El paisatge sonor creat pel cant dels ocells és cada vegada més simple i poc variat

Els ocells cada vegada se senten menys en el medi natural i el repertori que s'escolta és més limitat. Així ho conclou un estudi d'un equip internacional que ha analitzat cinc anys de registres sonors en 22 països.

L'estudi l'ha liderat Simon Butler, de la Universitat d'East Anglia, al Regne Unit. Entre els 29 autors hi ha Lluís Brotons i Sergi Herrando, del  CREAF. S'ha publicat a la revista Nature Communications.

Els investigadors van fer servir, d'una banda, dades de seguiment d'ocells obtingudes en programes de ciència ciutadana. Les van combinar amb cants de la base de dades de Xeno-Canto, que conté enregistraments de tot el món.

Així van poder recollir informació de 202.737 punts i 620 espècies a Nord-amèrica i de 16.524 punts i 447 espècies a Europa.

A continuació, van quantificar les característiques acústiques d'aquests registres a partir d'índexs basats en la complexitat del cant i la varietat de les espècies que hi contribueixen aplicats a cada paisatge sonor en conjunt.

La conclusió és que en els paisatges sonors hi ha un declivi de la complexitat acústica, com assenyala Lluís Brotons, investigador del CSIC al CREAF:

"El resultat indica que, a causa de la disminució d'espècies d'aus, l'estructura acústica dels paisatges sonors naturals generada pels ocells és cada vegada més simple i poc heterogènia."

Implicacions en la salut humana

Això es deu, majoritàriament, a les activitats humanes. I, com recorden els investigadors en l'article, també té implicacions en la salut de les persones, perquè més de la meitat de la població mundial viu en ciutats:

"La ràpida urbanització, juntament amb una vida cada cop més sedentària associada als mitjans electrònics, a normes socials canviants i al desplaçament de les percepcions de l'exterior estan reduint les oportunitats de la gent de contacte directe amb la natura. L'anomenada extinció de l'experiència condueix a una desconnexió d'humans i natura, amb impactes negatius en la salut física, la capacitat cognitiva i el benestar psicològic."

Sergi Herrando, investigador del CREAF i de l'Institut Català d'Ornitologia i coautor de l'article, incideix en aquest mateix aspecte, conseqüència d'una societat cada cop més urbana, sedentària i envoltada de barreres d'accés al medi natural:

"Va desapareixent l'experiència proporcionada pels estímuls naturals que, com el cant dels ocells, ens han informat i acompanyat durant la major part del nostre camí com a espècie."

Segons Catriona Morrison, investigadora de la Universitat d'East Anglia i responsable de les anàlisis, en general, els llocs que han experimentat un descens més gran en l'abundància total i/o en la riquesa d'espècies també mostren una reducció més gran de la diversitat i la intensitat acústica, però amb matisos:

"L'estructura inicial de la comunitat i la complementarietat de les característiques de les piulades i els cants de les espècies també tenen un paper important a l'hora de determinar com canvien els paisatges sonors."

Com a exemple, comenten que la pèrdua d'una espècie com la busquereta dels salzes, que entona un cant ric i intricat, probablement té un impacte més gran en la complexitat del paisatge sonor que la pèrdua d'una espècie de còrvid o gavina estrident.

Però això també dependrà de la quantitat de busqueretes de salze que hi hagi al lloc concret i de quines altres espècies hi siguin presents.

La pèrdua de diversitat sonora es notarà més, probablement, a la primavera, quan els ocells canten de forma més activa. Pels autors, fer un mapa per relacionar aquestes tendències amb la densitat humana i l'accessibilitat a cada lloc permetrà comprendre-ho millor.

Promoure el contacte humà amb la natura

Promoure el contacte amb la natura i l'accessibilitat, afirmen, és necessari per a la salut i el benestar, però també perquè reduir-los pot contribuir a la crisi ambiental global i influeix negativament en el nostre comportament a favor del medi ambient i el suport als esforços de conservació:

"Les polítiques i les accions de conservació han d'assegurar la protecció i la recuperació de paisatges sonors d'alta qualitat per prevenir un deteriorament crònic i generalitzat i els impactes associats en la connectivitat de la natura i la salut i el benestar."

El 1962, la biòloga nord-americana Rachel Carson va publicar el llibre "Primavera silenciosa", on explicava que l'ús intensiu de plaguicides i d'insecticides com el DDT havia conduït a una disminució de les poblacions d'ocells i, en conseqüència, que se sentissin molt menys els seus cants.

Vora 60 anys després de l'aparició d'aquest llibre tan influent, la primavera i la resta de l'any es tornen cada vegada més silencioses i monòtones per la davallada en el nombre i en la diversitat dels ocells.