Els acusats del "cas Turisme" reconeixen els delictes, però consideren excessives les penes

Primera sessió del judici pel "cas Turisme" sobre malversació de fons públics al Consorci de Turisme entre els anys 93 i 95. Els dotze acusats han admès els fets que se'ls imputa, però rebutgen les penes que es demanen perquè les consideren massa altes. La petició de penes oscil·la entre els 5 i els 9 anys que el fiscal demana per a Carme Fargas, vídua de Joan Cogul, principal encausat. La vista d'aquest dimarts ha quedat marcada per qüestions de procediment, després que el president de la sala ha rebutjat la petició de l'advocat de la defensa, Jordi Pina, que no s'acceptés l'advocat que representa la Generalitat en aquest procés.
Actualitzat
En la primera sessió del judici pel "cas Turisme", els acusats han reconegut els delictes que se'ls imputen, però han rebutjat les penes que se'ls demanen perquè les consideren altes. En les qüestions prèvies de procediment, el president de la sala ha rebutjat la petició que havia fet l'advocat de la defensa, Jordi Pina, que no s'acceptés l'advocat que ha designat recentment la Generalitat perquè, segons ha dit, considera que s'ha fet sense complir els requisits i per qüestions polítiques. L'advocat de la Generalitat, Joan Josep Queralt, ha respost que són d'artifici i que la seva designació compleix tots els requisits. Les claus del "cas Turisme" En l'anomenat "cas Turisme" es refereix a la presumpta malversarció de fons públics del Consorci de Turisme de Catalunya entre els anys 1993 i 1995. Al banc dels acusats hi ha dotze persones, militants d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC), tot i que el fiscal no ha pogut demostrar que els diners servissin per finançar il·legalment el partit. Segons el fiscal, l'aleshores director del Consorci, Joan Cogul, va planificar el desviament dels diners públics d'acord amb les dotze persones que ara seuen al banc dels acusats, per a les quals el fiscal demana entre cinc i nou anys de presó per a cadascun per malversació i falsedat documental. Els diners es cobraven a través de "societats fantasma" en concepte d'informes sobre el sector turístic que o bé no tenien cap rellevància ni interès o que, en alguns casos, ni tan sols existeixen. Joan Cogul va morir en estranyes circumstàncies a Manila, a les Filipines, el desembre del 2003, just abans de tornar cap a Barcelona. Ara, la principal acusada és la seva dona, Carme Fargas, propietària de l'acadèmia d'idiomes Bewerly, que també va rebre diners de Turisme. La causa s'ha instruït malgrat la desaparició, l'any 1998, de 2.800 expedients del Departament de Comerç que haurien pogut donar la clau d'aquest forat. El judici va quedar a un pas de no celebrar-se per un acord entre les defenses i les acusacions segons el qual aquests tornarien els diners a canvi d'una pena mínima. L'actual conseller de Comerç, Josep Huguet, va desautoritzar aquest acord verbal aconseguit per l'advocada de la Generalitat Sílvia Grau, que ja no exercirà la representació del govern en aquest procés. Ara, fins i tot la Generalitat ha ampliat la seva acusació als delictes de prevaricació, contra la imparcialitat dels funcionaris i la incompatibilitat de la funció pública.
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut