La Barcelona esgrafiada: una ruta amb 10 parades per les façanes decorades de la ciutat

Els esgrafiats que maquillen les façanes de la ciutat molt més que en cap altra capital europea i amb una tècnica singularment barcelonina
Enllaç a altres textos de l'autor

Carolina Rosich

Sotscap de Cultura dels Serveis Informatius de TV3

@carolinarosich
Actualitzat
TEMA:
Urbanisme

Només els descobrireu si sou dels que alceu la vista quan passegeu pels carrers de Barcelona. I, si us hi fixeu bé, veureu un paisatge urbà ple de color. Tot un regal per a la vista.

En verd, en blau, en rosa o groc, podeu anar identificant els esgrafiats que maquillen les façanes de la ciutat, especialment a Ciutat Vella i a l'Eixample, però també en altres barris de la ciutat.

Aquest revestiment mural és una tècnica singularment barcelonina, amb elements visuals d'una gran bellesa.

Ara, el llibre "Barcelona esgrafiada", del dissenyador gràfic Lluís Duran, en recull 148, que ha fotografiat. Ell ha passat anys admirant els elements arquitectònics i artístics que ens ofereix la ciutat. Amb la col·laboració de Daniel Pifarré i Joan Casadevall ha agrupat un recull d'esgrafiats de diverses èpoques i estils.

Una façana esgrafiada al carrer Maquinista, 10 ("Barcelona esgrafiada" de Lluís Durà)

Una ruta per Barcelona

A Ciutat Vella n'hi ha del segle XVII al XVIII. Les tendències artístiques del barroc i del neoclassicisme es reflectien a les façanes de palaus i cases, amb motius ornamentals que van des de garlandes i figures angelicals fins a escenes mitològiques.

Són especialment destacats els del Palau Moxó o la Casa dels Quatre Rius. I també la Casa dels Gremis dels Velers, coneguda popularment com la Casa de la Seda, esgrafiada amb cariàtides.

L'esclat del modernisme va permetre recuperar els esgrafiats, que van caure en desús durant bona part del segle XIX, i va promoure els tallers d'estucadors.

Com es restaura un esgrafiat?

Núria Casadevall forma part d'una nissaga d'artesans i estucadors, experts en esgrafiats. L'hem acompanyat a Horta, on ha recuperat la decoració original d'una antiga casa del barri, després d'un procés d'investigació que ha fet acompanyada del seu cosí Joan Casadevall, arquitecte i director del Gabinet del Color.

En aquest cas és un esgrafiat senzill, que imita la forma de la pedra. I ens expliquen en què consisteix aquesta tècnica, encara molt desconeguda. Núria Casadevall ens aclareix que "no té res a veure amb la pintura. És un acabat de l'estuc, un dels més vistosos".

Un esgrafiat floral a la Plaça Comercial ("Barcelona esgrafiada" de Lluís Durà)

La matèria bàsica que s'utilitza és la calç, que tenyeixen amb pigments naturals. Primer es cobreix la façana amb una primera capa de calç. I un cop s'ha assecat, la recobreixen amb dues o tres capes d'un altre color i comencen a tallar i buidar la façana, fins que apareix el dibuix que han elaborat.

Barcelona és una de les ciutats europees que té més esgrafiats. Les cases sempre s'han estucat, i recuperar-los "és recuperar la memòria històrica de la ciutat i el seu patrimoni", diu l'estucadora.

Joan Casadevall ens fa notar que "passen desapercebuts".

"De vegades ens costa mirar cap amunt i fer una nova mirada al nostre paisatge urbà."

Aquest llibre posa en valor aquesta mirada cap amunt.

I, si us decidiu a mirar amunt, aquests són deu esgrafiats que podreu trobar a Barcelona:


1. La Fundació Ferrer i Guàrdia, on l'esgrafiat dibuixa un magnífic rellotge de sol en què un àngel home fa al·lusió al pas del temps. Són alguns dels esgrafiats d'estil Lluís XV que es poden trobar a Barcelona. Al carrer d'en Carabassa número 7.

2. La Casa dels Cargols, al carrer de Tamarit, 89. A la façana hi trobem esgrafiats un repertori de pagesos d'època, arbres amb cucs de seda, papallones, coloms i cargols.

3. El Pavelló Rosa, a la Travessera de les Corts, 89. Amb un frontó semicircular i una finestra oval, presidida per la cara d'un infant, llaços i decoració floral. La resta de l'edifici també conté esgrafiats amb medallons i figures geomètriques.

4. L'escola Mossèn Jacint Verdaguer, al carrer de Lleida, 32. Antic edifici de l'Exposició Internacional del 1929. Té les façanes esgrafiades amb columnes adornades amb fruites, plafons amb cistells de flors i llaços.

5. La Casa dels Quatre Rius, al carrer d'Avinyó 30. Una les que té un repertori iconogràfic més ampli. Els esgrafiats a la planta principal són una al·legoria a l'escultura, la pintura, la música i l'arquitectura. I a la segona planta s'hi representen els quatre grans rius del món: el Danubi, el Nil, el Ganges i el Río de la Plata. A la tercera planta hi ha uns grans medallons que representen les quatre estacions.

6. La Casa Capell, a la Rambla del Prat, 27. Per tota la façana cega de l'edifici es repeteix una flor en forma de tapís.

7. La Casa Llopis Bofill, al carrer de València, 339. En aquesta façana, els esgrafiats representen motius provinents de la natura, bàsicament florals. En destaquen les mosques esgrafiades en diverses parts de la façana.

8. La Casa Llorenç Armengol, a la Rambla de Catalunya, 125. A la façana destaca la repetició de la creu de Sant Jordi i l'escut de Catalunya. També hi ha esgrafiats al vestíbul i al pati d'escala.

9. La Casa Felip Colldefors, a Via Laietana, 12. Grans plafons d'esgrafiats que mostren deesses amb uns cistells de contingut floral al cap, i uns altres plafons més petits amb uns grans gerros.

10. La Casa del Gremi dels Velers, a Via Laietana, 50. Els esgrafiats d'aquesta façana mostren representacions clàssiques de cariàtides i atlants, i figuren entre els millors de tot Catalunya.

 

ARXIVAT A:
Patrimoni Art Urbanisme
VÍDEOS RELACIONATS
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut