Censura a Rússia: anar contra la guerra et pot portar al front o a 15 anys de presó
- TEMA:
- Rússia
Rússia eleva la pressió contra els ciutadans que critiquin l'actuació del Kremlin o s'hi manifestin en contra, en un pas més per controlar el relat de la guerra contra Ucraïna a través de la censura.
El parlament rus ha aprovat una llei que permet enviar al front ucraïnès les persones que protestin contra la guerra, és a dir, se'ls pot enviar a lluitar.
La nova llei també preveu penes de fins a 15 anys de presó per als que difonguin notícies sobre les forces armades russes que el Kremlin consideri que són falses.
Segons les últimes informacions, hi ha més de 7.500 detinguts en les manifestacions que s'han fet aquests dies a Rússia contra la invasió d'Ucraïna.
L'objectiu és intimidar l'oposició, que ja té molts problemes per organitzar-se i manifestar-se a Rússia, perquè s'exposen a una repressió que pot ser brutal.
Límits a la informació internacional
A Rússia ja es trobaven amb problemes per navegar per Twitter o Facebook, i aquest divendres el regulador rus de les comunicacions, Roskomnadzor, ha anunciat que ha decidit bloquejar l'accés a les dues xarxes socials en tot el territori, segons l'agència Interfax, en resposta a la censura d'Occident a mitjans russos com Sputnik i Rusia Today.
Moscou continua restringint l'accés a mitjans internacionals a través d'internet. Els webs de la BBC i de l'alemanya Deustche Welle funcionen de forma intermitent i els articles sobre la guerra són inaccessibles.
La imposició del silenci per part de Putin afecta ciutadans com Kàtia Dolinina, una noia que ha perdut la feina per haver signar un manifest contra la guerra. Dirigia dos cinemes municipals de Moscou, i va firmar una carta oberta dels treballadors del sector cultural. Els seus superiors li van explicar que podia plegar per voluntat pròpia, com ha fet, o trobarien la manera de fer-la fora.
El govern rus ha prohibit als mitjans publicar informacions que no siguin les oficials i fer servir paraules com "guerra" o "invasió", ja que pel Kremlin es tracta d'una operació militar estratègica.
El setmanari rus Nóvaia Gazeta, crític amb el govern de Vladímir Putin, informa que està eliminant articles sobre la intervenció de Rússia a Ucraïna a causa de la censura militar.
Les autoritats russes han amenaçat periodistes i ciutadans de portar-los davant la justícia si difonen informació sobre l'ofensiva que difereixi dels comunicats del Ministeri de Defensa. La direcció del Nóvaia Gazeta ja havia decidit prèviament adoptar la denominació "operació especial militar" que fa servir el Kremlin per referir-se a la guerra.
Sense cobertura des de Rússia
La llei llei aprovada al Parlament rus posa en risc l'exercici del periodisme en general i també els corresponsals i enviats especials estrangers. Per això, la CCMA ha decidit suspendre la cobertura periodística sobre el terreny a Rússia.
La cadena pública britànica BBC ha estat la primera a decidir treure de forma temporal tots els seus periodistes de Rússia, després d'aquesta llei que "criminalitza el periodisme independent", segons ha dit el director general de la cadena britànica, Tim Davie.
"La seguretat del nostre personal és primordial i no estem disposats a exposar-los al risc d'un procés penal simplement per fer la seva feina. Vull fer un homenatge a tots i cadascun d'ells, per la valentia, la determinació i la professionalitat", ha dit Davie.
La BBC, a través del seu director, ha dit que els seus periodistes "continuaran informant sobre la invasió d'Ucraïna" i que el servei de notícies en rus de la BBC seguirà operatiu "des de fora de Rússia".
L'agència EFE, RTVE, la italiana RAI, les nord-americanes CNN, CBS i Bloomberg o les alemanyes ZDF i ARD també han decidit suspendre de forma temporal tota activitat informativa a Rússia.