Què suposa la condemna d'inhabilitació per a Mas, Ortega i Rigau?

Redacció Actualitzat

La sentència del 9N  ha absolt Mas, Ortega i Rigau del delicte de prevaricació administrativa de què els acusava la Fiscalia, però han estat condemnats pel de desobediència.

En concret, se'ls condemna a diverses multes i tots tres han estat inhabilitats per exercir càrrecs electes. Això vol dir que Mas, Ortega i Rigau no podrien concórrer a unes possibles eleccions, fossin locals, al Parlament o a les Corts.

Segons el Codi Penal, en cas de condemna per desobediència de resolucions judicials la pena imposada podia anar entre els sis mesos i els dos anys. S'entén, per tant, que la pena per Artur Mas ha estat la màxima possible, dos anys, i les d'Ortega –un any i nou mesos- i Rigau –un any i sis mesos- s'hi aproximen.

La sentència es pot recórrer, però Mas ho té difícil per ser candidat

La sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es pot recórrer al Tribunal Suprem i, per tant, es considera que no és ferma. Això no vol dir, però, que allò dictat pel tribunal no sigui d'aplicació immediata.

La llei electoral regula qui pot presentar-se a unes eleccions i, en una modificació introduïda el 2011, va deixar ben clar que, encara que no sigui ferma una sentència, els condemnats per delictes contra l'Administració pública per inhabilitació especial no poden ser elegibles, és a dir, no poden presentar-se a les eleccions. Pendents de saber quina interpretació en fan els advocats d'Artur Mas, aquesta regulació sembla que barraria el pas a l'expresident per encapçalar o participar en una llista electoral els pròxims dos anys.

En el cas de Rigau, diputada aquesta legislatura al Parlament, es podria interpretar que no hauria de deixar la seva acta fins que la sentència fos ferma, fins que el Suprem no ratifiqués -si és el cas- allò dictat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Pel que fa Ortega, ara mateix no exerceix càrrecs públics.

El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut