Ciutadella reclama un palauet que un inversor va regalar als nets de Joan Carles I
- TEMA:
- Casa Reial espanyola
El menorquí Juan Ignacio Balada Llabrés va morir el 18 de novembre del 2009 i va deixar la seva fortuna als reis Felip i Letícia i als vuit nets del rei Joan Carles, inclòs el palauet on vivia a Ciutadella.
El palauet Balada, al número 1 de la plaça Joan de Borbó, té 881 metres quadrats, 555 de construïts, amb un ampli pati interior. L'any 2017 es va posar a la venda, per un milió i mig d'euros, i està tancat.
Ara, l'Ajuntament de Ciutadella ha decidit instar la casa reial espanyola a iniciar converses per valorar la cessió de l'immoble "per poder ampliar els recursos assistencials municipals", i ho ha portat al ple d'aquest mes de juny.
El govern de la socialista Joana Gomila Lluch considera que té unes característiques que "el farien força adequat per poder-hi ubicar un centre de dia o un habitatge supervisat per a gent gran més autònoma", segons un comunicat que ha fet públic.
L'Ajuntament considera que les necessitats "són força importants", ja que les llistes d'espera són de 62 persones per a la residència geriàtrica municipal, 82 per a algun dels dos recursos assistencials de Ciutadella i 23 per al Centre de Dia Municipal, així com 58 persones que han demanat el servei de centre de dia del Patronat o el de Santa Rita.
L'herència
Juan Ignacio Balada va morir amb un patrimoni de més de deu milions d'euros. En va deixar la meitat, a parts iguals, als llavors prínceps Felip i Letícia i als nets del rei: Elionor, Sofia, Froilà, Victòria Frederica, Joan, Pau, Miquel i Irene.
L'altra meitat era per crear una fundació d'interès general, que encarregava als prínceps. És la Fundació Hesperia, destinada a l'"estudi i suport de la institució monàrquica" i també a la formació de la joventut i el foment dels projectes de caràcter social i de la cultura.
El testament disposava que, en cas que els hereus renunciessin a l'herència, aniria a parar a l'Estat d'Israel.
- ARXIVAT A:
- Casa Reial espanyola Illes Balears