El teletreball, molt més que fer feina des de casa

El gran salt tecnològic de les empreses informàtiques, sobretot a la dècada dels 90, amb l'explosió d'Internet, el correu electrònic i els ordinadors portàtils, va obrir les portes a treballar des de qualsevol lloc. El fenomen del teletreball ja podia ser una realitat.

Però, malgrat la tecnologia i els pronòstics de molts gurus, el teletreball no va arrelar. Ha necessitat una pandèmia mundial per rebre un impuls. La crisi sanitària ha posat en relleu les possibilitats d'aquesta manera de treballar, les empreses ho han necessitat i s'ha vist obligades a posar-s'hi, tal com explica el director de l'oficina de l'Organització Internacional del Treball (OIT) a Espanya, Joaquín Nieto:

"Tothom era conscient que, en un moment donat, el teletreball s'expandiria, però no acabava d'arrencar. Amb la pandèmia, el teletreball irromp d'una manera sobtada en unes condicions especials. Després d'aquesta experiència del confinament arriba el moment de pensar que el teletreball, ara sí, ha arribat per quedar-se."

Tots els experts coincideixen que l'experiència del teletreball durant la pandèmia ha de servir per treure'n conclusions i organitzar les empreses per poder aprofitar al màxim el potencial. El veritable teletreball comença ara. Segons els càlculs del Banc d'Espanya, un 30% dels treballadors podria fer la seva feina en remot i, abans de la pandèmia, els que ho feien encara no arribaven ni al 5%.

La professora de l'àrea de persones i recursos humans de la UPF-BSM Mercè Martín destaca l'eficiència de les empreses que han optat pel teletreball en aquests mesos:

"La majoria de les organitzacions diuen que hem estat eficients. Si hem estat molt més eficients, hem d'aprofitar-ho. Ara bé, ens hem de treure el prejudici de pensar que si no estem físicament al lloc de feina no estem treballant. Estem treballant més. Doncs aprofitem-ho, donem aquesta flexibilitat a qui la prefereixi."

Teletreballar no és fàcil. I van ser empreses com IBM, que eren "facilitadores" d'eines de teletreball, les primeres a aplicar-lo. Des dels anys 90, els seus treballadors a tot el món, i també a Espanya, combinen els dies de treball a l'oficina amb els dies de feina a casa o allà on calgui, segons les necessitats de l'empresa.

El cap de l'oficina d'IBM Catalunya, Marc Estapé, explica les diferències entre els primers anys del teletreball i l'actualitat:

"En un primer moment, ens dedicàvem sobretot a connectar-nos remotament, baixar-nos algun fitxer, algun document i treballar-lo localment. Ara, les eines actuals han permès canviar la manera de treballar, ja no és un treball aïllat es pot fer pràcticament tot en grup."

Però les empreses que fa anys que ho apliquen avisen que no es tracta només d'enviar un treballador a casa. Cal fixar molt bé els objectius i, com explica Estapé, "tenir una cultura prou forta com perquè cada treballador pugui fer el que vulgui i poder avaluar els seus resultats en base els objectius que s'han fixat".

L'experiència també ha demostrat que no tots els treballadors, ni totes les feines, poden aprofitar el treball en remot de la mateixa manera. I que la clau, per fer-ho bé, és donar alternatives. És el cas de l'empresa de publicitat i disseny de pàgines web Atomic4, com apunta el seu fundador i CEO, Sergi Sans:

"Als departaments on és més fàcil la comunicació per Internet, teletreballar és molt més senzill. Però les que són més creatives, que necessiten del contacte humà, que passin coses per inspirar-se, han patit una mica més."

En paral·lel, la generalització del teletreball ha fet obrir els ulls a molts empresaris, que comencen a fer números i a pensar a subcontractar part d'alguns serveis a altres països amb sous més barats, com alerta el secretari general de la CECOT, David Garrofé:

"Ara ens podríem trobar que pimes vegin aquest instrument i puguin reflexionar i dir, escolti, jo puc contractar qui em porti les comptabilitats des de Nicaragua, l'Índia o des de la Xina o el Vietnam."

Des de l'OIT, Nieto reclama tenir en compte els drets dels treballadors:

"Els estudis de l'OIT ens diuen que la mitjana del que es cobra per hora, a escala mundial, quan una persona es posa a teletreballar en traduccions, tractament de textos, etc, és de dos dòlars l'hora. I això s'ha de resoldre. El teletreball i les noves formes de treball requereixen un nou enfocament que tinguin en compte els drets dels treballadors."

La fórmula de l'èxit, segons coincideixen experts, empresaris i treballadors, passa sempre perquè el teletreball sigui una opció voluntària, el treballador es marqui uns horaris i pugui desconnectar-se digitalment. Recomanen també ser estricte amb els horaris de feina, buscar rutines i activitats fora de casa per evitar caure en un aïllament social.

Al teletreball postpandèmia, doncs, li caldran mentalitats obertes, diàleg, eines, nous processos i més flexibilitat per part de tothom per poder, ara sí, quedar-se.