Descobreixen la primera pel·lícula sonora en espanyol, que protagonitza Concha Piquer
Curiosa troballa relacionada amb la història del cinema. Ha aparegut una pel·lícula sonora protagonitzada per Concha Piquer i que data del 1923, quatre anys abans d'"El cantant de jazz", que es considera el primer llargmetratge del cinema sonor. La cinta, que era a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, a Washington, és, a més a més, la primera pel·lícula sonora en llengua espanyola.
Actualitzat
Agustín Tena, guionista del documental "Concha Piquer", és qui ha localitzat la primera pel·lícula sonora en espanyol, protagonitzada per l'actriu valenciana i d'onze minuts de durada, que té el mèrit, a més, d'haver-se gravat quatre anys abans d'"El cantant de jazz".
A la cinta, que es va projectar el cine Rivoli de Nova York el 1923, hi apareix una Concha Piquer adolescent, que acompanya els balls i cançons amb les seves castanyoles. També s'hi pot veure un cuplet andalús, una jota aragonesa i, fins i tot, un fado portuguès.
Una biografia de la intèrpret ja esmentava l'existència de la pel·lícula, però la datava el 1927. Ara, Tena ha comprovat que és del 1923 després d'una comprovació a la Internet Movie Database, la base de dades cinematogràfiques més fiable de la xarxa, que li va permetre localitzar un col·leccionista que va tenir la cinta i la va donar a la Biblioteca de Congrés nord-americà, que n'ha cedit els drets i en facilitarà una còpia per a la Filmoteca Espanyola.
A la cinta, que es va projectar el cine Rivoli de Nova York el 1923, hi apareix una Concha Piquer adolescent, que acompanya els balls i cançons amb les seves castanyoles. També s'hi pot veure un cuplet andalús, una jota aragonesa i, fins i tot, un fado portuguès.
Una biografia de la intèrpret ja esmentava l'existència de la pel·lícula, però la datava el 1927. Ara, Tena ha comprovat que és del 1923 després d'una comprovació a la Internet Movie Database, la base de dades cinematogràfiques més fiable de la xarxa, que li va permetre localitzar un col·leccionista que va tenir la cinta i la va donar a la Biblioteca de Congrés nord-americà, que n'ha cedit els drets i en facilitarà una còpia per a la Filmoteca Espanyola.