Sapiens i neandertals van tenir sexe entre ells molt abans i molt més del que crèiem

Els europeus més antics, d'un llinatge fins ara desconegut, van arribar al continent fa vora 46.000 anys i ja es van barrejar amb neandertals, molt abans del que es pensava fins ara. I part del material genètic dels creuaments encara es troba en algunes poblacions actuals.

Això seria el resum de la recerca que ha dut a terme un equip encapçalat per Svante Pääbo, de l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva de Leipzig, Alemanya, i que publica la revista Nature.

A l'època ara estudiada es va produir tant l'aparició i dispersió de l'"Homo sapiens" per Europa com la desaparició progressiva dels neandertals, que va ser definitiva fa uns 40.000 anys.

Però les restes d'homes moderns més antigues de 40.000 anys són escasses i per això els científics no han pogut reconstruir amb detall el procés que es va produir en aquella època remota.

Els autors d'aquest estudi han analitzat l'ADN de tres individus que van viure fa entre 45.930 i 42.580 anys, trobats a la cova de Bacho Kiro, a Bulgària. Són les restes d'humà modern més antigues descobertes fins ara a Europa.

Ben barrejats amb neandertals

Dos individus d'èpoques similar trobats anteriorment a Romania i a Sibèria no han deixat marques genètiques en les poblacions actuals. En canvi, l'anàlisi d'ADN d'aquests tres individus mostra que estan emparentades de molt a prop amb poblacions actuals i antigues de l'Àsia Oriental i Amèrica, més que amb poblacions posteriors de l'Europa Occidental.

Això indicaria, segons els investigadors, que pertanyen a un grup que va arribar a Europa i del qual encara no hi havia constància en el registre genètic. I assenyalen que hi va haver certa continuïtat entre aquest grup de primitius europeus moderns i les poblacions posteriors asiàtiques i americanes.

Però l'estudi de l'ADN ha donat molta més informació. Tots tres porten un percentatge d'ADN neandertal superior a la mitjana que es troba en els humans moderns.

Així, els tres individus tenien entre un 3 i un 3,8% d'ADN neandertal, molt per sobre de la mitjana d'1,9% en altres restes antigues i en els humans actuals –tret de les restes d'Oase, trobades a Romania el 2002 i descrites el 2015 en un article a Nature, que en tenen un percentatge també elevat.

Els investigadors calculen que aquests individus tenien avantpassats neandertals fins a un màxim de sis generacions enrere. Això confirma que la barreja entre els primers humans moderns d'Europa i els neandertals no va ser esporàdica, sinó usual.
 

El crani d'una dona

Més concretes però també cridaneres són les dades d'un segon estudi, elaborat per un equip liderat per Kay Prüfer, de l'Institut Max Planck de Ciència i Història Humanes de Jena, i que es publica a Nature Ecology & Evolution.

En aquest cas s'ha seqüenciat el genoma del crani d'una dona, també pertanyen al grup d'humans moderns, trobat a Zlatý kůň, Txèquia, i que té una antiguitat de 45.000 anys.

El percentatge de material genètic neandertal també és superior a la mitjana: un 3%. La dona pertany a un llinatge del qual no s'han trobat altres restes en poblacions més modernes.

Segons els autors, això pot estar relacionat amb l'erupció Ignimbrita Campaniana, que es va produir fa 39.000 anys vora Nàpols i que va dipositar uns 54 quilòmetres cúbics de cendres per la regió. L'impacte en el clima devia dificultar la viabilitat dels humans moderns i dels neandertals de poder viure a bona part de l'Europa Occidental.

Si aquesta dona i l'individu trobat a Oase pertanyien a la mateixa població es podrà estudiar amb futures anàlisis. I això ajudarà a saber què van fer els primers pobladors moderns d'Europa, com conclouen els investigadors:

"Futurs estudis genètics d'aquestes i d'altres restes dels primers europeus ens ajudaran a reconstruir la història d'aquests primers humans moderns que es van expandir per Euràsia després de sortir d'Àfrica i abans de la principal expansió que va donar lloc a les poblacions modernes no africanes."

De moment, el que es pot deduir és que els neandertals, més que desaparèixer, van ser en certa manera absorbits pels humans moderns. Totes dues espècies es van creuar però l'ADN dels "sapiens" es va anar convertint en el predominant i l'altre va passar a representar un percentatge molt petit.

La següent pregunta seria per què. I això implica estudiar si hi havia individus barrejats en què predominava el genoma neandertal i per quina raó van anar desapareixent. Potser perquè eren més o tenien més capacitats o potser per raons culturals.