Inici de les proves 2022 al Campus Cappont de Lleida (ACN/Laura Cortés)

La nova selectivitat s'ajornarà un any a petició de la majoria de comunitats autònomes

La decisió s'ha de prendre el 13 de desembre a la reunió sectorial d'educació i suposarà que la prova del 2024, que havia de ser de transició, serà molt semblant a l'actual
Virgínia Arqué Nueno Actualitzat
TEMA:
Educació

La ministra d'Educació, Pilar Alegría, ha acceptat ajornar l'aplicació de la nova selectivitat basada en l'aprenentatge per competències, prevista per al curs 2027-2028, després que l'hi hagin demanat la majoria de comunitats autònomes a la reunió de la comissió d'ordenació acadèmica que s'ha celebrat aquest divendres.

Segons fonts del Ministeri d'Educació, l'objectiu de l'ajornament és "aconseguir el màxim consens possible" respecte a les noves proves per accedir a la selectivitat, davant les crítiques rebudes.

La decisió definitiva s'ha de prendre a la pròxima reunió sectorial d'educació, que es farà el 13 de desembre, però en principi ja hi hauria acord per aprovar aquest canvi de calendari. Només s'hi oposen Madrid, governada pel PP, i Castella i Lleó, governada pel PP i Vox.

La proposta que s'ha posat sobre la taula seria ajornar un curs acadèmic la nova selectivitat, que ha de ser menys memorística i més pràctica, per tenir temps d'aconseguir un consens més gran entorn d'algun dels punts més controvertits, com per exemple, la prova de maduresa.

També s'hauria demanat que aquesta prova perdés pes i passés a comptar un 60% de la nota final, en comptes del 75% previst.

El PP, però, vol eliminar del tot aquesta prova, i ha decidit no assistir a cap altra reunió negociadora de les EBAU, en considerar que no es tenen en compte cap de les seves reivindicacions "de pes".

Els populars també reclamen una prova de selectivitat única que sigui igual a tot Espanya.

Què passarà el curs vinent?

L'esborrany presentat fins ara pel Ministeri d'Educació preveia mantenir la selectivitat com està aquest curs 2022-2023 i començar a canviar-la, de manera transitòria, a partir de l'any vinent.

El període de transició duraria tres anys, fins a arribar al 2027, en què ja s'aplicaria un nou model basat en dos exàmens, un de modalitat i un de maduresa.

Si tira endavant la petició feta a la reunió d'aquest divendres, la prova del curs vinent, la del 2024, també serà similar a les que s'han fet fins ara -amb molt pocs canvis-, i tota la fase transitòria s'ajornaria un any.


La fase transitòria començaria el 2025

Si la resta del disseny es manté com fins ara, canviant-ne només les dates, la fase transitòria, que es preveu que duri tres anys, començaria el curs 2024-2025 i la primera selectivitat amb canvis de model seria la del 2025.

En els tres primers anys de transició es farien 4 exàmens, que valdrien un 25% de la nota cadascun:

  • Història d'Espanya
  • Història de la filosofia
  • Una assignatura obligatòria de la modalitat de batxillerat cursada
  • I una última prova de nova creació que avaluarà diferents competències, incloses les lingüístiques

No seria fins al curs 2027-2028 que entraria en vigor plenament la nova selectivitat centrada en l'aprenentatge per competències, que preveu fer només dos exàmens obligatoris: un de modalitat i un de maduresa.

El de maduresa havia de comptar el 75% de la nota, un punt que també s'està replantejant, per rebaixar-ne el pes al 60%.

El PP es retira dels grups treball de les EBAU

Després de la reunió de la comissió d'ordenació acadèmica d'aquest divendres, el Partit Popular ha anunciat que es retira de totes les taules de negociació sobre el nou model de selectivitat.

Asseguren que el govern espanyol no està tenint en compte cap de les seves propostes, tampoc la seva reclamació de fer una selectivitat única a tot Espanya "que garanteixi", diuen, "la igualtat d'oportunitats".

Segons el Partit Popular, el projecte del Ministeri d'Educació "devalua" el sistema d'accés a la universitat. Consideren que la ministra Pilar Alegría "vol una prova centrada en l'exercici general de maduresa que sigui fàcil d'aprovar".


Crítiques de la RAE i d'altres institucions

La RAE, la Reial Acadèmia Espanyola, també ha criticat alguns dels canvis previstos a les proves d'accés a la universitat que el Ministeri d'Educació va fer públics el passat mes de juliol.

En concret, considera que el fet que els alumnes hagin de contestar 25 preguntes tipus test i que se'ls imposi un límit màxim de 150 paraules en cada resposta que hagin de redactar suposarà que es perdi "el lloc preponderant que fins fa poc tenien la reflexió i l'argumentació lingüística, la capacitat de compendiar i d'ordenar els discursos, així com la interpretació, la valoració i l'anàlisi dels textos literaris".

Tampoc troba adequat que s'avaluï de forma conjunta en un sol examen competències de diverses matèries, com llengua castellana, literatura, història i filosofia, a més de la llengua estrangera i la cooficial -les comunitats que la tinguin-.

També han criticat el detall del nou model un grup de coordinadors de les proves d'accés de diverses comunitats autònomes, com també  especialistes en llengua castellana i literatura.

Reconeixen que a les proves els cal "una revisió profunda", però consideren que l'esborrany actual suposa "una reducció inadmissible de continguts i d'exigència", especialment en les llengües que, diuen, "es limiten a servir com a simple instrument d'expressió".

 

ARXIVAT A:
Educació Selectivitat
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut