Europa podria sobreviure l'hivern que ve sense el gas rus?

El petroli i el gas s'han encarit en els mercats internacionals. El subministrament es manté, però multinacionals petroleres ja han dit que abandonen les inversions a Rússia. Tot plegat fa plantejar la pregunta de què passaria si, de sobte, una banda o l'altra tallés l'aixeta.

Rússia podria tallar l'aixeta en qualsevol moment. De fet, ja ho ha fet a Polònia i Bulgària perquè no pagaven en rubles.

Podria passar a la inversa. La decisió podria venir del cantó europeu, tot i que fa unes setmanes hauria estat impensable. Això suposaria estendre les sancions per l'atac que Rússia ha llançat contra a Ucraïna també a l'energia per deixar de comprar un gas que li reporta al Kremlin el combustible necessari per finançar la guerra.

Però al marge de qui faci abans el moviment, la pregunta a tot plegat és... Europa pot sobreviure l'hivern que ve sense el gas rus? L'investigador sènior del think-tank Bruegel, Simone Tagliapietra, ho veu possible:

"És possible, perquè Europa pot aconseguir més gas natural liquat, i gràcies a aquest GNL, pot omplir els seus dipòsits. El problema, però, és que això tindrà un cost molt elevat."

És el pronòstic que fa un dels grups d'influència més prestigiosos de Brussel·les, Bruegel, que calcula que la factura d'omplir els dipòsits per al pròxim hivern passarà de 10.000 a 70.000 milions d'euros.

Ara bé, no són els estats els que compren el gas, sinó companyies privades que després el fan arribar a les llars, empreses i equipaments públics.

I comprar avui, amb uns preus disparats, per omplir uns dipòsits que no començaran a buidar-se fins el proper hivern, és un risc que potser no totes aquestes empreses voldran assumir; perquè pot passar que més endavant els preus es normalitzin, i es trobaran amb un estoc pagat a preu d'or.

Per això, segons Bruegel, els estats hauran d'estar disposats a assumir part d'aquests riscos. "El problema ara és que els preus són molt elevats", explica Tagliapietra:

"Però qui sap, potser el preu en tres mesos serà menor si la situació geopolítica té un desenvolupament més positiu".

Si les empreses fan el mateix càlcul, i esperen per reomplir dipòsits, pot passar que quan arribi el pròxim hivern, no hi hagi prou estocs; "Per això hem d'evitar que les empreses posposin la decisió de reomplir estocs, perquè és molt arriscat de cara al pròxim hivern".

I per evitar precisament que això passi, Tagliapietra creu que el que s'ha de fer és obligar les companyies a reomplir els dipòsits, establint mecanismes i contractes que permetin compartir el risc d'aquesta possible diferència de preus, "i possiblement intentar fer les compres de gas a nivell europeu".

Un repte també logístic

Però el repte no serà només econòmic, Europa haurà d'adaptar les infraestructures per distribuir entre tots els veïns europeus el gas liquat que arribi a ports com el de Barcelona.

"Espanya té una gran capacitat per rebre gas natural liquat, però no compta amb els gasoductes suficients per connectar Espanya amb França. Aquests són els projectes que hem de construir", avisa Simone Tagliapietra.

Els problemes per distribuir internament el gas que arribi en vaixell, sumat al fet que aquest gas no podrà cobrir al 100% el que actualment ve de Rússia, farà, molt probablement, que centrals de carbó ja tancades tornin a engegar-se, i que els països més dependents del gas rus com Alemanya o Àustria, però sobretot Polònia o Bulgària, hagin de decretar talls de subministrament.

"Allà on no arribi el subministrament, haurem de reduir, de forma ordenada, la demanda industrial i això vol dir que s'hauran de tancar determinades fàbriques per un cert període de temps per prioritzar l'ús del gas per a ús residencial."

L'impacte no serà igual a tots els països, i això podria acabar minant la unitat europea. L'antídot podria ser crear un fons econòmic per ajudar els membres i sectors més afectats i així mantenir en el temps les sancions.

Tagliapietra assegura que farà falta temps perquè les sancions imposades a Putin li facin mal. "Per això han de perdurar en el temps", defensa. Diu que cal assegurar-se i que Europa mantindrà la unitat, i apunta una manera de fer-ho: crear un mecanisme de compensacions.