Els arxius de la contracultura barcelonina dels 70, camí de Santander

Javier Mariscal ven una part dels dibuixos i vinyetes de la seva època més "underground" a l'arxiu Lafuente, de Santander.

Mariscal acaba de fer inventari dels originals d'historietes i impresos que es ven. Un procés, també, que li ha servit per posar ordre i per "indultar", a última hora, alguns dibuixos mai publicats.

D'aquí a pocs dies, aquesta petita part del seu arxiu viatjarà a Santander. Se sumarà als fons de dibuixants com Nazario o de la revista "Ajoblanco", que ja formen part de la col·lecció Lafuente, de referència per a tot aquell que vulgui conèixer la contracultura barcelonina dels anys 70.

Se sumaran als de dibuixants com Nazario o de la revista "Ajoblanco", que ja formen part d'aquesta col·lecció, de referència per a tot aquell que vulgui conèixer la contracultura barcelonina dels anys 70.

El trasllat ha aixecat polseguera, però Mariscal creu que és una polèmica curta de mires:

"El que és molt d'anar pel món amb la boina és dir: 'Sembla mentida que tot això s'ha fet a Catalunya i ara surt fora de Catalunya, a Santander.' Escolti, Santander és aquí al costat. No s'ha de ser tan de poble! Arriba un moment que ja en tenim prou. Se'n va a un gran arxiu. Punt. Els millors arxius del món, normalment són privats."

Una polèmica que el creador de Cobi encaixa cinc anys després de la crisi que el va portar a tancar el seu estudi i tornar a començar. El dissenyador nega, però, que s'estigui fent d'or venent les seves obres, treu importància a tot plegat i prefereix mirar endavant.

La posició de les administracions sobre la donació d'arxius

Com ha passat amb altres tipus d'arxius, la marxa d'aquests fons ha reobert el debat sobre si s'ha fet prou per conservar-los a Catalunya.

N'hem parlat amb les administracions: amb Elsa Ibar, directora general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, i amb Joan Subirats, primer tinent d'alcalde i regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.

Elsa Ibar:

"Des del 2012 ja es va començar a treballar, des de la Biblioteca de Catalunya, per anar adquirint fons de còmic. Tenim un gran fons. Un dels criteris és tenir una representació del sector, dels elements més importants de cada artista o de cada època. I en cap cas és adquirir tot el que hi ha al mercat, perquè no seria sostenible."

Joan Subirats:

"Segurament, establir prioritats és un element important. I establir prioritats vol dir vincular-ho amb allò que les institucions ja tenen."

Elsa Ibar:

"Lògicament, si hi ha un privat que té més recursos, o una altra administració que té més recursos, al final això és un joc en què nosaltres tampoc hi volem entrar. I si ja queda preservat, per nosaltres la feina està ben feta."

Joan Subirats:

"Si aconseguíssim generar el concepte d'arxiu virtual -és a dir, l'arxiu és unitari, però les peces d'aquest arxiu estan en llocs diferents-, això podria permetre casar l'interès concret del MNAC en algunes de les peces, amb l'interès de la persona que ha curat aquest arxiu de mantenir la unitat."