Grècia tancarà les presons de màxima seguretat i reduirà el nombre de presos
El Parlament grec ha aprovat una llei que elimina les presons de màxima seguretat i redueix el nombre de presos.
La reforma penitenciària consistirà en una rebaixa de les condemnes i en la posada en llibertat dels reclusos amb penes menors de 5 anys i que ja n'hagin complert una cinquena part. Els menors d'edat veuran reduïdes dràsticament les condemnes.
El punt més polèmic de la nova llei és el que recull que els condemnats a cadena perpètua amb una discapacitat superior al 80% i que ja hagin complert 10 anys de presó podran ser excarcerats o passar a arrest domiciliari.
Aquest és el cas de Savas Xirós, un membre de l'organització terrorista d'ideología marxista 17 de Novembre. El govern d'esquerres de Syriza ha defensat que passi a arrest domiciliari recordant que es tracta d'un intern que té una discapacitat de més del 80 per cent.
Els drogoaddictes podran aprofitar la reducció de penes i evitar la detenció preventiva si participen en un programa de desintoxicació.
La norma ha tirat endavant amb els vots de Syriza i el seu soci de govern, el partit nacionalista Grecs Independents. En contra hi han votat la conservadora Nova Democràcia, els socialdemòcrates del Pasok i el partit centrista To Potami. El Partit Comunista i el neonazi Alba Daurada s'han abstingut.
L'aprovació de la llei ha estat precedida per una gran polèmica a Grècia perquè un grup anarquista ha ocupat durant 20 dies la Universitat d'Atenes per exigir el tancament de les presons de màxima seguretat.
Aquesta protesta anarquista i la posterior aprovació de la nova llei de presons ha provocat divisions dins del partit de govern grec.