El 17 de juny se celebraran els plens per escollir els nous alcaldes (Wikimedia Commons)

Collboni i Colau podrien desbancar Trias? Així s'escull un alcalde, i no és com al Parlament

Una candidatura alternativa no en té prou de superar el guanyador, sinó que ha d'aconseguir majoria absoluta
TEMA:
Eleccions municipals 2023

Perquè un pacte de govern aconsegueixi desbancar el guanyador d'unes eleccions no només ha de superar-lo en nombre de regidors, sinó que ha d'aconseguir el suport de la majoria absoluta, és a dir, de més de la meitat dels regidors de l'Ajuntament.

Per tant, fixant-nos en l'exemple de Barcelona, que Jaume Collboni i Ada Colau sumin 19 regidors, i Xavier Trias en tingui 11, no vol dir que socialistes i comuns puguin pactar per deixar-lo fora de l'alcaldia. Per fer-ho haurien de superar la barrera dels 21 regidors, que marca la majoria absoluta a la capital catalana, i per això en les últimes hores també han emplaçat ERC a sumar-s'hi.

D'aquí ve que es digui que el vencedor de les eleccions és qui ho té més fàcil per convertir-se en alcalde: és l'únic que pot ser escollit "automàticament", encara que hagi quedat molt lluny d'aconseguir la majoria absoluta.

Qui surti escollit en aquestes circumstàncies tindrà l'alcaldia, això sí, però segurament li convindrà arribar a algun pacte per poder tirar endavant les votacions en la resta de plens municipals del mandat.

Pots comprovar quins pactes sumarien al teu municipi gràcies al pactòmetre.


Quan s'escullen les alcaldies?

L'elecció dels alcaldes es farà el dia 17 de juny en una votació única, sense primeres ni segones voltes o més votacions, com sí que passa en els parlaments.

Aquell dia, com dèiem, en tots els municipis catalans serà alcalde qui aconsegueixi majoria absoluta o, si cap candidat ho aconsegueix, ni amb els vots del seu partit ni pactant amb altres, es proclamarà alcalde el candidat del partit guanyador de les eleccions.


Què té de diferent de l'elecció del president de la Generalitat?

A l'hora d'escollir el president de la Generalitat, qui ha guanyat les eleccions parteix amb l'avantatge de tenir més escons, però en cap cas és president automàticament.

El guanyador de les eleccions o qualsevol altre diputat amb possibilitats d'aconseguir els vots necessaris ha de sotmetre's a votació del ple del Parlament, i ha d'aconsegueir majoria absoluta. Si no, al cap de dos dies es torna a fer un debat i pot ser investit si té més vots a favor que en contra.

Si torna a perdre, hi ha un marge de dos mesos per tornar-ho a intentar amb aquest o un altre candidat i desencallar la situació. Si no, s'activa el rellotge i es tornen a celebrar eleccions.

Això ha passat dues vegades al Congrés: el 2015, amb una investidura fallida de Mariano Rajoy, i el 2019, amb una de Pedro Sánchez. També va estar a punt de passar al Parlament, quan finalment Artur Mas va renunciar a la investidura i va proposar Carles Puigdemont.

ARXIVAT A:
Eleccions municipals 2023
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut