Louis Nirenberg ha impartit una conferència sobre equacions amb derivades parcials a l'Institut d'Estudis Catalans

Barcelona, capital mundial de les matemàtiques

Les matemàtiques es troben darrere del disseny d'avions, la gestió dels semàfors en una ciutat, els telèfons mòbils o aparells mèdics com el TAC
Xavier Duran Actualitzat

Un dels matemàtics més prestigiosos del món, Louis Nirenberg, és a Barcelona amb motiu de la reunió del comitè que ha de triar el pròxim Premi Abel, considerat el Nobel de les matemàtiques. La trobada serveix per recordar el bon nivell d'aquesta ciència a Catalunya i que entre els titulats l'atur és pràcticament inexistent.

Les matemàtiques es troben darrere del disseny d'avions, de la gestió dels semàfors en una ciutat, d'aparells mèdics com el TAC, dels mòbils i de moltes altres coses. S'anomenen equacions amb derivades parcials i, encara que el nom faci travar la llengua als no entesos, sense aquesta àrea de les matemàtiques, la nostra vida quotidiana seria molt diferent.

Les matemàtiques, més fàcils a partir d'ara?

Nirenberg, un dels màxims experts mundials en aquestes equacions, ha impartit una conferència en la trobada acadèmica celebrada a l'Institut d'Estudis Catalans amb motiu de la reunió del comitè que ha de triar el Premi Abel d'aquest any, que ell va rebre el 2015.

Les matemàtiques, ciència sense Nobel

Les raons per les quals Alfred Nobel no va incloure les matemàtiques entre les disciplines dels premis que porten el seu nom són diverses i tenen més to de llegenda urbana que de rigor històric. Es diu que la seva dona el va enganyar amb un matemàtic, cosa ben difícil atès que Nobel mai no es va casar. Sembla que la raó bàsica era que el químic i enginyer suec no se sentia cridat per les matemàtiques i no els veia gaire sentit pràctic -com sí que passava amb la física, la química i la medicina-.

Si aquesta n'és la raó, Nobel va tenir poca visió, atesos els exemples de l'inici i molts altres que es podrien posar. Però no són les aplicacions allò que guia la majoria de matemàtics. Louis Nirenberg va declarar al 324.cat que si li preguntaven per les aplicacions del seu treball li seria difícil explicar-ho, però que, moltes vegades, els matemàtics pensen que la seva feina no tindrà efectes pràctics i que, al cap d'uns anys, en sorgeixen.

Sortides multidisciplinàries

Al marge de les aplicacions concretes, estudiar matemàtiques dona unes capacitats que són molt valorades per empreses de sectors molt diversos. Potser per això entre els titulats no hi ha atur. La doctora Marta Sanz-Solé, professora a la Universitat de Barcelona i membre del comitè del Premi Abel, creu que "no es tracta de la sortida usual de l'ensenyament en els seus diversos nivells, sinó que treballen en àmbits multidisciplinaris. De vegades es contracta els titulats perquè facin de matemàtics, però, molt sovint, els busquen per la seva capacitat d'analitzar problemes, de destriar les dades rellevants de les supèrflues, perquè saben interpretar aquestes dades...".

Matemàtiques per predir el comportament de les xarxes

El Premi Abel l'atorga des de l'any 2003 l'Acadèmia Noruega de les Ciències i les Lletres. El comitè que proposa el candidat final es reuneix al país d'algun dels cinc membres que el formen. La doctora Sanz-Solé va proposar fer la reunió a Barcelona, entre altres coses per mostrar que a Catalunya hi ha una comunitat matemàtica potent. El premi es farà públic el 21 de març i es lliurarà a Oslo entre el 22 i el 24 de maig.

El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut