Clara Prats, biofísica, sobre l'Hospitalet: "La densitat de població és un factor de risc"

Preocupació pels brots de l'Hospitalet per l'alta densitat de població
Redacció Actualitzat
TEMA:
Coronavirus

A l'Hospitalet de Llobregat hi viuen més de 21.300 persones per quilòmetre quadrat, és la ciutat amb més densitat de població de Catalunya. Com més habitants hi ha concentrats, més alt és el risc de contagi, i també de rebrot. 

Clara Prats és biofíscia de la Universitat Politècnica de Catalunya i estudia epidèmies mitjançant l'ús de models matemàtics. Analitzant les dades de l'Hospitalet de Llobregat - amb 107 casos actius - Prats destaca el perill de l'alta densitat: 

"Quan la densitat de població és alta, un mateix nombre de casos pot resultar més preocupant perquè el potencial de contactes i contagis és més alt que en zones més despoblades"

En una entrevista al Telenotícies Migdia, Prats, fa una analogia molt gràfica: la pandèmia com un incendi.

"Si fem una analogia amb el cas dels incendi, la massa forestal és determinant. Si tens un incendi amb molta massa forestal per cremar, el risc serà molt més alt que no pas si és una zona erma on no hi ha pràcticament vegetació. Aquí seria el mateix en termes epidemiològics"

Si ho mirem per barris, al de la Torrassa s'ha passat en una setmana de quatre casos a una quarantena. Aquí hi viuen més de  53.000 persones per quilòmetre quadrat, més que en qualsevol barri de París. La part positiva és que aquestes zones tenen més serveis sanitaris, fet que pot ajudar a controlar els brots.

Prats destaca que la situació a l'Hospitalet creix, però "ve de nivells molt baixos". Explica que en els gràfics d'índex de rebrot, la regió sanitària metropolitana sud - on pertany la ciutat - està encara en zona verda, tot i que s'acosta a la zona groga:

"Si l'engranatge d'atenció primària d'estudi de contactes funciona correctament es pot controlar"

Aquest és el gràfic del risc de rebrot a la regió:

 

 

Preocupa el Segrià

A banda dels brots de l'Hospitalet, la preocupació més gran a Catalunya és al Segrià, on el virus circula lliurement. Alla, segons explicat Prats, ja hi ha transmissió comunitària, és a dir, que els primers positius ja han passat el virus a familiars i amics. I això fa molt més difícil tallar les cadenes de transmissió i seguir-ne els contactes. 

"Les dades són preocupants i diuen que cal una intervenció més dràstica que la que hi ha hagut. També és cert que és d'hora per detectar els efectes de les mesures del cap de setmana passat"

La investigadora de l'UPC apunta que aquesta setmana és clau per saber si caldrà prendre mesures més contundents al Segrià:

"Si en dos tres dies la tendència no es corregeix serà senyal que calen intervencions més enllà"

Prats també reclama recursos per a l'atenció primària i els rastrejadors de coronavirus:

"Si durant el pic, l'estrès màxim el teníem en els hospitals i és on es van posar tot els esforços, ara mateix el tenim a l'atenció primària i als serveis de vigilància epiedmiològica, que han de funcionar com un rellotge. Han de tenir els recursos que necessiten perque depen d'ells que es torni a descontrolar o no l'epidèmia"

 

ARXIVAT A:
Coronavirus
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut