Els incendis de l'Àrtic augmenten amb l'escalfament global i alhora l'empitjoren

Els incendis a l'Àrtic s'han fet més freqüents. I amb l'augment de temperatures és previsible que ho siguin encara més i que això alliberi diòxid de carboni i metà, que, al seu torn, potenciaran l'escalfament global.

Aquesta és la conclusió d'un estudi liderat per Adrià Descals i Josep Peñuelas, del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) i el CSIC, que publica la revista Science.

Les imatges de satèl·lit han permès als autors constatar que entre 1982 i 2020 es van cremar 12,97 milions d'hectàrees a la regió circumpolar. El 71% de la superfície cremada es trobava a l'Àrtic Siberià.

A més, els incendis produïts el 2018, 2019 i 2020 han més que doblat la mitjana de tots els anys. El 2020 es va cremar una superfície set vegades superior a la mitjana 1982-2020.

Aquest fet és molt preocupant, perquè l'Àrtic siberià està cobert majoritàriament per permagel (també anomenat permafrost), una capa de sòl que durant almenys dos anys consecutius s'ha mantingut a una temperatura igual o inferior als 0°C. El permagel o gel permanent conté aigua i matèria orgànica, però també manté empresonat metà, un potent gas d'efecte hivernacle.

Els incendis en boscos tropicals i zones temperades han rebut molta atenció, perquè han afectat grans superfícies des de fa molts anys i es produeixen a regions amb altes densitats de població.

En canvi, explica Adrià Descals al 324.cat, els grans incendis han estat inusuals durant dècades a l'Àrtic, "un lloc on fins ara les baixes temperatures no permetien les condicions que afavoreixen els grans incendis":

"Només recentment, i a causa de l'escalfament de l'Àrtic, hem detectat un increment preocupant en el nombre d'ignicions i en la superfície cremada. En tot cas, sí que hi ha un interès creixent en la comunitat científica per aquests incendis."

Aquesta regió s'escalfa més ràpidament que la resta del planeta, per l'anomenada amplificació àrtica, un fenomen pel qual el balanç entre la radiació solar que arriba i la que es torna a escapar produeix un canvi de temperatura més gran prop dels pols que la mitjana planetària.

Per això, la temperatura mitjana anual ja ha augmentat, en aquella zona, més de 2 graus respecte als nivells preindustrials i es calcula que el 2100 haurà estat entre 3,3 i 10 graus per sobre de la mitjana dels anys 1985-2014.

Un procés que es retroalimenta

L'anàlisi de la relació entre la superfície cremada i la temperatura mitjana a l'estiu porta a deduir que els 10 graus estivals són un llindar a partir del qual la superfície cremada creix molt. Els 10 graus no es refereixen a la temperatura en un lloc i moment concrets, sinó a la temperatura mitjana d'estiu a tot l'Àrtic siberià.

Però en llocs puntuals i en moments determinats, les temperatures durant els incendis poden ser molt més altes. El 20 de juny del 2020, per exemple, es van registrar 38° C a Verkhoyansk.

En tot cas, petits increments, de dècimes, per sobre dels 10 graus de mitjana estival estarien associats a incendis de grans àrees. I això té conseqüències:

"Els incendis eliminen la torba que aïlla el permagel i l'exposa al desgel, cosa que promou la respiració del sòl i la producció de diòxid de carboni i metà."

Segons suggereixen estudis de camp fets a dos boscos boreals d'Alaska, les emissions produïdes després dels incendis són entre un terç més i més del doble de les que es donen durant el foc.

A més, el permagel impedeix que el foc penetri més a les torberes. Quan el permagel es fon, s'elimina aquesta protecció i les temperatures elevades i les condicions més seques afavoreixen ritmes de combustió més elevats.

Tot això fa preveure un procés que es retroalimentarà, amb temperatures més elevades que provocaran més incendis i amb desgel del permafrost, que alliberarà gasos d'hivernacle, que al seu torn potenciaran l'escalfament global.

A més, les temperatures elevades faran que la neu es fongui abans i això afavorirà el creixement de vegetació. El resultat serà que aquestes zones tindran més combustible per cremar si es generen incendis.

Llocs poc poblats i de difícil accés

A l'estudi es demostra que els incendis coincideixen amb moments de gran inestabilitat atmosfèrica, que és un indicador de tempestes elèctriques. Per al doctor Descals, "tot això fa pensar que la causa principal dels incendis són els llamps".

I els llamps són un fenomen que anirà a més. Un estudi publicat l'abril del 2021 a Nature Climate Change per un equip d'investigadors encapçalat per Yang Chen, de la Universitat de Califòrnia, calcula que els llamps estivals a l'Àrtic augmentaran entre un 74 i un 150% a finals de segle.

L'Àrtic té una densitat de població de les més baixes del món i els grans incendis que s'hi produeixen tenen fronts de desenes de quilòmetres: Són logísticament molt difícils de combatre, explica Descals:

"Ocorren en zones remotes de difícil accés. Les carreteres asfaltades són quasi inexistents en la regió àrtica de Iakútia, on es van detectar els grans incendis de 2019 i 2020."

Per prevenir-los, afegeix l'investigador, "és imperatiu reduir les emissions antropogèniques de gasos d'efecte hivernacle, per evitar que aquest cercle viciós -més temperatura, més incendis, alliberament de més gasos- s'acceleri en les properes dècades".