectes de l'acumulació de gasos d'efecte hivernacle, principalment deguts a la crema de combustibles fòssils, tendiran a imposar-se, amb el resultat d'una nova pujada de temperatures, de l'ordre de 3 o 4º C per l'any 2100.
Altres científics defensen que l' augment de la temperatura dels oceans erosiona la costa gelada de l'Antàrtida i és un factor més determinant per a l'augment del nivell del mar que les temperatures de l'aire estudiades pel grup de Turner. Andrew Shepherd, de la Universitat de Leeds, ho resumeix en aquesta frase: "La veritable amenaça és l'escalfament dels oceans".
De fet, el 2014 els científics van detectar una nova esquerda de desenes de quilòmetres de longitud a la barrera de gel Larsen C. La preocupació és que les barreres de gel més grans situades més al sud de l'Antàrtida es trenquin, permetent que enormes glaceres llisquin cap al mar i contribueixin a l' augment dels nivells dels oceans.