Ens molesta el pèl de la dona? Cada cop són més les que diuen "Jo no em depilo"

El pèl de les dones fa por? Estem preparats per veure dones sense depilar? Cada cop hi ha més dones que no es depilen. Lluiten contra la pressió estètica i els cànons de bellesa establerts amb estereotips que amaguen estries, cicatrius, taques o pèls... 

La Cinta Tort, artista i feminista, va decidir deixar de depilar-se. Després d'anys d'inseguretats i de no acceptar el seu cos va dir prou. Explica que, sobretot a l'adolescència, volia encaixar ens els cànons de bellesa i lluitava contra el seu propi cos:

"Tenim molta por a no encaixar per la pressió que hem rebut. Jo vaig intentar encaixar perquè en el moment que no ho fas reps tota una violència. I en el moment en el que tu vols encaixar comences a tenir por a una sèrie de coses. Sempre vaig intentar modificar el meu cos. Jo volia ser acceptada."

Tots els referents de la tele, el cinema o les revistes eren noies superprimes, amb els cabells llargs, sense cap mena de pleg, de piga, de taca ...de res. Un model amb què no se sentia representada.

"Jo quines referències tenia? Doncs les referències de la tele, de les pel·lícules, de les revistes.....Superpop, la Bravo...el que miràvem quan teníem 14 o 15 anys. I al final les referències d'aquell moment eren una noia superprima, amb els cabells llargs, sense cap mena de pleg, de piga, de taca... de res."

Però va marxar fora i això, diu, la va connectar amb ella mateixa. I va començar a pintar el seu cos i a prestar-li una atenció que fins ara no havia fet. Per ella va ser un canvi de mirada:

"Vaig fer un clic i va ser el moment en què jo em vaig pintar el cos. Mai li prestava l'atenció com li estic prestant ara. Per mi va ser un canvi de mirada. Per mi l'art ha estat una eina d'empoderament, de teràpia, de reconciliació, de reapropiar-me de mi mateixa i de retrobar-me."

En aquest moment la Cinta va deixar de depilar-se:

"Va arribar un moment que vaig dir què estic fent...em fa mal, és una inversió de diners, jo no he decidit en cap moment, i vaig dir prou. Però en el moment de dir prou t'has d'afrontar i has d'anar als llocs i ser una dona amb pèl."

Prendre la decisió de deixar de depilar-se va ser difícil per la pressió social, molta gent no ho entenia, ni el seu entorn proper. Fins i tot va plantejar-se tornar a fer-ho.

"Jo sé que és molt difícil decidir no depilar-te perquè vas al metro i les mirades, la gent, les preguntes....i has de fer front a tota una violència que està present. Feia natació i anar a la piscina sense depilar... i en un vestidor on tothom va depilat és com divertit" 

Ara ho viu amb tota normalitat i creu que cada cop hi ha més dones que lluiten contra el model femení establert i contra la pressió social dels patrons estètics.

"El cos de la dona mai s'ha entès amb pel... ni s'ha imaginat. Tenim més normalitzat veure una dona amb pèl a les aixelles o a les cames però veure una dona amb pèl al pit, o a l'esquena o a la cara potser són coses que encara són zero visibles. Estimar-se és un acte purament revolucionari i polític. Vivim en una societat que el que fa és generar odi cap a tu mateixa. Fa que no t'estimis i que vulguis modificar el teu cos. I fer-ho és totalment transformador."

Considera que tothom ha de fer el que vulgui amb el seu cos i que ningú té cap dret a opinar sobre els cossos dels altres.

Estem preparats per veure dones amb pèl?

Amb la finalitat de fer visible el pèl corporal femení com una cosa natural es va crear la campanya "JanuHairy". Jugant amb les paraules "january" ("gener") i "hair" ("cabell") van compartir a les xarxes imatges de dones ensenyant el cos sense depilar. 

Aquí a la ministra Irene Montero se la va arribar a qüestionar com a política perquè tenia pèl a les aixelles.

També va impactar i es va fer viral la fotografia on apareixia la cantant Amaia posant al "photocall" dels Premis Goya sense depilar.

Artistes com Madonna i Julia Roberts també han ensenyat els pèls a les aixelles a Instagram o a catifes vermelles. 

La sociòloga Marina Subirats ha explicat al programa els matins les pressions que hi ha sobre homes i dones. Explica que els cànons de bellesa sobre les dones són una dictadura contra la qual és molt difícil rebel·lar-se.

Subirats considera que l'home té les pressions en la feina i l'èxit associat. La dona en l'aparença, ha d'estar preparada perquè la triïn. La diferència està en si es tracta d'una obligació i el preu per triomfar.