El coordinador del 9-N diu que era "pràcticament impossible" esborrar la web de la votació

Aquest dimarts al matí han declarat la directora del Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE), Elisabet Abad, que va fabricar les urnes i les paperetes, i Daniel Martínez, conseller delegat de l'empresa Focus
Redacció Actualitzat

Una data, el 4 de novembre del 2014, marca la línia entre els fets delictius del cas i els que no ho són: és quan el Tribunal Constitucional suspèn el 9-N. Els testimonis d'aquest dimarts a la tarda havien d'aclarir al fiscal quines tasques es van fer abans i quines després. El coordinador del 9-N, Joan Cañada, ha assenyalat que després de la decisió del TC "era pràcticament impossible" fer desaparèixer la pàgina web del procés participatiu perquè estava "duplicada en diversos servidors".

 

Cañada, que ha admès que els seus coneixements informàtics "són pocs", ha respost al fiscal, Emilio Sánchez Ulled, que la seva funció "era decidir els continguts de la pàgina web" i que ell era "el màxim responsable tècnic d'aquesta pàgina". A més, l'aleshores número dos de la conselleria de Governació ha indicat que quan es va emetre la providència del TC que suspenia el procés participatiu ja no es va introduir "cap més dada" al web perquè "tots els voluntaris i tots els punts de participació estaven assignats".

 

 

Escalé: "Nosaltres executem els encàrrecs sense valorar-ne la legalitat"

L'exdirector gerent del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) de la Generalitat Jordi Escalé ha declarat que el que fa el CTTI és "executar els encàrrecs, sense entrar en quina és la legalitat ni els dubtes legals dels encàrrecs".

A partir del que havia dit Cañada anteriorment, Escalé també ha explicat que al CTTI "no se li va donar la instrucció d'eliminar la web". El que sí que es va fer, ha dit, és "paralitzar" el web, és a dir, no introduir-hi nou contingut. Totes les funcionalitats del web que hi havia el 4 de novembre, data en què el TC suspèn el procés participatiu, "seguien en marxa".

 

 

Rigau: "Es temien atacs informàtics, i, efectivament, n'hi va haver"

El treballador de T-Systems Bernat Rigau ha explicat que se'ls va demanar un servei de suport per al dia del procés participatiu. "El meu personal, el dia 7 treballava, el dia 8 va tenir descans i el dia 9 va tenir suport", ha explicat durant la seva declaració Rigau, responsable de coordinar els treballs de T-Systems al voltant del 9-N. L'informàtic també ha dit que els serveis jurídics de la Generalitat els van dir que la suspensió del TC no els afectava.

A més, ha reconegut que van donar formació sobre el programa informàtic, "una pràctica habitual", en entregar els aplicatius. T-Systems va rebre els encàrrecs de fer el registre de voluntaris, d'elaborar la part de la consulta on es podia participar, d'elaborar l'aplicatiu informàtic que tenien les taules de participació i d'atendre la petició de suport específica per al cap de setmana. El treballador de T-Systems ha dit que els dies previs a la consulta "es temien atacs informàtics, i, efectivament, n'hi va haver".

 

 

Navarro: "Ens vam assabentar de la suspensió per la premsa"

Alejandro Navarro, també treballador de T-Systems, ha explicat que l'equip de la companyia informàtica es va assabentar "per la premsa" de la suspensió del procés participatiu i que ningú no els en va informar. Navarro ha detallat que l'elaboració dels programes va ser tan justa que "no hi havia temps per a pilots i proves definitives".

El treballador de T-Systems ha especificat que el CTTI va encarregar a l'empresa cinc programes: el de registre de voluntaris, el de consulta del punt de votació, el de registre de la participació, el de publicació dels resultats i una consolidació dels resultats.

 

 

Gràcia: "Vam rebre 6.000 o 7.000 ordinadors"

Per la seva banda, Joan Gràcia, director d'INET, l'empresa que va transportar els ordinadors per ordre de Fujitsu, ha detallat que van rebre "6.000 o 7.000 ordinadors, molts" per entregar als diferents punts de votació.

Gràcia ha explicat que el dia del procés participatiu van tenir "un equip de guàrdia col·locat estratègicament a diversos punts de Catalunya per si hi havia problemes amb els ordinadors".

Després de Gràcia han declarat Jaume Palau, de l'empresa de dominis Cedemon, i Carlos Gonçalves, representant legal d'INET. Aquest darrer ha demanat que la seva declaració no es transmetés pel senyal institucional del TSJC. Per últim, el fiscal ha cridat el testimoni Josep Antoni Hermosilla, treballador de Fujitsu, que no figurava en l'ordre del dia. Hermosilla ha dit que el 9-N "va ser un projecte com molts altres que ens encarregava el CTTI".

 

Al matí han declarat la directora del Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE), Elisabet Abad, que va fabricar les urnes i les paperetes, i Daniel Martínez, conseller delegat de l'empresa Focus.

En la seva declaració, Elisabet Abad, actualment senadora pel PDeCAT, ha explicat que va rebre l'encàrrec de fabricar material per a processos participatius el 17 d'octubre del 2014, i afirma que el dia 30 d'octubre la feina estava feta, entregada i facturada. Les anteriors comandes, amb data 23 i 27 de setembre, van ser aturades quan va rebre una comunicació formal per part del secretari general del Departament de Governació, i el material es va quedar en custòdia als seus magatzems.

 

Daniel Martínez, conseller delegat de l'empresa Focus, va organitzar el centre de premsa i ha estat preguntat sobre l'activitat logística i el muntatge del centre internacional de premsa al pavelló italià de Fira de Barcelona.

Martínez ha declarat que el contracte es va firmar el 7 de novembre amb data 3 de novembre, i ha aclarit que és un procediment habitual, ja que el contracte es va pactar verbalment abans del dia 3. També ha explicat que les feines per condicionar el pavelló es van fer entre els dies 3 i 7 de novembre i que no va rebre cap notificació per aturar aquests feines després del 4 de novembre, data de la suspensió del TC.

"L'encàrrec era fer un centre de premsa. Nosaltres no participem en el contingut. Ni podem ni volem."

VÍDEOS RELACIONATS
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut