Incursió a Rússia des d'Ucraïna: qui hi ha darrere dels atacs a Bélgorod

Els 600 quilòmetres de frontera que la província russa de Bélgorod comparteix amb Ucraïna són els més porosos des de fa mesos. L'intercanvi d'artilleria entre els dos exèrcits en aquest llindar han estat constants des de l'inici de la guerra, però les dificultats de Rússia per defensar una frontera tan àmplia ha envalentit cada cop més unitats paramilitars contràries al Kremlin a fer incursions en territori rus.

Aquestes penetracions a la Federació Russa tenen, com molts analistes diuen de Bakhmut, molt més de simbolisme que no pas d'estratègia. Però, per poc que sigui, qualsevol actuació amb segell ucraïnès dins de territori rus representa una humiliació per a Vladímir Putin, sigui una incursió paramilitar o un dron sobrevolant el Kremlin.

Aquests atacs poden forçar Rússia a redistribuir les tropes per protegir la frontera, un fet que beneficiaria Ucraïna mentre prepara la contraofensiva per recuperar territori.

Dilluns i dimarts hi va haver l'últim exemple: segons el govern rus, "l'operació antiterrorista" que van activar en aquesta zona limítrofa per aturar la incursió va acabar amb més de 70 "nacionalistes ucraïnesos morts" i la resta "van ser expulsats" cap a Ucraïna fent servir aviació i artilleria. Unes xifres que, segons els portaveus dels grups rebels, "no són més que propaganda".

Rússia ha reconegut que la zona fronterera ha patit atacs amb dron durant la nit. I ja ha avisat que hi respondrà cada cop amb més contundència.

Com ja ha fet en altres ocasions, Kíiv s'ha desvinculat dels atacs, i els ha atribuït a grups de voluntaris russos contraris a Putin.

Per si la situació no fos prou tensa, la televisió russa ha difós imatges de vehicles nord-americans que presumptament s'haurien fet servir en la incursió des d'Ucraïna cap a Rússia.

Washington ho investiga i ja ha deixat clar a Kíiv que no dona suport a l'ús d'equipament nord-americà per a aquest tipus d'accions.

Quins són aquests grups?

Hi ha dos grups paramilitars que s'han apuntat l'autoria d'aquests atacs a diferents poblets de Bélgorod. El Cos de Voluntaris Russos i també Llibertat de Rússia.

El primer es va fer popular el març passat després d'una altra incursió en territori rus, aleshores a la regió de Briansk, que, segons el portaveu del Ministeri de Defensa rus, Ígor Konaixénkov, va acabar amb la mort de dues persones i també amb el segrest de civils. Segons el líder d'aquesta organització paramilitar, Dennis Nikitin, no hi va haver ostatges i després de l'atac es van replegar cap a territori ucraïnès sense incidents.

Davant de la premsa, i a cara descoberta, els milicians russos anti-Putin del Cos de Voluntaris Russos han assegurat que en els últims dos dies han arribat a penetrar fins a 42 quilòmetres en territori rus.

Nikitin, de cognom real Kasputin, és un conegut nacionalista rus amb vincles molt estrets amb grups neonazis occidentals. Aquest dimecres, preguntat sobre si els membres del Cos de Voluntaris Russos són d'extrema dreta, Kasputin ha estat clar: "Sí, no ho amaguem". I anuncia noves ofensives cap a Rússia.

Malgrat néixer a Rússia, va viure molts anys a Alemanya i el 2017 es va establir a Ucraïna. En el passat va admetre que la seva formació no tenia cap vincle amb Llibertat de Rússia, però darrerament ha reconegut que els dos grups paramilitars havien acordat "combinar esforços".

Llibertat de Rússia és una organització lleugerament diferent. No s'identifiquen amb la ideologia d'ultradreta i, com han publicat al seu portal, lluiten "amb plena cooperació amb les forces armades d'Ucraïna i sota la direcció del comandament ucraïnès".

Objectiu comú: enderrocar Putin

La majoria de combatents d'aquestes dues milícies són nascuts a Rússia que, per una raó o altra, han acabat residint a Ucraïna. Hi ha un desig irrenunciable que uneix les dues formacions: alliberar Rússia del règim de Putin.

La seva implicació a la guerra no va ser fàcil perquè a l'inici del conflicte no es permetia que els ciutadans russos combatessin al costat de les forces ucraïneses, i un cop va ser possible van haver de superar el lògic recel que aixecaven entre la resta de combatents. Generalment, els membres d'aquests grups defugen mostrar-se a cara descoberta perquè continuen tenint molts familiars vivint a Rússia i tenen por de represàlies.

Amb incursions com la d'aquest dimarts al sud de Bélgorod, els paramilitars contraris a Putin es refermen en el seu objectiu de crear una zona desmilitaritzada entre Rússia i Ucraïna i, sobretot, "demostrar als pobles de Rússia que és possible lluitar amb èxit contra el règim de Vladímir Putin".