El judici del cas Maremàgnum, pas a pas
Segons la jutge que ha instruït el cas del Maremàgnum, l'equatorià Wilson Pacheco va morir en ser llançat a l'aigua, fora de la concessió del Maremàgnum però a dins del port, després d'haver rebut una pallissa per part de dos porters i un vigilant de seguretat. Segons el sumari, a Pacheco i a un grup d'amics se'ls va impedir l'entrada en un local del Maremàgnum. Van tornar i van llançar una ampolla contra la porta. Els guàrdies de seguretat els van perseguir fins que van agafar Pacheco i el van agredir i tirar a l'aigua.
Actualitzat
El judici pel "cas Maremàgnum" va començar a primers d'octubre. Els tres encausats van arribar a la sala de vistes amb aparença tranquil·la. James Anglada, emmanillat i escortat per la policia pel fet d'estar en presó preventiva. Mariano Romero i Antonio Fernando Quincoces, els altres dos presumptes implicats, també a cara descoberta.
El Ministeri Fiscal demanava aleshores per a tots tres vint anys de presó per homicidi i 130.000 euros d'indemnització per als familiars. Els lletrats de les acusacions de l'Ajuntament de Barcelona i SOS Racisme elevaven la demanda a quinze anys de presó per a cada un, en aplicar l'agreujant de discriminació i abús d'autoritat.
Les defenses, al seu torn, mantenien la innocència dels seus clients al·legant que mai no van arribar a valorar les conseqüències del seu acte.
El principal acusat pel crim del Maremàgnum, James Anglada, va reconèixer haver tirat Pacheco a l'aigua i va dir que va pensar que sortiria tot sol perquè el van veure nedar. Els altres dos implicats van reconèixer haver pegat a Pacheco, però van dir que no volien matar-lo.
En la segona jornada del judici van declarar diversos testimonis, entre els quals es trobava David Gasco, un vigilant de seguretat que acompanyava els acusats el dia dels fets i que en la instrucció del cas va estar acusat. En la seva declaració, Gasco va negar que el seu company Antonio Fernando Quincoces digués que per un "sudaca" no calia llançar-se a l'aigua, i va atribuir aquesta frase a la policia portuària. També va afegir que ni els acusats ni ell mateix es van pensar que Wilson Pacheco s'ofegaria.
Els familiars que acompanyaven Pacheco la nit en què va morir van relatar els prejudicis racistes dels porters del local a l'hora de barrar-los el pas i la mare del jove mort va arribar a desmaiar-se al final de la seva declaració. Un amic de Pacheco va declarar que la víctima nedava molt bé i per això no es van imaginar que es podia ofegar.
El propietari dels locals Caipirinha i Mojito va negar que s'impedís l'entrada als estrangers, al·legant, precisament, que un 65% de la seva clientela és sud-americana, però, el sisè dia del judici, la sala de vistes va emmudir quan es van passar les imatges enregistrades per les càmeres de seguretat.
Era el primer cop que es feien públiques i van ser comentades pel responsable del servei audiovisual de la policia científica. El vídeo posava de manifest que ningú -ni agressors, ni la policia portuària ni els vianants- va fer res per treure de l'aigua Pacheco. Per això, la fiscal va apujar de 12 a 13 anys la demanda de presó per a cada un dels tres acusats.