El 60% d'atesos per Càritas no saben que existeix la renda garantida i l'ingrés mínim

Càritas denuncia que les ajudes socials no arriben a les famílies vulnerables i que la majoria ni tan sols saben que existeixen ni que tenen dret a sol·licitar-les. En l'informe que ha presentat aquest dijous sobre els efectes de la segona onada de la Covid, l'entitat diu que el 61% de les famílies ateses no saben que existeixi la renda mínima garantida de la Generalitat, i fins a un 64% no saben que hi ha un ingrés mínim vital (IMV) que concedeix el govern espanyol.

La portaveu de Càritas a Barcelona, Anna Roig, ha reclamat en una entrevista a "Els Matins" de TV3 que aquestes ajudes han d'arribar a les famílies de forma urgent.

"Necessitem una política social d'ingressos mínims amb la renda garantida i amb l'ingrés mínim vital que ha d'arribar ja a les famílies. Una tercera onada, com comença a haver-hi en un hivern on és possible un segon confinament, això no ho aguantarem."

La renda garantida que la Generalitat va crear el 2017 només arriba al 5% de les famílies que atén l'entitat, la majoria de les quals, a més de no tenir prou informació, tenen dificultats burocràtiques i de mitjans tecnològics per accedir-hi. En aquest sentit Càritas ha duplicat les assistències per fer tràmits en aquest últim any i ha hagut de crear un servei amb 17 voluntaris per ajudar-los. La tramitació online i els requisits que es demanen no ajuden que puguin accedir a les ajudes.

De les sol·licituds que han fet de l'ingrés mínim vital, posat en marxa durant la pandèmia, no se n'ha acceptat cap.

"Si atenem un perfil a Càritas és el que ha de tenir accés a l'IMV. Un 50% dels que hem atès ja no hi entren perquè no compleixen els requisits però de l'altre 50% creiem que el 30% hi tenen dret i no han rebut cap resposta positiva cap d'ells."

El director de Càritas, Salvador Busquets, ha reclamat un esforç polític davant de la gravetat de la situació de les persones vulnerables.

"Cal que es ratifiqui la Carta Social Europea, consolidar el pilar europeu dels drets socials. Demanem un pacte de tots els agents polítics per sumar esforços en aquesta direcció. Garantint el dret a una vida digna."

El 19% de les famílies ateses a Càritas des de l'abril fins a final d'aquest any no tenen cap ingrés, una de cada 5 famílies. Un 70% no tenen feina, dels quals el 17% fan feines en negre. I calculen que 30.000 persones, un 63%, estan en una situació de pobresa severa, un percentatge que s'ha reduït lleument els darrers mesos, però que no treu gravetat ja que representa que 7 de cada 10 persones tenen una situació laboral fràgil.

A aquesta precarietat s'hi afegeix que entre els que treballen un 70% diu que s'han posat en risc per la Covid per por de perdre la feina i que un 64% ha assumit riscos.

Precarització de l'habitatge

L'entitat denuncia que les famílies viuen cada cop més en habitatges més precaris, i que ha crescut el lloguer d'habitacions. La falta d'ingressos ha fet que haguessin de deixar la vivenda, o han estat desnonats. La mitjana del lloguer dels pisos a l'àrea de Barcelona, segons ha dit Anna Roig,  és de 900€, i moltes persones es veuen abocades, sols o en família, a optar pel lloguer d'habitacions a preus que van dels 350 als 500 euros de mitjana.

La despesa de Càritas amb ajudes al relloguer ha pujat en mig milió d'euros, un 54% més el 2020 respecte a l'any anterior.

Multiplicació d'esforços

Els esforços de l'entitat s'han multiplicat aquest any de pandèmia. Les famílies i persones ateses s'ha duplicat, s'ha triplicat les ajudes econòmiques per alimentació i duplicat les de la llar, i s'ha multiplicat per 9 la distribució d'aliments.

Les famílies que acudeixen a Càritas per recollir aliments s'han multiplicat per 4, de 664 a 2.740 famílies, i han passat de 1.500 a 5.000 les persones que se'n beneficien entre els mesos d'abril i desembre.

Al setembre l'entitat diu que va esgotar el pressupost, i com a dada positiva, la resposta a la crida a la solidaritat que va fer l'entitat va ser d'un 30% més d'aportacions econòmiques de particulars i empreses. També hi ha 600 voluntaris més que ajuden l'ONG. Són persones entre 17 i 45 anys que han rejovenit la mitjana d'edat.

La bretxa digital, segons l'informe, afecta el 43% de les llars i 5.800 nens que no tenen ordinador o accés a internet. Això està tenint un greu impacte en el rendiment educatiu del 13% d'aquests nens i adolescents. L'abandonament dels estudis, adverteixen, és la porta a la cronificació de la pobresa.