El mal negoci del "delivery" per a molts restaurants: Glovo i Deliveroo es queden fins al 40%

Amb el confinament, els restaurants s'han abocat a plataformes de repartiment amb comissions i quotes fixes on s'esfuma la meitat de la facturació
Iván Gutiérrez Actualitzat

Per molts restaurants repartir a domicili no ha estat una opció. Ja fos durant el confinament o ara que hi ha aforament limitat, el "delivery" s'ha erigit com una taula de salvació per facturar i poder seguir pagant el lloguer o els autònoms. I la via més fàcil i ràpida ha estat fer-ho a través d'aplicacions com Glovo, Deliveroo o UberEats.

Però el que podia ser una oportunitat, per a molts, s'ha convertit en una llosa. Si el volum de comandes tampoc ha estat molt alt, molts restauradors han vist amb sorpresa que a la factura final que els arribava de l'aplicació li havien de restar gairebé la meitat de tot el que havien ingressat, per tant, la meitat dels diners s'esfumaven.

Segons les factures que molts restaurants diferents han facilitat a TV3, tant Deliveroo com Glovo cobren comissions de fins al 43%, excloent l'IVA. Això vol dir, que gairebé la meitat del que un restaurant pot ingressar per portar menjar a domicili, gairebé la meitat s'ho emporten les aplicacions com a intermediaris.

 

En ple confinament, un dels restaurants va facturar 217 euros, dels quals, Deliveroo es va quedar amb 89 €, un 41% del total (excloent l'IVA es quedaria amb un 34% de comissió directa).

 

Però qui cobra més comissions és Glovo, que amb 647 euros de facturació, l'aplicació li va restar 334 euros, més de la meitat del total. En aquest cas, Glovo cobra una comissió del 35% (226 €) més una quota fixa de 50 euros quinzenals (7,7%). Per tant, entre tots dos i descomptant l'IVA, Glovo s'acaba quedant amb gairebé un 43% del que factura el restaurant per repartiment a domicili.

Les plataformes recorden que amb totes aquestes comissions digitalitzen comerços sense inversió prèvia i que tenen una visibilitat molt gran, i que a més, amb això paguen la plataforma i als mateixos repartidors.

Paradoxalment, mentre cobren les mateixes comissions a restaurant i client, Glovo ha retallat a la meitat el pagament fixe als repartidors de 2,5 euros a 1,25 euros, al marge de variables.

Qui assumeix els descomptes i ofertes? El restaurador

Aquestes aplicacions exploten moltes ofertes com enviaments gratuïts o 2X1. Però qui ho assumeix, és el restaurador de la seva pròpia butxaca.

Ho explica Mario Ponce, propietari restaurant Cal Marius 449:

"Qui assumeix totes les ofertes, descomptes i la segona hamburguesa gratis no és l'app, sinó el mateix tonto de sempre: el restaurador. A canvi, l'app et posicionarà bé perquè surtis, si no, ets invisible."

El restaurant Cal Màrius 449, molt a prop de la Sagrada Família, n'ha patit els efectes ja que era el poc que podia ingressar quan va haver de tancar pel confinament.

"Les megacomissions que arribes a pagar fa inviable el repartiment a domicili. Els professionals que han vist això com una oportunitat per sobreviure s'han desenganyat. Si jo ja venc amb marges molt ajustats i, a sobre, li he de descomptar un 35% de comissió més l'IVA, a més de pagar els 100 euros ‘revolucionaris' que em demana l'app, què em queda a mi? Doncs em queden deutes. Perquè jo he de descomptar el que pago a cambrers, local, llum i matèria primera."


No treballar amb apps sense estratègia prèvia

Des de l'agència de màrqueting gastronòmic Gastrosapiens no recomanen entrar en el joc de les apps si no hi ha una estratègia clara en el temps.

Esteve Amat és conseller delegat de Gastrosapiens:

"Treballar amb plataformes és un error si no hi ha una estratègia molt clara darrere. El problema és que cedeixes tota la teva cartera de clients a la plataforma, i el client no és del restaurant, sinó que és fidel a l'aplicació. Això té un perill, ja que el client té cent restaurants més com tu, i com et pots diferenciar? No pots, les apps ja ho fan per ensenyar el que ells volen i l'única alternativa és pagar."

De fet, a Gastrosapiens ja els han arribat molts casos d'empreses en una situació crítica, ja que més del 90% dels clients venien per l'aplicació. Sense l'aplicació, no hi ha clients i els nivells de rendibilitat eren insostenibles.

"En casos crítics, fins i tot, vam haver de rellançar la marca. Tornar a començar de zero amb un nom diferent perquè el mal fet ja era impossible d'arreglar. Recomanem fer una app pròpia per estalviar intermediaris, treballar amb els clients de sempre i fer accions puntuals a altres plataformes."

És el que ha fet Cal Màrius amb una app pròpia desenvolupada per una empresa que li cobra només un 8% de comissió. Ara bé, en Mario té clar què és el que li ajuda més:

"A nosaltres, realment, el que ens ajuda és el client que passa per aquí i ens demana una hamburguesa per emportar. Aquí sí que podem treure un benefici de 2 euros, però al menjar a domicili potser són 0,20 cèntims. I a sobre, el ‘delivery' pot ser contraproduent, perquè no és el mateix menjar una hamburguesa després de vint minuts o trenta, que fet d'ara."

 

 

 

Grans cadenes amb menors comissions

La paradoxa és que les grans cadenes com McDonalds, Burger King o KFC són les que tenen menors comissions al poder vendre a l'engròs. Aquí l'equilibri de forces canvia, ja que són les multinacionals qui tenen la paella pel mànec perquè proporcionen la majoria del volum de comandes de les plataformes, i, tot i jugar amb marges de benefici estrets, no necessiten publicitat.

En Mario ho té clar:

"A mi em poden collar perquè no soc ningú. Però a una gran cadena, no la podran collar perquè tenen centenars de restaurants."

El problema és que si el repartiment suposa massa costos en haver de competir amb preus de producte molt baixos per ser agressius, això pot repercutir també al negoci físic, que haurà d'apujar preus.


Dades: el tresor invisible de les apps

I és que cedir una part important de la cartera de clients d'un restaurant a una aplicació és "vendre l'ànima", en paraules d'Esteve Amat de Gastrosapiens. Aquestes aplicacions saben quan, com i amb qui vas a sopar, i això és un filó d'or per a aquestes plataformes.

Per tant, el que recomana Gastrosapiens en aquest cas és:

"Treballar amb la pròpia cartera de clients i invertir en accions de màrqueting pròpies a plataformes com Instagram o Google, molt més barates i efectives."

VÍDEOS RELACIONATS
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut