Cap a on va la banca? Menys oficines, digitalització i cita prèvia per fer operacions

Amb la crisi financera del 2008 la banca va assumir la desaparició de les caixes d'estalvi i la caiguda del negoci per la crisi i ara està assumint una revolució tecnològica que la pandèmia no ha fet més que accelerar.

Però tot això porta causant fa 12 anys un ritme de tancaments d'oficines i retallades de plantilla que, lluny d'acabar-se, continua sent una eina recurrent per a les entitats.

Així, si el 2008 hi havia més de 45.000 oficines a tot Espanya, després de la desaparició de les caixes, la crisi, la digitalització i la necessitat de reduir despeses per mantenir rendibilitats les han reduït a la meitat. Se n'han tancat més de 23.000 a tot Espanya.

I paral·lelament les plantilles han patit i molt, han passat de sumar més de 270.000 treballadors a perdre 95.000 llocs de treball en 12 anys.

La tendència continua. Les últimes retallades, encara no materialitzades, són les de CaixaBank i BBVA.

I, precisament el BBVA acaba de tancar el termini establert perquè els treballadors es poguessin acollir a l'ERO i s'han trobat que el nombre de peticions de treballadors per marxar de l'entitat supera el dels llocs de treball que es va acordar retallar. Es va pactar acomiadar prop de 3.000 treballadors i són 4.700 els voluntaris.

A CaixaBank, el procés per apuntar-se a l'acord per acomiadar 6.450 treballadors tot just acaba de començar, però també es preveu que els interessats siguin més.

És una cosa que cada cop que hi ha un procés de baixes voluntàries passa més. Els sindicats hi troben explicació. Com reconeix la responsable del sector financer de Comissions Obreres, Núria Lobo,  això s'explica perquè la plantilla se sent cada cop més pressionada per les exigències internes i externes.

"No és només el compliment d'objectius que s'imposen les entitats, sinó que cada vegada hi ha menys persones i se segueix atenent la clientela."

Expliquen també que els usuaris descontents amb el tracte que reben, les cues  i les limitacions d'accés a les oficines sovint acaben posant més pressió sobre els treballadors.

Digitalitzar i cita prèvia

Però els directius de la banca que aquesta setmana han participat en unes jornades a l'escola de negocis IESE a Madrid creuen que el futur de la banca passa forçosament per digitalitzar cada vegada més les gestions més bàsiques i limitar molt l'anada de clients a les oficines.

El conseller delegat del Banc Sabadell, César González Bueno, parlava que en un futur pròxim canviarà la manera d'accedir a les oficines i la relació amb els clients: "Ja no es presentaran espontàniament a les oficines a veure qui els atén, sinó que tindran, cada cop i de manera més accentuada per aquestes coses, una cita prèvia."

Mentrestant, l'estratègia de tots els bancs és digitalitzar tot el que poden. Estudiar molt bé les necessitats dels clients que es poden mecanitzar i obrir la porta de l'oficina digital 24 hores al dia i des d'on sigui.

De tota manera, són conscients que els ordinadors i els algoritmes no ho són tot en el negoci bancari i que molts productes i moltes operacions encara necessiten una reunió o una conversa, ja sigui virtual, ja sigui presencial. Així ho explica el conseller delegat de CaixaBank Gonzalo Górtazar: "El factor humà és absolutament clau quan es gestionen diners. Per descomptat no ho és per fer una transferència per Bizum, però sí per a la gestió del patrimoni o de les necessitats que té una persona."

Els experts consultors asseguren que ara la banca haurà  de fer fortes inversions en tecnologia i canviar el perfil de les seves plantilles. Haurà d'incorporar experts tecnològics per simplificar, millorar i dotar de seguretat les operacions i a la vegada haurà de formar els treballadors actuals per especialitzar-los en productes més complexos. Segons Leandro Mazón, soci consultor d'EY a Catalunya, "al final és un tema d'incorporar i transformar les capacitats en formació i en altres tipus d'eines dels treballadors actuals".

Aquesta transformació de la banca coincideix en un moment de tipus històricament baixos, en negatiu, que ha reduït el negoci i els beneficis de totes les entitats i ha fet baixar les accions. Per tant, afronten el futur amb la necessitat de fer grans inversions, reinventar el negoci i intentar que els clients paeixin l'augment de comissions que hi ha de manera generalitzada, la pèrdua d'atenció presencial i el tancament de les oficines del seu barri, poble o zona més pròxima, amb les molèsties que això comporta.