La cosificació de les dones, una forma de violència masclista

Segons les Nacions Unides, una de cada tres dones pateix violència física o sexual. L'última enquesta, de fa 4 anys, sobre violència masclista de l'Agència Europea de Drets Fonamentals diu que a Europa gairebé 4 milions de dones van ser violades, i el 10% d'aquestes violacions van ser perpetrades per més d'un autor.

Dones de diferents edats, de diferents aparences i de diferents estrats socials, amb un únic tret comú: Eren dones. La violència sexual és un dels pilars fonamentals d'un sistema masclista que cosifica i sexualitza el cos de les dones.

La publicitat, les pel·lícules, la música... presenten sovint el cos de la dona com un producte que pot ser utilitzat com un objecte sexual. Es reprodueixen uns models patriarcals, masclistes i consumistes que es normalitzen i que veus expertes creuen que poden estar al darrera de les violacions. La cosificació de les dones és considerada també una forma de violència masclista.

Hipersexualització

Buscar un biquini per a nena. Trobar-ne amb només la part de baix és gairebé missió impossible. Alguns fins i tot porten farcit al sostenidor.

Si busquem una disfressa d'infermera o de policia. I què ens trobem? Nenes amb minifaldilla, maquillades i amb posició sensual.

És la hipersexualització: es presenten amb roba i postures d'adultes, com un objecte que ha de ser exposat i explotat. Un bombardeig publicitari que acaba normalitzant el tracte que reben les dones en relació amb el seu cos, utilitzat com un producte. I sovint, com un objecte sexual a disposició de l'home.

Ana Bernal-Triviño, professora de comunicació i gènere de la UOC:

"Tenim dos processos, un de deshumanització i un altre d'hipersexualització, que produeixen una deshumanització de la dona, per això tant la violència sexual com la violència de gènere, tenen aquest component. Deixen de considerar la dona com una persona i passa a considerar-se com un objecte. Una cosa que poden manipular."

Jordi Baroja, director del Centre Jove d'Atenció a les Sexualitats:

"A vegades assenyalem que el culpable és el porno, però hi ha d'altres pornografies emocionals que segueixen un mandat de gènere molt clar, que situen la cosificació del cos de les noies, i al canal Disney pots veure uns quants exemples quotidians de cosificació de les noies, però ens passa desapercebut, és com droga dura, o droga que va entrant a poc a poc."

També amb la música, en què es poden sentir lletres vexatòries que inciten i normalitzen la violència masclista i mostren una dona objecte amb una vestimenta molt provocativa.

Jordi Baroja:

"No hem de culpabilitzar les noies per fer-ho perquè llavors podríem caure en el tema: "És que no haurien de vestir-se d'aquesta manera". En nom de la llibertat no podem coartar la seva llibertat i no hem de caure en aquest parany, ho hem de tenir molt amb compte."

Ana Bernal-Triviño:

"Precisament les dones també hem de ser crítiques i saber quan ens estan manipulant en aquest sentit."

Jordi Baroja:

"La responsabilitat principal és dels homes de poder currar-se tot aquest tema, de poder entendre, que la sexualitat no passa per un domini del cos de la dona."

I tots coincideixen que cal més educació sexual amb una mirada feminista i ensenyar que el plaer ha de ser compartit i desitjat.